"Barcelona ha elevat la cultura del disseny gràfic"

Des que va obrir l'estudi de disseny gràfic el 1985, Pati Núñez ha signat algunes de les campanyes més emblemàtiques de la ciutat. Són seus els logotips del Port de Barcelona i d'Antonio Miró, així com la identitat corporativa de Vinçon, la Fundació Miró i System Action. Durant més de 25 anys de professió, ha tocat tecles ben diverses i ha creat campanyes per a productes de tot tipus i també per a espectacles, exposicions i esdeveniments culturals. Una trajectòria eclèctica que li va fer guanyar al 2007 ser la primera dona que rebia el Premi Nacional de Disseny. És l'autora del cartell per a l...

Des que va obrir l'estudi de disseny gràfic el 1985, Pati Núñez ha signat algunes de les campanyes més emblemàtiques de la ciutat. Són seus els logotips del Port de Barcelona i d'Antonio Miró, així com la identitat corporativa de Vinçon, la Fundació Miró i System Action. Durant més de 25 anys de professió, ha tocat tecles ben diverses i ha creat campanyes per a productes de tot tipus i també per a espectacles, exposicions i esdeveniments culturals. Una trajectòria eclèctica que li va fer guanyar al 2007 ser la primera dona que rebia el Premi Nacional de Disseny. És l'autora del cartell per a la Festa de la Mercè: bombetes de tota la vida per aclarir els obscurs temps de crisi.

Pregunta. Com es va gestar el cartell de la Mercè?

Resposta. Sempre comencem analitzant les paraules que exemplifiquen un concepte. En aquest cas, festa i espectacle. A partir dels elements simbòlics, vam reflexionar diversos dies fins que una nit, tornant d'un viatge en avió, em vaig quedar mirant la ciutat il·luminada i d'allà va sorgir la idea de les bombetes. I la tipografia que hem utilitzat és moderna i tradicional, com ho són Barcelona i la Mercè.

P. Parlant de les contradiccions de Barcelona. Hi ha qui diu que és una ciutat que prohibeix el que promou. Per exemple, en el cas dels grafitis, quina és la seva opinió?

R. Evidentment, hi ha d'haver lleis que impedeixin malmetre el que és públic. D'altra banda, els grafitis m'encanten i quan en veig un que m'agrada li faig una foto. Així que visc aquesta contradicció també personalment.

P. Quina és la imatge de Barcelona a l'estranger?

R. Barcelona s'ha convertit en una gran botiga, una espècie de parc d'atraccions. De tota manera, no és gens estrany. És el que està passant en moltes ciutats, és una tendència generalitzada, també perquè tot es va homogeneïtzant, els punts de venta són els mateixos a tot arreu. S'hauria de fer un esforç per apostar per un turisme de qualitat, el turisme cultural és el millor.

P. Barcelona segueix sent una ciutat de referència en l'àmbit del disseny gràfic?

R. Sens dubte. Hi va haver una època d'endarreriment, però això ja ha canviat. S'ha produït un conjunt de circumstàncies favorables, de les quals han sortit dissenyadors molt bons. S'ha elevat la cultura d'aquesta professió. Però no s'ha de baixar la guàrdia, perquè hi ha moltes ciutats que s'estan posicionant, a Galícia, Catalunya i València. A escala internacional, els referents segueixen sent Anglaterra, Estats Units i Holanda.

P. Fa uns anys Barcelona es caracteritzava per oferir feines de qualitat alta i honoraris més baixos, amb relació a altres ciutats europees. Continua sent així?

R. Amb la crisi, la relació qualitat-preu és encara més favorable per al client. A més, molts s'estan aprofitant de la situació. Hi ha empreses que cometen veritables abusos, i arriben al punt de demanar propostes gratis. Nosaltres no participem mai en aquests concursos.

P. La crisi afecta la creativitat?

R. No és que la creativitat disminueixi, són els encàrrecs, o sigui que hi haurà menys productes. Aquest any els encàrrecs s'han reduït dràsticament i això ha portat molts estudis, el meu inclòs, a una situació molt crítica. S'ha instaurat una situació semblant a la de 1993. Aleshores, a més de la ressaca olímpica, hi va haver un canvi polític, la victòria d'Aznar, que va provocar una aturada completa de vuit mesos. Ara, les circumstàncies són diferents, però està passant el mateix.

P. Creu que la crisi influirà en els nostres conceptes de caducitat i longevitat?

R. Hi ha coses que han de tenir llarga vida i d'altres que no. Una imatge corporativa ha de durar, no pot passar de moda. El disseny és comunicació, treballem amb el llenguatge. Faci el que faci intento no utilitzar un llenguatge efímer i dissenyar de forma racional, sense la influència de la moda. Per mi és molt important el pas del temps. Estic satisfeta quan, deu anys després, una feina no ha perdut sentit ni gust estètic, quan segueix sent modern i actual.

P. Quins són els imperatius del bon disseny?

R. Primer de tot, un bon disseny ha de comunicar la idea correcta. Només després d'analitzar les característiques del producte i de les persones a qui va dirigit, es pot decidir la seva personalitat. Per exemple, estic treballant en una línia de perfums per a joves d'una empresa de València i el fet de ser un producte econòmic no li fa pensar que la imatge deu ser vulgar. M'agrada participar en aquesta mena de feines, perquè és un disseny gràfic que defineixo social.

P. Quin és el paper del dissenyador?

R. Ens inventem imatges que no existeixen, no fotografiem la realitat, però a mi m'interessa la sinceritat, així que busco missatges atractius i sincers, intento enganyar al menys possible. M'agraden els productes honestos i els clients amb consciència social i ecològica, que apliquen polítiques sostenibles i de preu just.