21 fotos

Las ciudades más inteligentes del mundo

Un paseo fotográfico por las urbes que mejor utilizan la tecnología para facilitar las vidas de sus ciudadanos

La tecnologia ens ajuda a tenir ciutats més sostenibles, més còmodes i més eficients. L'auge de l'Internet de les coses, l'extensió del wi-fi, la participació ciutadana i altres avenços científics repercuteixen en la vida dels habitants de les metròpolis, que ara poden accedir als serveis del seu municipi des del telèfon mòbil, gaudir de connexió gratuïta des de la platja o pagar a través d'identificació facial. En aquest fotorrelat parlem de les ‘smart cities’ més destacades del món, i del que fan per facilitar la vida dels seus ciutadans i optimitzar els seus recursos.Foto: Hong Kong. Lam Yik Fei (Getty Images)
Tel Aviv és una de les ciutats amb més empreses tecnològiques de l'Orient Pròxim, capital de la ciberseguretat. Fa tres anys va decidir emprendre una transformació per millorar la relació de l'Administració amb els ciutadans. Es va crear DigiTel, una app que permet realitzar una àmplia varietat de tràmits a través del mòbil, rebre notificacions i avisar l'Ajuntament d'incidències urbanes, entre altres serveis. El seu ús el facilita la xarxa de wi-fi gratuït que s'estén fins a la platja de la ciutat. Tel Aviv va ser premiada per DigiTel com la ciutat més intel·ligent del món a la Smart City Expo de Barcelona el 2014. Aquest congrés mundial de ‘smart cities’ celebra la seva sisena edició (encara a Barcelona) del 15 al 17 de novembre.DigiTel
Nova York va ser designada el maig passat la ciutat més intel·ligent del planeta segons l'IESE, que elabora una classificació anual atenent a paràmetres com l'economia, la cohesió social, la mobilitat, el medi ambient o la tecnologia. Entre altres mesures, s'han col·locat sensors en semàfors i autobusos per millorar la seva circulació. Un dels projectes més destacats a Nova York l'està duent Sidewalk Labs, la filial de “solucions urbanes” de Google, que ha creat un nou concepte de cabina que reemplaçarà els 7.500 telèfons de pagament de la ciutat (que només destorben des de fa força temps). Ofereixen wi-fi gratis d'alta velocitat, carregadors de bateria, accés als serveis de la ciutat i actuen com a suport publicitari. També es pot trucar per telèfon, esclar. O si es prefereix, fer una videotrucada.LinkNYC
La capital japonesa fa gala a cada cantonada del seu altíssim desenvolupament tecnològic (és la primera al món en aquest apartat segons el rànking de l'IESE), especialment enfocat al consum. A Tòquio s'utilitzen les ‘smart cards’ des de fa més de 15 anys. Es tracta de targetes recarregables amb les quals no només es pot accedir als mitjans de transport que connecten la ciutat, sinó que també serveixen a aparcaments, consignes, botigues i màquines de venda de begudes, snacks i altres productes. Aquestes màquines estan bastant més avançades que les que solem fer servir. Poden utilitzar l'edat i el sexe de l'usuari (a través de reconeixement facial), combinats amb el moment del dia en què es requereixen els seus serveis, per fer recomanacions d'una o una altra beguda, per exemple.AP
El trànsit londinenc és mundialment famós, i això inclou els problemes per trobar un aparcament als carrers de la capital britànica, la segona ciutat més intel·ligent del món el 2016 segons l'estudi de l'IESE. Per intentar millorar el sempre flemàtic humor dels seus residents s'han col·locat sensors de pes als aparcaments dels carrers del barri de Westminster. A través d'una app es pot veure quèins llocs hi ha lliures i quins estan ocupats, per evitar donar voltes. Aquest servei també funciona a la ciutat de Santander, que destaca des de fa anys com una de les ‘smart cities’ més importants d'Espanya.City of Westminster
A Londres el trànsit empitjora en els seus molts dies de pluja. Però el de Mont-real és un altre nivell. A la ciutat quebequesa neva més de 100 dies a l'any (a Burgos no arriba ni a 20) i això converteix els llevaneus en herois del poble. A través de sensors, l'Administració pot conèixer quins punts de la ciutat necessiten major assistència. I els ciutadans s'informen gràcies a una app de quant es trigarà a retirar la neu de la zona que els interessa.Reuters
Prácticament tot en el dia a dia de Seül està tocat per la tecnologia. A la capital sud-coreana s'incentiva els ciutadans a donar els seus dispositius quan se'n compren de nous, i que els de segona mà vagin a parar a persones amb menys recursos. A Seül hi ha carreteres que recarreguen vehicles elèctrics al seu pas, wi-fi gratuït a gairebé tota la ciutat, tot tipus de sensors per millorar la seva sostenibilitat i botigues virtuals Tesco accessibles des de les parades d'autobús (et porten la compra a casa). També hi ha un costat intrigant: el servei o-City, al barri d'Eunpyeong, que ha suposat la col·locació de càmeres de vídeo intel·ligents que detecten intrusions en propietats privades. No apte pels quals temen el Gran Germà.Getty

El Smart City Expo World Congress considera a Copenhaguen una de les ciutats més intel·ligents del món. Destaca per la coneguda aposta dels països nòrdics per les energies verdes i el respecte del medi ambient. Amb aquest afany la capital danesa va modernitzar el seu clavegueram i va millorar la qualitat de l'aigua, la qual cosa va permetre regenerar una part de la ciutat i obrir una zona de bany.

Les dades que aporten els sensors de la ciutat també han permès fer millor ús de l'aigua de les pluges. O reduir el nombre de trajectes en vehicles privats. O aprofitar millor els residus. O perfeccionar l'eficiència de les seves turbines eòliques (és la ciutat amb major percentatge d'energia generada a través del vent, gairebé una cambra del total).

Ayuntamiento de Copenague

San Francisco està considerada la meca de la innovació i el talent a Estats Units. Però els seus empinats carrers no responen a aquesta definició. L'Ajuntament i altres institucions han vist, precisament en la tecnologia que neix en el seu entorn, la solució als seus problemes.

San Francisco pretén reduir el tràfic i la pol·lució amb l'ús de transport elèctric, autònom (sense conductors) i compartit. La idea és crear una flota de vehicles públics (semblant a Uber) que faci que tenir un cotxe privat deixi de tenir sentit. Així, l'espai que ocupen els cotxes també podrà dedicar-se a una altra cosa com a parcs, cases assequibles i altres serveis.

Agencia Municipal de Transporte de San Francisco

Tampoco és una dutxa. És molt més. Es diuen Smart Palms, palmeres intel·ligents, i a més de donar ombra proporcionen als banyistes de Dubái energia per als seus dispositius i wi-fi il·limitat.

Es carreguen amb energia solar durant el dia i també il·luminen a la nit. Cadascuna té vuit punts de càrrega i genera wi-fi en un radi de 100 metres. Un servei més d'una ciutat que també ha desenvolupat una ‘app’ per trobar aparcament, una altra sobre la vida de la ciutat i fins i tot una per adoptar mascotes.

Twitter Smart Dubai

Santiago de Xile és, segons totes les classificacions (inclosa la de el IESE), la ciutat més intel·ligent d'Amèrica Latina. La seva reputació com a incubadora de ‘startups’ ha fet que la hi conegui com “Chilecon Valley”.

La inversió més interessant de Santiago sorgeix, com en el cas de Mont-real, d'una de les principals amenaces del seu entorn. El municipi està desenvolupant un sistema a partir de sensors que permeti apagar les centrals d'energia de la ciutat davant el risc d'un terratrèmol, per evitar accidents catastròfics i pèrdues milionàries.

La ciutat xinesa de Yinchuan està considerada un dels millors exemples de desenvolupament intel·ligent del gegant asiàtic. De fet va allotjar una de les principals fires de ‘smart cities’ del seu continent.

Basten uns quants anotacions per donar una mesura de l'avançada que està la ciutat, situada prop de la frontera amb Mongòlia: els contenidors d'escombraries compacten els residus i funcionen amb energia solar (també avisen per a la seva recollida quan estan plens), els metges assignen teràpies remotes a través del mòbil, en l'entrada de l'Ajuntament et saluden dos hologrames-assistents i l'autobús municipal es paga a través de reconeixement facial. Sí, la teva cara està associada al teu compte, literalment.

Reuters

La Ciudad del Viento ha col·locat aquest estiu una sèrie de sensors en virtut d'un projecte conegut com Array of Things. Mesuraran la qualitat del famós aire de Chicago, el clima, el tràfic i el flux de persones entre altres paràmetres, per identificar millor els problemes de la ciutat i així trobar solucions més efectives.

Es tracta d'un projecte col·laboratiu de l'Ajuntament amb la Universitat de Chicago i el Laboratorio Nacional Argonne, que permetrà entre altres coses prevenir inundacions, millorar la mobilitat i protegir el medi ambient.

Array of Things

La ciutat alemanya, amb el segon port d'Europa en nombre de contenidors, va subscriure en 2013 un acord amb Cisco Systems, empresa americana de base tecnològica, per adoptar mesures que milloressin la seva eficiència i reduïssin el seu impacte ambiental.

Gràcies a aquest acord s'ha desenvolupat un sistema d'il·luminació intel·ligent i es regula el tràfic i la contaminació amb dades obtingudes a través de sensors. El port d'Hamburg gaudeix avui de tecnologia punta que ha reduït els seus costos operatius. El seu sistema de control millora el tràfic i estacionament dels contenidors i detecta riscos potencials. A més, garanteix la seguretat de les càrregues.

Getty

Barcelona és reconeguda per la consultora Juniper Research com la segona ciutat més intel·ligent del món. No en va allotja un dels congressos més importants en aquest àmbit. Encara que Ada Colau va frenar diversos projectes engegats per l'anterior corporació municipal, sí ha seguit avanci amb la creació d'un sistema operatiu que recopili i analitzi les dades dels diferents serveis de la ciutat, i també ha engegat una plataforma de participació ciutadana perquè els barcelonins decideixin què fer amb part del pressupost.

Com a part de l'anterior pla d'acció es van col·locar en les parades d'autobús les trucades ‘smartquesinas’ (a la foto, junt amb Plaça Catalunya), amb wi-fi, carregadors de bateria, descàrrega de ‘apps’ i informació ciutadana i turística.

En Ámsterdam les bicicletes són part de la filosofia de vida. La seva política de mobilitat, el seu plantejament urbà i el seu respecte al medi ambient la situen entre les 10 primeres ciutats en classificacions com el Global Power City Index o la de el IESE.

Tots els seus punts forts convergeixen en la iniciativa SolarRoad, que va permetre instal·lar un sòl compost per panells solars a manera de carril bici en diversos quilòmetres de la ciutat. Les plaques no aconsegueixen tanta eficiència com a elevades i ben orientades, però generen energia neta sense molestar, arran de terra.

SolaRoad

El rànquing de Juniper Research considera a Singapur la ciutat més intel·ligent del món. En realitat, la ciutat-estat més intel·ligent. Pels seus carrers es poden veure ja taxis autònoms, que no necessiten conductor. I en mirar al cel no és rar veure drones, un hobby habitual entre els ciutadans.

L'urbs asiàtica és un banc de proves de ‘apps’ pel seu alt nivell tecnològic. El Gobierno local també les desenvolupa. Per exemple, el Ministeri de Interior va llançar una fa poc perquè els ciutadans col·laborin per prevenir possibles atacs terroristes.

Getty

Nairobi dista molt d'estar al nivell de Singapur, o de qualsevol altra ciutat d'aquesta llista. Però les seves polítiques són esperançadores i la situen com la ciutat més intel·ligent d'Àfrica. La capital de Kenya atreu inversions d'empreses tecnològiques, té molt implantat el pagament per mòbil (gràcies a M-Pesa) i sembla haver trobat un model propi.

En el proper Smart City Expo de Barcelona, Nairobi figura com a finalista per al premi a la ciutat més innovadora de el “sud global” (categoria en la qual figura Mèxic DF i altres ciutats al nord de l'equador). La seva idea és combatre la falta de sanitaris amb consultes remotes a través d'una ‘app’ que utilitzin els pacients i també els metges per aprendre d'altres professionals.

La ciutat bavaresa és una de les puntes de llança de la innovació europea. L'índex de el IESE la considera una de les localitats més avançades del món en totes les àrees. El seu projecte de desenvolupament presta especial atenció a la vida als barris.

Dos districtes de Munic s'han vist beneficiats del pla de la Comisión Europea ‘Smarter Together’. Es tracta de Neuaubing-Westkreuz y Freiham, que agrupen a 50.000 habitants, que ja desenvolupen il·luminació més eficient, serveis de mobilitat sostenible com a cotxes compartits i bicicletes elèctriques i sistemes d'energia renovable.

La excolonia britànica sap el que és una ‘smartcard’ fins i tot des d'abans que els japonesos. De fet, precisament des del moment en què la seva sobirania va ser transferida a Xina, en 1997. És llavors quan neix la targeta Octopus, amb la qual els hongkonguesos paguen a dia d'avui pràcticament de tot.

Una altra tecnologia que ha tingut un desenvolupament especialment pronunciat a Hong Kong és la de les empremtes dactilars. S'utilitzen per accedir a nombrosos edificis, i ara també al compte bancari, gràcies a la ‘app’ recentment estrenada allí per Citibank.

No tindrà la grandària de les anteriors, però els mèrits de Santander com ‘smart city’ han estat reconeguts en fires i congressos de tot el món. Es van instal·lar 12.000 sensors amb l'objectiu de reduir la contaminació, millorar la mobilitat i facilitar l'aparcament. També té una ‘app’ de serveis municipals i una altra de realitat augmentada per al turisme.

Santander és pionera en la seva transformació, però hi ha altres localitats espanyoles (com la Corunya, València, Rivas o Madrid) que també busquen desenvolupar-se com ‘smart cities’.

Turismo Santander