Nit amb ritme per a una altra gala reivindicativa

No els devia fer gràcia al ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, ni a Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, asseguts junts a la platea de l'auditori del Fòrum, com tampoc a la resta de representants de governs i partits (Roger Torrent, Meritxell Budó, Laura Borràs, Mariàngela Vilallonga…) la intervenció d'Albert Pla. El cantautor va dir, en una conversa distesa amb Anna Moliner, la presentadora de la gala, que “un polític mort és un polític menys”. És possible que l'escatològica i ecològica cançó que estava introduint Pla, allà, cantada des de la seva sempiterna butaca, fes que el c...

No els devia fer gràcia al ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, ni a Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, asseguts junts a la platea de l'auditori del Fòrum, com tampoc a la resta de representants de governs i partits (Roger Torrent, Meritxell Budó, Laura Borràs, Mariàngela Vilallonga…) la intervenció d'Albert Pla. El cantautor va dir, en una conversa distesa amb Anna Moliner, la presentadora de la gala, que “un polític mort és un polític menys”. És possible que l'escatològica i ecològica cançó que estava introduint Pla, allà, cantada des de la seva sempiterna butaca, fes que el comentari passés desapercebut.

Però qui més vegades va pujar a l'escenari va ser Belén Funes: tres vegades, primer amb la seva parella, Marçal Cebrián, amb qui va escriure el guió de La hija de un ladrón (no va haver-hi problemes per decidir qui s'emportava el premi a casa, és clar); després acompanyada de l'equip per recollir el guardó a la millor pel·lícula en llengua no catalana “i seguir flipant”; finalment, ja sola, com a millor directora, per reivindicar les dones.

Amb el ritme musical de Dagoll Dagom, amanits amb gags televisius de tota mena (des de l'aparició fugaç de Valtònyc a imatges històriques del cinema català), la gala no va deixar de ser, com en els últims anys, una ocasió per donar visibilitat a la patètica situació que viu el cinema català. Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, va ser la principal portaveu: “Quan veig les xifres de la cultura, és que no m'ho explico”, va dir. “Fa vergonya, gairebé, dir-ho. Demanem el 2% i tot just arribem a l'1%. 30 euros (17 a Espanya) per habitant l'any. A la resta d'Europa, més de 300”. Passola va demanar al ministre incentius fiscals per a l'audiovisual i al Govern català va recordar que la partida de TV3, que era de 16 milions fa 10 anys, ara és de tres. “Ens han promès que la doblaran a sis. Amb això es pot fer poca cosa. Amb aquestes misèries ningú vol coproduir amb nosaltres i coproduir és una manera molt bona de diàleg”. Dit això, Passola va tornar al seu seient, entre Torrent i Rodríguez Uribes.