Victòries col·laterals
Han d’encarregar-se de l’ordre social guàrdies privats?
No cal insistir més, senyors governants. La victòria d’un colp d’estat durant dècades va estar clara. Què més volen? Victòries col·laterals?
Vegen la jugada: d’una banda, tot el que siga desfer la unitat de la classe obrera —debilitar-la—; de l’altra, enfortir les pràctiques de sectors de dubtosa professionalitat. Un pla perfecte.
En el primer cas tenim l’avorrida exaltació de l’emprenedor. Cadascú que s’apanye com puga. Que s’oferisca al preu més baix i amb les condicions més esclavistes. L’entrevista és cos a cos amb l’empresari i ja sabem qui té les cartes marcades. I ja sabem...
No cal insistir més, senyors governants. La victòria d’un colp d’estat durant dècades va estar clara. Què més volen? Victòries col·laterals?
Vegen la jugada: d’una banda, tot el que siga desfer la unitat de la classe obrera —debilitar-la—; de l’altra, enfortir les pràctiques de sectors de dubtosa professionalitat. Un pla perfecte.
En el primer cas tenim l’avorrida exaltació de l’emprenedor. Cadascú que s’apanye com puga. Que s’oferisca al preu més baix i amb les condicions més esclavistes. L’entrevista és cos a cos amb l’empresari i ja sabem qui té les cartes marcades. I ja sabem com se les gasten els empresaris espanyols, fins i tot els caps que són enxampats per la justícia.
L’exaltació de l’emprenedor té un altre aspecte que arredoneix la jugada. El rostre més actual del capitalisme obliga a dues coses fonamentals: ací teniu tots els aparells per a gaudir individualment; i cal ser feliç, siga com siga. Si no ho aconsegueixes, ets un "perdedor". Ja pots començar a medicar-te per a sortir-te’n. Mira els emprenedors i aprén.
El contrari: vagues de sanitat, d’ensenyament, de neteja, gent organitzada, fa recular la voracitat. Els empresaris s’ho miren i també n’aprenen: no ens passarà el mateix.
En el segon cas, deixar el camp lliure a elements no preparats, ni de bon tros, ha estat la darrera ocurrència del ministre opusdeista de l’Interior.
Vol dir, per exemple, que els xiquets a les ordres, mai millor dit, de l’España 2000 podran fer i desfer pels carrers. Encara recordem una manifestació sinistra al barri de Russafa de València al més pur estil dels anys 40. Davant, "una morena y una rubia" lleugeres de roba; estendards; torxes; pas militar; joves de musculatura inversament proporcional a la mida del cervell, etc.
Cal suposar que a partir d’ara tindran el "corasón partío": imposar l’ordre i, per tant, haver de detenir dones de les seues empreses (tot un hòlding) anomenades de companyia si consideren que ho han de fer.
Han d’encarregar-se de l’ordre social guàrdies privats del Madrid Arena?
Europa, diuen, contempla el fet amb preocupació. Sí, la mateixa Europa preocupada pels excessos franquistes. Ja ho sabem. I? En aquest cas, no hi ha intervenció? No hi ha rescat... de la democràcia?
Tot s’hi val, si pensem que el considerat ministre més "preparat" té un equip que pregunta quant cobra Ramon Llull.
No hi ha ni un sol dretà que no siga del "cerrado y sacristía" en aquesta pell de brau?
Si la impunitat i l’arbitrarietat seran imposades definitivament, per què no triem que t’apallissen en català? Hi ha masoquisme específicament lingüístic?
Ja ho podem pronosticar: emprenedors que oferiran cursos homologats per a ser nou agent de l’ordre. Hauran de vigilar Ausiàs March no fóra cas que se’ls escapara cap delicte comés mentre no escriu tancat a la Safor.