La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport necessita urgentment una visió sobre el paper que han d’exercir les TIC en educació. Necessita una visió de futur i un pla que il·lusione a la comunitat educativa. Va heretar una situació penosa, certament. No vam participar en Escola 2.0, un projecte que va rebre crítiques per la seua concepció, però que va suposar equipament per a alumnes i centres, formació per al professorat i un impuls a l’ús de les TIC en l’ensenyament i l’aprenentatge. I no hi ha diners. El nou govern manté Lliurex, treballa amb els coordinadors TIC, augmentarà l...
La Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport necessita urgentment una visió sobre el paper que han d’exercir les TIC en educació. Necessita una visió de futur i un pla que il·lusione a la comunitat educativa. Va heretar una situació penosa, certament. No vam participar en Escola 2.0, un projecte que va rebre crítiques per la seua concepció, però que va suposar equipament per a alumnes i centres, formació per al professorat i un impuls a l’ús de les TIC en l’ensenyament i l’aprenentatge. I no hi ha diners. El nou govern manté Lliurex, treballa amb els coordinadors TIC, augmentarà la velocitat de connexió dels centres a la Consellería (d’allí a Internet… ja veurem), renovarà la plataforma Mestre a Casa... En resum, manté el que ja existeix (encara que és millor no preguntar al professorat sobre els serveis de manteniment) i poc més.
Què podria fer-se? Evidentment, és necessari actualitzar l’equipament dels centres. Però també hi ha mesures que no impliquen una gran inversió econòmica, solament una visió clara del paper de les TIC en l’educació i de la situació actual en les aules. Per exemple, es podria definir la competència digital que han d’aconseguir els i les alumnes, estructurada per nivells, per a orientar la labor dels docents. També seria convenient precisar la competència digital docent, com en altres autonomies, per a guiar la formació inicial i permanent del professorat i la dels coordinadors TIC, una figura que necessita major formació, suport i reconeixement. També haurien de demanar-los als centres educatius que elaboren i actualitzen periòdicament un pla d’integració de les TIC en les seues activitats, que servisca per a donar coherència i continuïtat al que ara són esforços aïllats... I que, en tot aqueix procés, la inspecció estimule i recolze la innovació. Una mesura necessària seria desenvolupar projectes pilot per a experimentar i avaluar innovacions didàctiques amb tecnologia. Per exemple, tablets i models 1x1, BYOD (Bring YourOwn Device o Usa el teu propi dispositiu), Flipped Classroom (la classe invertida), pensament computacional i robòtica des d’Infantil... Hauria d’incentivar-se la creació de materials i activitats d’aprenentatge digitals per part dels docents… I després difondre’ls. També podrien crear-se espais d’intercanvi de bones pràctiques, activitats innovadores... Dinamitzats pels assessors dels Cefires, que podrien promoure el desenvolupament professional dels docents. No tarden. La primavera és a punt d’acabar.
Jordi Adell dirige el Centre d' Educació i Noves Tecnologies (CENT)