Ir al contenido

‘Soc i seré’, la nova sèrie d’Àngel Llàcer a TV3: Una Catalunya de fireta

Que la bibliografia única que es mostra en aquest primer capítol sigui el costumari de Joan Amades (1890-1959) és tot un manifest programàtic

Quan l’estiu passat van començar a aparèixer informacions sobre el concurs Soc i seré que preparava Àngel Llàcer per a TV3, es van donar algunes pistes significatives del tarannà del projecte. El títol anunciat era el mateix que ara figura. Un títol que és la versió en singular del de la sardana amb lletra d’Àngel Guimerà. Tot un himne que té un innegable to exaltant i cofoi (“no hi ha terra més ufana sota la capa del sol”.).

Però si això ha sobreviscut, no ho ha fet de la mateixa manera l’explicació que es donava sobre les intencions del concurs: trobar el millor català. El “millor català” és un enunciat lliscadís. Qui és millor català? Qui ha llegit l’obra completa de Ramon Llull o qui se sap senceres les cinc darreres alineacions de l’Europa? Qui té una determinada ideologia o qui no la té? Per altra banda, aquest enunciat suposa implícitament que només hi ha una manera de ser millor català. Exclou la idea que les adscripcions identitàries són plurals i voluntàries. Podem ser igual de catalans sense necessitat de tenir les mateixes. Àngel Llàcer, responsable del programa, va dir a Ricard Ustrell que “ens vam inventar un format en què busquem el català o catalana que més sap de Catalunya. O com jo dic de broma, el català més català de Catalunya”. Allò del “millor català” era, doncs, una broma quan es deia l’any passat?. Me n’alegro. La veritat, però, és que al primer dia del concurs es va poder escoltar més d’una vegada que es volia trobar “la persona més catalana” i “el català més català de Catalunya”.

El problema és que el concepte de Catalunya que apunta amb èxtasi el concurs és atrotinat i patrioter.

I per trobar aquest català despleguen una tirallonga de clixés que la Catalunya contemporània no es mereix. Hi ha una rància passió arcaïtzant i folklòrica -que no té res a veure amb un respecte per la tradició i el folklore- que et deixa atuït. Que la bibliografia única que es mostra en aquest primer capítol sigui el costumari de Joan Amades (1890-1959) és tot un manifest programàtic.

D’altra banda, per reforçar la idea que estaven pensant en un concurs que no es confonia sobre el concepte de catalanitat, el premi que, deien l’any passat, donarien seria de 17.140 euros. Una xifra lleugerament superior a les que acostumen els premis de la casa i, naturalment, d’un simbolisme històric inconfusible. Doncs bé, ara han arrodonit la quantia i el premi final és de 20.000 euros. No sé si ho han incrementat per generositat o perquè a alguna persona assenyada li feia vergonya aquella patriòtica, una altra, picada d’ullet a la història.

El més positiu que té el programa és veure Àngel Llàcer actiu després de patir un important tràngol de salut que encara el té en una llarga recuperació. El problema és que el concepte de Catalunya que apunta amb èxtasi el concurs és atrotinat i patrioter. No té res a veure amb la Catalunya que va ensenyar a estimar Espriu. A 3cat s’explica que també trepitjaran l’escenari del programa “grans noms de la cultura catalana, com Elena Gadel, Mercè Sampietro, Joan Pera o Manu Guix”. Sense voler treure “grandària” als personatges esmentats -molts de la colla del Llàcer-, hi hauria pogut haver més gosadia. Fa por la saviesa acadèmica o la brillantor científica? Havent vist només el primer capítol fa difícil dir-ho, però s’instal·la una preocupació clara: proposen una Catalunya de fireta. Hi ha algun moment ben resolt en el seu ritme com la prova geogràfica. Una altra cosa és que la competència en la matèria consisteixi a encertar on és Sant Pere Sallavinera. En canvi, la prova eliminatòria va ser escandalosa. Les dues colles concursants havien de cantar El Virolai, els uns, i El cant de la senyera, els altres. Un repertori transparent sobre el que entén el programa que és “portar Catalunya al cor”. Cap dels dos ho devia fer gaire bé perquè amb prou feines vam poder escoltar-los i, en conseqüència, l’espectador no podia valorar la decisió d’eliminar un grup. La nota informativa de TV3 anticipa que el guanyador aixecarà finalment la senyera. Seria preferible més prudència i que hissés la banderola del 3Cat.

Sobre la firma

Más información

Arxivat A