És hora de recuperar la salut pública

Per completar el desconfinament és precís tenir un bon sistema de control i seguiment dels nous contagis, ja que en depèn poder evitar un rebrot de la pandèmia que obligui a paralitzar de nou l'economia. Aquesta tasca ha de ser pilotada pels serveis de la xarxa de vigilància epidemiològica en col·laboració amb l'Assistència Primària. El Departament de Salut haurà de donar moltes explicacions per justificar que mentre l'Atenció Primària catalana amb prou feines rebrà 4,5 milions d'euros per a aquesta comesa, una empresa privada hagi obtingut un contracte per valor de 17,6 milions d'euros per co...

Per completar el desconfinament és precís tenir un bon sistema de control i seguiment dels nous contagis, ja que en depèn poder evitar un rebrot de la pandèmia que obligui a paralitzar de nou l'economia. Aquesta tasca ha de ser pilotada pels serveis de la xarxa de vigilància epidemiològica en col·laboració amb l'Assistència Primària. El Departament de Salut haurà de donar moltes explicacions per justificar que mentre l'Atenció Primària catalana amb prou feines rebrà 4,5 milions d'euros per a aquesta comesa, una empresa privada hagi obtingut un contracte per valor de 17,6 milions d'euros per cobrir la part burocràtica d'aquest control.

El control de la pandèmia exigeix reforçar els depauperats serveis de vigilància epidemiològica i de donar a la medicina comunitària el paper que li correspon. Si no es fa ara, quan es farà? Però això exigeix dotar-la de recursos materials i humans, la qual cosa implica una aposta política clara que no es veu per enlloc. Els professionals d'aquest àmbit no podrien estar més decebuts en comprovar que s'ha optat, una vegada més, per una operació d'externalització més que qüestionable. En primer lloc per la falta de transparència. El Departament de Salut acaba d'adjudicar a dit el seguiment dels contactes a Ferroser Servicios Auxiliares, una filial de la constructora Ferrovial, i ho ha fet sense concurrència, emparant-se amb el decret d'alarma que permet mesures urgents de contractació pública. Es reforça així la forta penetració en la prestació de serveis públics essencials de les grans companyies privades, que estan demostrant una gran habilitat en la captura dels pressupostos públics per obtenir rendiments privats.

En segon lloc, per la falta de concreció de les prestacions exigibles. El contracte es divideix en una part fixa de 9,06 milions i una variable de 8,6, amb una previsió de dos anys que començarà amb uns 300 treballadors que poden arribar a ser 900. 17,7 milions són molts diners i aquest és el tercer motiu de controvèrsia: no hi ha raó per pensar que Ferrovial pugui estar en millors condicions que l'administració pública d'improvisar un servei d'aquesta naturalesa. L'externalització encareix el servei en una quantitat almenys equivalent als beneficis que la concessionària espera obtenir. Claudicació davant de la dificultat? O pur acomodament a una inèrcia molt consolidada de confusió entre interessos públics i privats?

L'operació contrasta amb l'escàs esforç pressupostari per reforçar els serveis ordinaris de salut. El Call Center de Ferrovial només s'ocuparà del seguiment dels contactes. La tasca de detectar els nous contagis, fer la llista de contactes i prestar l'assistència que necessiti cada cas recaurà sobre l'assistència primària i els serveis de vigilància epidemiològica. Aquests últims amb prou feines tenen ara seixanta professionals, una dotació que ja es considerava molt escassa abans de la pandèmia. S'acaba d'aprovar la contractació de 108 professionals més, però encara és insuficient per mantenir la pandèmia sota control almenys fins que hi hagi una vacuna segura i eficaç. I això pot trigar.

És molt probable que la primera vacuna no sigui perfecta, però fins i tot en el cas que alguna de les deu que ja s'assagen en humans demostri prou seguretat i eficàcia, no estarà disponible en menys d'un any o 18 mesos. I quan estigui disponible tampoc no serà possible fabricar de cop el nombre de vacunes necessari per immunitzar tota la població, els 7.600 milions d’habitants del planeta. Això obligarà a establir prioritats, començant pel personal sanitari i altres professionals amb un alt nivell d'exposició al virus. De manera que els serveis de vigilància epidemiològica tindran un paper crucial durant molt temps.

Per a aquesta tasca fa falta molta intel·ligència epidemiològica treballant coordinadament, i això no s'improvisa. Ara estem pagant anys d'abandonament. La salut pública catalana va arribar a tenir un gran prestigi, però ha anat perdent el capital acumulat per desídia dels successius governs. La xarxa de vigilància epidemiològica ni tan sols disposa de les eines informàtiques necessàries per afrontar els complexos càlculs que requereix el control d'una pandèmia com aquesta. Una estratègia efectiva contra el coronavirus exigeix molt més que un Call Center amb estudiants mal pagats. Segurament és més fàcil externalitzar que desenvolupar un pla que torni a la salut pública el prestigi que va tenir i el dot de la musculatura intel·lectual i tecnològica necessària. Però per a això fa falta una visió a llarg termini.