Agenda

El millor del Festival BAM

El Festival Barcelona.Acció.Musical, BAM, torna a la ciutat en la seva 17a edició per amenitzar la Festa Major de Barcelona amb algunes de les propostes més innovadores de la música actual. Músiques del món, rock, pop, hip hop i electrònica ompliran de sons la ciutat durant aquests dies. Els escenaris habituals com la plaça Reial, plaça del Rei, portal de la Pau, rambla del Raval, zona del Fòrum i algunes de noves com la Fàbrica de cervesa Damm permetran veure en viu molts dels grups que tocaran per diversos racons de Barcelona. Més de 60 artistes de 14...

El millor del Festival BAM

El Festival Barcelona.Acció.Musical, BAM, torna a la ciutat en la seva 17a edició per amenitzar la Festa Major de Barcelona amb algunes de les propostes més innovadores de la música actual. Músiques del món, rock, pop, hip hop i electrònica ompliran de sons la ciutat durant aquests dies. Els escenaris habituals com la plaça Reial, plaça del Rei, portal de la Pau, rambla del Raval, zona del Fòrum i algunes de noves com la Fàbrica de cervesa Damm permetran veure en viu molts dels grups que tocaran per diversos racons de Barcelona. Més de 60 artistes de 14 nacionalitats diferents pujaran als escenaris de forma gratuïta. Aquesta n'és una selecció.

Joe Battan

Latin soul directe des del spanish Harlem novaiorquès (El Barrio) fins a la plaça Catalunya de la mà de l'anomenat 'rei' d'un gènere que impacta per la potència, sorprèn pels colors i immediatament fa ballar a tot el personal. Joe Bataan va ser, a final de la dècada de 1969, un dels pilars de l'històric segell Fania, creadors i popularitzadors de la salsa, però aleshores la seva oferta ja fugia de l'habitual barrejant els ritmes de salsa amb el doo woop negre, d'aquí la primera etiqueta que va passejar: salsoul. Al 1981 es va retirar per treballar de mestre però al 2005 la tornada va ser apoteòsica.- MIQUEL JURADO.

Soap & Skin

Primer cop a Barcelona, primer disc, artista de només 18 anys. Tres característiques que defineixen la intenció BAM. Aquest projecte palpita gràcies a Anja Plaschg, una austríaca que té una d'aquelles veus fredes que fan gelar l'espinada. Toca el violí i el piano i moltes de les peces del seu disc de debut Lovetune For Vacuum, estan pautades per al piano, i ofereixen arranjaments de corda. Solemne i obscura, la seva música té un punt de retorciment interior que potser és el responsable dels seus èxits a la xarxa, promotora de la popularitat d'Anja i molt receptiva als efluvis gòtics de la seva música.- LUIS HIDALGO

Marko y Boban Markovic

Aquests darrers temps la música balcànica ha inundat el planeta i una de les facetes que més agraden a Occident són els potents grups de vent que poden trencar els timpans de l'oient mentre es posa a ballar. El trompetista serbi Boban Markovic és un dels fundadors del moviment, conegut com a balkan brass, i probablement el músic balcànic que ha sabut unir més bé un desenfadat virtuosisme instrumental (amb un punt de bogeria positiva) amb tota la bellesa i sensualitat dels ritmes gitanos.- M. J.

Pájaro Sunrise

Al marge d'etiquetes i aclariments estilístics, aquest lleonés establert a Madrid anomenat Yuri Méndez fa una música preciosa i delicada. I la fa com Pájaro Sunrise des de fa uns tres anys, compta amb dos discs on regnen sons de taula braser, íntims i acollidors. S'ha citat Nick Drake i Simon & Garfunkel per situar-lo al mapa sonor, però és clar que es tracta d'una mera referència. Entre les quantitats ingents de grups ingenus, reduïts i tènues que estan sorgint a Espanta, Pájaro Sunrise té l'avantatge de no voler sonar com si fossin nens que han perdut la seva joguina preferida. Res de criaturades, vaja.- L. H.

Billy The Vision & The Dancers

Una prova inequívoca dels canvis que es produeixen en la música. En temps de crisi, els creatius publicitaris fan de mànagers. Aquest grup no va existir fins que la publicitat el va enlairar. És hora de comprovar si aquests suecs, autors de la cançó celebríssima d'una aparença alegre però que en realitat parla de temes tristos com les pèrdues sentimentals, només són flor d'un estiu. El cartell d'aquest escenari el compartiran amb Manel i The Hives.- L. H.

Luar Na Lubre

L'apunt folk no pot faltar mai a la Mercè i més concretament a la plaça Sant Jaume. Aquest any les sonoritats amb arrels més potents arribaran des de Galícia gràcies a un dels noms més veterans de l'especialitat: Luar na Lubre. El grup es va fundar a la Coruña el 1985 conjuntant els instruments tradicionals (gaita, acordió diatònic) amb d'altres de més contemporanis. La seva actuació a Barcelona servirà per presentar el darrer treball, un CD i un DVD titulats Ao vivo! en els quals repassen el seu primer quart de segle de vida musical.- M. J.

Rebirth Brass Band

A Nova Orleans qualsevol activitat de la vida quotidiana s'acompanya amb música i encara més els casaments, els funerals o les celebracions socials o religioses. És quan la música ocupa els carrers i les brass bands (grups de vent i percussió) són les reines. Una de les més populars és la Rebirth Brass Band fundada el 1982 i amb una característica important en la proposta: no es limita als tradicionals ritmes de carrers de la ciutat, heredats del primer jazz i dels antics espirituals negres, sinó que barreja aquelles arrels amb el funk, el soul i fins i tot el hip hop. Una barreja imparable.- M. J.

Melissa Laveaux

Un dels noms més destacats del BAM 09. Canadenca francòfona crescuda en ambients anglos, Melissa és una suma de capes musicals que se superposen i s'entremesclen per donar com a resultat la seva proposta artística. Amb veu carnosa i fons arenós, les seves cançons evoquen tant les veus afroamericanes com la millor tradició de les veus i els ritmes africans, sense perdre de vista l'escena de pop anglosaxó, el Carib i les cadències brasileres. Seria com una caixa de música global servida en to principalment acústic que s'expressa en un disc excel·lent i únic, Camphor and Copper.-L. H.

7 Notas 7 Colores

És el més 'xulo' del barri, i a sobre va ser un dels més venedors de hip hop quan l'estil amb prou feines naixia a Espanya. Mucho Mu ha recuperat la seva formació original per a aquest concert en el qual tornarà a fer-li costat Dive Dibosso, el productor dels seus primers èxits i responsable de les bases sobre les quals s'impulsaven les seves rimes. Sense material nou des de fa temps, Mucho Muchacho manté el prestigi tot esperant que hi hagi més cançons perfil "Tenemos Droga", una de les últimes que ha penjat a la xarxa.- L. H.

Terry Lynn

No és un dels grans noms de l'escena jamaicana, però no per això perd interès. Dona, jove, conscienciada i de Kingston, Terry Lynn va debutar l'any passat amb un àlbum, Kingstonlogy, que barreja arrels de reggae amb tractaments electrònics. D'aquí que la seva música basculi entre el dancehall, el reggae i l'electrònica ballable. Si existeix el 'microxip' jamaicà, ella en té un.- L. H.