La Rebotiga
Stieg Larsson, Josep de Togores, capellà rus...
La bala en el cervell de la 'hacker' més famosa
Lisbeth Salander no és morta: té una bala al cervell; però, tot i així, la hacker més famosa del gènere negre tindrà forces per ajudar el periodista Mikel Blomkvist en el seu darrer article de denúncia. I és que Lisbeth té molt d'aquestes guerreres que, com Semíramis de Nínive i Boadicea, no s'han diferenciat en res a la batalla dels homes... Així ho explica Stieg Larsson en l'inici de la tercera entrega del darrer gran fenomen literari. 150.000 exemplars venuts en català dels dos primers títols així ho demostren.
...
La bala en el cervell de la 'hacker' més famosa
Lisbeth Salander no és morta: té una bala al cervell; però, tot i així, la hacker més famosa del gènere negre tindrà forces per ajudar el periodista Mikel Blomkvist en el seu darrer article de denúncia. I és que Lisbeth té molt d'aquestes guerreres que, com Semíramis de Nínive i Boadicea, no s'han diferenciat en res a la batalla dels homes... Així ho explica Stieg Larsson en l'inici de la tercera entrega del darrer gran fenomen literari. 150.000 exemplars venuts en català dels dos primers títols així ho demostren.
La reina al palau dels corrents d'aire. Stieg Larsson. Traducció: P. J. Hernàndez. 847 pàgs. 22,50 euros
Una entrevista sobre art que va portar molta cua
El desembre de 1926, Sebastià Gasch entrevistava a la Sala Parès al pintor Josep de Togores. El diàleg va ser recollit al diari La Publicitat. Al cap d'un any i mig, el mateix rotatiu va publicar una altra entrevista tant o més coneguda, Una conversa amb Joan Miró, que va realitzar Francesc Trabal. Malgrat el temps entre ambdues declaracions, la segona venia a respondre la primera i va acabar provocant l'enemistat entre Miró i Togores. Les causes, diverses i complexes com explica Josep Casamartina en el pròleg, podrien passar perquè Togores va tenir com a marxant el mític Kahnweiler, que va rebutjar Miró.
Una conversa amb Josep de Togores. Sebastià Gasch. Fundació La Mirada. 63 pàgs. 7 euros
Dos cops amistat, amor i traició a l'Afganistan
L'Afganistan castigat des de 1975 per les guerres i la misèria moral del règim taliban és el context de les dues primeres novel·les del jove metge afgà Khaled Hosseini, de les quals ha venut 15 milions d'exemplars i que ara apareixen en butxaca en català. A banda de l'escenari, l'amistat i l'absència d'ella és el que fa de nexe entre les dues. A El caçador d'estels (2003), el nen Amir no dubta a trair el seu fins llavors inseparable amic Hassan per guanyar un campionat d'estels. Un fet que no s'esborrarà mai. A Mil sols esplèndids, Mariam i Laila, condemnades a no entendre's, acabaran trabant una relació que els permetrà sobreviure en les pitjors circumstàncies.
El caçador d'estels / Mils sols esplèndids. Khaled Hosseini. Traduccions: Marta Salvadó / Batriu Caja. Debolsillo-Amsterdam. 356 / 366 pàgs. 8,95 euros
La fe perduda d'un capellà rus
Si un es posa cegament en mans de Déu és possible que acabi anant per allà on de ben segur no hauria de ser? Això és el que li passa al reverend Basili Fiveiski, que es veurà embolicat en un seguit de desgràcies que li fan dubtar absolutament de la seva fe i deixar-se arrossegar per un cruel destí que ell en part s'acaba prenent com un merescut càstig. Però, de què? Com pot permetre tot això el Senyor? El conflicte entre vida, raó i fe és el subtil joc que va proposar el 1903 un dels pares de l'expressionisme rus (i molt influent en l'alemany), antitsarista però també antibolxevic.
La vida del reverend Basili Fiveiski. Leonid Andréiev. Traducció: B. Marcoff i Pau Cirera. Ensiola. 142 pàgs. 15 euros