Recomanacions teatrals a Barcelona per al juny
La cartellera barcelonina es presenta eclèctica, amb exemples de noves dramatúrgies, teatre de text i alguna sempre lloable reposició, per anar obrint boca per al Grec
‘Divina de la mort’. El Maldà, del 3 al 28 de juny
El Maldà rescata un dels èxits de la temporada passada, Divina de la mort. Potser perquè —desgraciadament— les coses no han canviat i segueix plenament vigent: es tracta d’un espectacle en clau d’esquetxos que denuncien amb humor, ironia i una mica de mala llet, les pressions estètiques a les quals ens submet aquesta societat. La companyia Facòf desplega un teatre punyent, grotesc, agosarat i divertit, una mena de cabaret, amb accents de burlesc, si es vol, on caricaturitza aquesta bellesa canònica imperant. Passem per la cosificació de la dona, els estereotips sobre la bellesa, la gordofobia, el fuet de les dietes, les cirurgies estètiques o la dictadura de les xarxes socials. Tot arran de temes sorgits d’experiències reals, pròpies o compartides. 90 minuts.
‘L’illa deserta’. La Villarroel. Del 5 al 30 de juny
Marc Artigau firma L’illa deserta, aquesta comèdia romàntica, divertida i farcida de tòpics però ben plantats (tant, que comença amb Ella i Ell atrapats en un ascensor...), que va ser un dels èxits de la temporada passada. Maria Rodríguez torna a ser Ella, mentre que Ell és, ara, Isak Férriz (l’any passat va ser Miki Esparbé). Una comèdia romàntica sobre la parella i com de casuals poden arribar a ser les relacions sentimentals. De fet no deixa de ser una història d’amor imperfecta com els seus protagonistes i amb els quals el públic es va sentir profundament identificat, commogut per un text proper (marca Artigau) que fa equilibris entre la tendesa i la duresa de la vida. 90 minuts.
‘Manual para armar un sueño’. Teatre Romea. Del 5 al 16 de juny
La Zaranda, Teatro Inestable de Ninguna Parte (companyia originària de Jerez de la Frontera), celebra amb aquest Manual para armar un sueño 45 anys sobre els escenaris. Protagonitzada per Francisco Sánchez, Gaspar Campuzano i Enrique Bustos i dirigida per Paco de La Zaranda, ens posen davant del conflicte entre la vida i la mort, tema infinit i molt enfrontat per la companyia en aquest gairebé mig segle de vida (sí, de vida). Ara ens expliquen com construir un somni i pensem, potser, en aquell que ens canta Serrat, aquell “sueño tan escurridizo que hay que andarlo de puntillas por no perder el hechizo”. El somni són els somnis, el somni és la il·lusió, el somni és la utopia. “Tan escurridiza...”. Aquí, un actor veterà, al seu camerino, es capbussa en el mirall per enfrontar aquest present estèril en què l’home no sembla estar a l’alçada dels seus somnis. I tornem a Serrat i el terrorífic “negociado de sueños dentro de un orden”, que tot ho administra... La litúrgia segell de la casa, el compromís amb la dignitat humana, els personatges que s’aboquen a l’abisme, la comicitat pertorbadora... Tot el que és La Zaranda es troba en aquesta obra. 70 minuts.
‘S 62º58′, W 60º39′’. TNC. Del 5 al 16 de juny
Aquesta tirallonga de signes, números i lletres són les coordenades de l’Illa Decepció. Allà, en el gel de l’Àrtic, ha quedat atrapat un vaixell la tripulació del qual ha de sobreviure en comunió amb la natura, tot esperant el desglaç. No en queda una altra. Quedaran “lluny del món plagat de guerres, inflació, canvi climàtic i crisis energètiques”, escriu el creador i director de la peça. Franck Chartier. I resultarà que la nova realitat serà la dels artistes tot assajant la mateixa peça. Un joc entre realitat i ficció, conduït amb virtuosisme per Peeping Tom, aquesta companyia clàssica, ja, de la dansa i del teatre i universals.
‘La festa’. Teatre Gaudí. Del 6 al 30 de juny.
“Què passa quan un esdeveniment fa trontollar el món perfecte que hem creat amb tants esforços i sacrificis?”, es pregunta Gal Soler, autor d’aquesta obra, La festa, que tanca una trilogia que va començar amb Tancats i L’últim ball. Aquest món perfecte és el de la família que capitaneja, amb els diners de la seva esposa, Mercè Ferrús (Montse Alcoverro), l’empresari David Surribes (Gal Soler) i mostra al món cada estiu en una festa a la qual participa el més refinat de l’alta societat catalana. Un fet mediàtic, però, trencarà tota aquesta estabilitat econòmica, estatus social i tots els privilegis d’en Surribes. La Karla (Silvia Aranda) és l’amant de l’empresari i l’Andreu (Roger Pera), el seu fidel secretari. Tots quatre aixequen aquesta tragicomèdia sobre l’ambició de les famílies que busquen els diners i el reconeixement, sobre els vicis i les addiccions en molts d’aquests cercles i, també, sobre tot el que es pot arribar a fer per per amor i (més aviat) per mantenir les aparences. 90 minuts.
‘Las bingueras de Eurípides’. Teatre Condal. Del 14 al 22 de juny
Las Niñas de Cádiz van aixecar el públic del Condal quan es van presentar amb El viento es salvaje (Premi Max a Millor Espectacle Revelació), la divertidíssima història (en vers) de dues amigues de tota la vida. Ara tornen a jugar amb l’humor gadità, barrejat amb la tragèdia grega en una versió absolutament lliure de Les Bacants, d’Eurípides: Dionís baixa a la Terra en forma de dona per a enfrontar-se ɑ El Suasenaguer, un policia obstinat a tancar un bingo il·legal de barri, on es reuneix cada tarda un grup de dones per jugar, però també per a penes i alegries (i alguna copeta d’anís). El jove i fanàtic policia, obsessionat amb el compliment de la llei, precipitarà un final tràgic. La rigidesa autoritària del Suasenaguer contra el món hedonista de Dionísia i les seves acòlites. Tot, amb accent gadità. 70 minuts.
‘Retrat d’un artista mort’. Teatre Lliure de Gràcia. Fins al 9 de juny
El Lliure porta a escena una producció del Piccolp Teatro de Milà escrita per Davide Carnevali sobre els desapareguts de les dictadures franquista i argentina. L’obra es va estrenar a Alemanya i s’ha vist també a França i a Itàlia i Carnevali reescriu la història cada vegada en funció de la ciutat on es fa i de la biografia de l’actor que l’interpreta, mantenint sempre la connexió entre els feixismes del segle XX a Europa i la dictadura argentina dels setanta. I no oblida que la història dels feixismes que van recórrer el segle XX, corre el risc de repetir-se en aquest convuls segle XXI. La representació del Lliure, amb el subtítol España ‘39 - Argentina ‘78, la interpreta Sergi Torrecilla, qui aporta un episodi de la seva vida privada: el judici a Buenos Aires per un pis adquirit per la seva família el 1978 que, però, va ser expropiat a un dissident polític. El joc entre la memòria històrica i la investigació policial portarà autor i actor a descobrir que la víctima era un pianista. 90 minuts.
‘El cop desert’. Centre de les Arts Lliures. Del 6 al 28 de juny
La dotzena creació de Projecte Ingenu puja a l’escenari el primer text dramàtic de Joan Brossa, escrit el 1944, una proposta híbrida entre teatre de text, dansa i instal·lació sonora que ens enfronta, brossianament, ni més ni menys que a les grans qüestions de la vida humana. Entre la vigília i el son, saltant d’una cosa a l’altra, en permanència constructiva i des del cos, dona formes diverses a aquesta puresa dels inicis d’un Brossa atrevit i lliure que, mogut per la força del llenguatge, aprofundeix en el seu subconscient i ens el brinda sense cap mena de judici. Andrés Corchero i Ana Pérez codirigeixen aquesta obra inèdita a la casa de l’autor, el Centre de les Arts Lliure Fundació Joan Brossa.