Joan Frank Charansonnet: “Si això acaba bé, m’encantaria fer un café amb Assange”
L’actor protagonitza ‘Assange. El poder de la informació’, on reivindica la llibertat del fundador de Wikileaks i exposa amb claredat i ràbia la seva situació
“Què faig ficat en aquetses mogudes? Mira, jo tinc un problema: vaig llegir 1984, de George Orwell, amb 13 anys. I vaig pensar que allò era una mena de distopia, una cosa que no passaria mai. El vaig tornar a llegir als 20 anys i em vaig dir: ‘Ui, ui, ui...’. I durant la pandèmia hi vaig tornar i vaig començar a patir: ‘La mare que els va parir! Ja hi som!”. Aquestes mogudes de J...
Regístrate gratis para seguir leyendo
Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
“Què faig ficat en aquetses mogudes? Mira, jo tinc un problema: vaig llegir 1984, de George Orwell, amb 13 anys. I vaig pensar que allò era una mena de distopia, una cosa que no passaria mai. El vaig tornar a llegir als 20 anys i em vaig dir: ‘Ui, ui, ui...’. I durant la pandèmia hi vaig tornar i vaig començar a patir: ‘La mare que els va parir! Ja hi som!”. Aquestes mogudes de Joan Frank Charansonnet (La Vall de Santa Creu, a l’Alt Empordà, 52 anys -14 dies menys que Julian Assange-) cristal·litzen aquest mes (fins al 31) al Teatre Gaudí Barcelona amb la representació d’Assange. El poder de la informació, un al·legat en defensa del periodista australià (”nòmada”, més ben dit, subratlla el personatge) fundador de Wikileaks i que fa sis anys que està empresonat a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, al Regne Unit, després de sis anys en asil i, per tant, aïllat a l’ambaixada de l’Equador de Londres. Tot, “sense cap càrrec contra ell”, insiteix.
El “terrorista tecnològic” (en paraules de Joe Biden “quan era vicepresident del premi Nobel de la Pau”, es diu a l’obra) apareix a l’ambaixada de l’Equador amb el casc de la moto penjat del braç i demana asil polític. Aquí comença el confinament del periodista, que és el que narra l’obra. Una taula, un llit, una butaca...; el funcionari Juan Carlos que esdevé consultor, còmplice, amic; l’advocada Stella Moris que es converteix en amiga, esposa i mare dels seus dos fills; els malsons, els bots personificats i la ràbia i les il·lusions contingudes són els estris d’una obra de teatre documental, amb projeccions d’imatges destapades per Wikileaks, o de manifestacions, o d’amenaces... que, puntualment, ajuden a les explicacions de la qüestió. “Les dues primeres escenes són molt explicatives”, reconeix Charansonnet, “perquè volem deixar molt clars alguns episodis que no tothom té presents. Després sorgeix l’amistat, l’amor i el drama”.
Charansonnet va buscar alguna cosa escrita sobre Julian Assange i va descobrir el llibre dels activistes Víctor Manuel Díaz Conejo i Virginia Fernández Ruiz. “El text era massa llarg pel que volíem”, diu. “Hauria durat cinc hores, hi havia uns 30 personatges... De manera que, amb el consentiment dels autors, la vaig adaptar a prop d’una hora i 20 i als tres personatges que som [l’acompanyen Elena Codó i Eduard Alejandre]: Assange, l’advocada i el funcionari que representa, a més, altres personatges”. Després d’11 anys allunyat dels escenaris, Charansonet va tenir molt clar que tocava tornar-hi: “Buscava el contacte directe amb l’espectador i això només ho trobes al teatre”, explica l’actor, que al juny estrenarà la seva darrera pel·lícula, El caso Angelus, la fascinación de Dalí, un film que acaba de saber que es projectarà en 360 sales als Estats Units (“una gran alegria, després de tants anys picant pedra amb cinema autènticament independent”, diu). “I també tenia clar que l’obra l’havia de dirigir una dona, requeria una sensibilitat femenina per transmetre aquest esperit polipoètic”. L’encàrrec el va assumir Mireia Ros, guardonada amb un premi Gaudí pel documental Barcelona antes de que el tiempo lo borre (2011).
La mare d’Stella Moris, la dona d’Assange, és l’actriu i directora de teatre catalana Teresa Devant. La setmana que ve vindrà a veure l’obra
La implicació de tot l’equip en el muntatge és total. “Tots som activistes. La situació de la llibertat de premsa i la llibertat d’expressió, la tortura que segueix patint algú contra qui no tenen cap càrrec i pateixen tants altres activistes o professionals arreu del món ens fa pensar en tot allò que amaga el poder”, explica l’actor, que s’ha capbussat en la vida del seu personatge per fer-lo seu físcament i, també, emocionalment: “Acabo molt cascat cada representació. Ploro de veritat. Ho fem, tots, amb un honor i una responsabilitat artística i social absoluts”, diu.
L’equip de Charansonnet està en contacte amb l’entorn d’Assange. “La mare d’Stella Moris, la dona d’Assange, és l’actriu i directora de teatre catalana Teresa Devant. La setmana que ve vindrà a veure l’obra i ens consta que Assange n’està al corrent del què estem fent. És emocionant saber-ho. Si tot acaba bé, farem un cafè el Julian i jo, n’estic segur!”, diu l’actor. Assange espera des de fa setmanes la decisió del Regne Unit sobre si l’extradeix als Estats Units. Allà el poden esperar 175 anys de presó. Quina creu que serà la decisió? “Sincerament, crec que hi ha molt poques possibilitats que es quedi al Regne Unit”, explica Charansonnet, molt afectat. “El seu cas és allò que en diem un marrón. I en el cas que l’extradeixin, cal veure què passa a les eleccions dels Estats Units. Si guanya Trump, potser fins i tot es penja la medalla de no condemnar-lo. Si guanya Biden... crec que Assange acabarà en un hospital, perquè realment està molt malalt física i mentalment, però allà dubto molt que duri gaire”.