Ryma Shermohammadi: “És més necessari que mai que l’Iran estigui present a la cultura”

Ryma Shermohammadi és la primera traductora, i gosaria dir l’única, que ha aconseguit que es publiquin els poemes de Kia­rostami traduïts del persa al català. Tot i que és resident a Barcelona, el seu origen iranià la converteix en una observadora valuosa de la cultura i la convulsa actualitat de l’Iran. Shermohammadi (Taef, Aràbia Saudita, 1971), que va arribar a Espanya amb els seus pares quan tenia 14 anys, se sent tant espanyola com iraniana....

Ryma Shermohammadi és la primera traductora, i gosaria dir l’única, que ha aconseguit que es publiquin els poemes de Kia­rostami traduïts del persa al català. Tot i que és resident a Barcelona, el seu origen iranià la converteix en una observadora valuosa de la cultura i la convulsa actualitat de l’Iran. Shermohammadi (Taef, Aràbia Saudita, 1971), que va arribar a Espanya amb els seus pares quan tenia 14 anys, se sent tant espanyola com iraniana. A Barcelona va ser on es va llicenciar en traducció i interpretació en àrab i anglès, a la UAB, i, on, posteriorment, va incorporar el farsi —la seva llengua materna— a les llengües de treball. Ara l’actualitat mana, és en aquest darrer idioma en què fa moltes de les seves traduccions. La darrera, El vent se m’endurà. Selecció de poemes (2022), del director de cinema Abbas Kiarostami, traduït del persa juntament amb Xavier Valls Guinovart. És la primera vegada que es poden llegir els poemes del llorejat director iranià en català.

PREGUNTA. Ens movem per modes també en la cultura?

RESPOSTA. Bé, si pensem en l’Iran i en el que passa ara mateix, crec que sí, que cal aprofitar el moment. Les notícies que ens arriben d’allà han commocionat la comunitat internacional, i per moments una diria que han ajudat a començar a resoldre els problemes que van treure la gent als carrers. Però és ara, justament, quan no hem d’abaixar la guàrdia. Jo sé que l’Iran sempre ha estat present en la cultura espanyola a través del cinema, la poesia, els activistes... però ara és més necessari que mai que segueixi.

P. Apassionada de la poesia des de nena, la bellesa de la lírica l’ha acompanyat sempre. Abbas Kiarostami és un cineasta que escriu poesia o un poeta que fa cinema?

R. Crec que és totes dues coses alhora. En realitat, per poc que hagis vist el seu cinema, t’adonaràs que és poesia en imatges. La sensibilitat poètica travessa tota la seva obra i, en aquest cas, es plasma a les pàgines del llibre.

P. En llegir els poemes, una pot tenir la sensació que està davant de haikus japonesos. Estructures senzilles, de dos a cinc versos, imatges poètiques, aforismes, refranys… “Una dona embarassada / plora sense fer soroll / al jaç d’un home adormit”… tots t’acosten a la realitat, a una observació de l’entorn que, tot i que fa uns anys que Kiarostami va morir, són pura actualitat en molts dels 289 poemes d’aquest volum, que reuneix tres llibres de poesia de l’autor.

R. Sí, és això, justament això, una imatge, una escena de la natura que et deixa un sabor de boca evocant-te un moment precís… escenes de la vida quotidiana, del món rural, en pocs versos… Sons, silencis, llums, ombres, un instant… En realitat el que aconsegueix és plasmar una imatge, la imatge que ell plasmaria en el cinema, amb les paraules. La poesia iraniana sempre ha tingut molt de prestigi precisament pel que destil·la, i Kiarostami no se n’aparta. “El vent ens portarà”, per exemple, s’inspira, i en fa servir el títol, en un poema de l’escriptora feminista Forugh Farrojzad. Una de les grans poetes contemporànies iranianes.

Corren mals temps per a força coses a l’Iran. Amini només ha posat sobre el tauler el que ja passava des de fa anys

P. Però no tots els escriptors, tenen la mateixa repercussió a l’Iran. Corren mals temps per a la lírica?

R. Corren mals temps per a força coses, a l’Iran. Mahsa Amini només ha posat sobre el tauler internacional el que ja passava des de fa molts anys. Un altre dels llibres que he traduït, Poemas enjaulados, de la poeta Mahvash Sabet, n’és una prova. En realitat et diria que la lírica li ha servit per convertir la seva lluita a la presó en una cosa suportable. Detinguda per professar la fe bahà'í, aquesta mestra i psicòloga iraniana va ser condemnada a passar vint anys a la presó, dels quals en va complir deu, molts d’ells dedicada a formar les internes. Gràcies a la publicació d’aquests versos en anglès, que van sortir de la presó en fragments de tovalloles, va rebre el premi Escriptora Internacional del Courage Award 2017 i el seu cas va començar a ser conegut. Va ser ella qui em va fer comprendre que la poesia està vinculada als canvis socials i a la política. Els seus versos van ser moments d’alleujament per a mi i per a les persones que han compartit l’experiència de la cel·la amb ella.

P. I ara PEN Català, que ja havia denunciat l’empresonament de Mahvash Sabet, nomena membre d’honor el metge i traductor Mehdi Bahman, a través del seu comitè d’escriptors perseguits pel “ferm compromís de denúncia”.

R. La història de Bahman ve de molt lluny, perquè el fiscal el va condemnar a la pena de mort per haver declarat la guerra a Déu, tot i que finalment la justícia iraniana el va condemnar a cinc anys de presó gràcies a les pressions internacionals. Però no és l’únic, hi ha més escriptors i traductors en presons iranianes. En realitat, hi ha molts homes que com ell, i penso en Arash Sadeghi o en Farhad Meisami, que estan implicant-se en la lluita per les dones i els drets humans.

P. Serviran de res les protestes després de la mort de Mahsa Amini?

R. Estic convençuda que sí. Són una mostra més de la consciència que té la societat. Les persones que han donat la seva vida, així com les que han patit conseqüències per manifestar-se, són persones que estan persuadides que la llibertat té un preu i han sortit al carrer per buscar aquest canvi. I han pagat un preu molt elevat, les seves famílies i tota la societat iraniana. I sí, la societat iraniana està de dol, però alhora està contenta de què pot suposar la seva lluita en el futur. És ben cert que el món ens mira.

P. Des de Catalunya, què s’hi pot fer?

R. Estaria bé tenir més autors tra­duïts al català. La poesia apropa els pobles.