Un disbarat musical contra el Brexit tanca el Sónar al Grec

El Sónar 2019 va tancar les portes al Teatre Grec amb una proposta tan desconcertant com divertida. Un autèntic disbarat a mig camí entre el swing d'una big band clàssica i els despropòsits d'un musical de segona fila del West End londinenc.

L'argument és senzill i directe: criticar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Per fer-ho el compositor Matthew Herbert recorre a tota mena d'estratègies, des d'omplir l'hemicicle del Grec amb avions de paper en què suposadament el ...

El Sónar 2019 va tancar les portes al Teatre Grec amb una proposta tan desconcertant com divertida. Un autèntic disbarat a mig camí entre el swing d'una big band clàssica i els despropòsits d'un musical de segona fila del West End londinenc.

L'argument és senzill i directe: criticar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Per fer-ho el compositor Matthew Herbert recorre a tota mena d'estratègies, des d'omplir l'hemicicle del Grec amb avions de paper en què suposadament el públic hi havia d'escriure la seva opinió (sota cada seient hi havia un full perquè cada assistent s'expressés) fins a estripar exemplars de La Razón (l'equivalent hispà al Daily Mail, segons va dir), fer-ne una bola i llançar-se-les els uns als altres. Tot adobat per una música en ocasions eminentment dansant (el compositor no es va parar de moure amb nervi durant tota l'obra), i en d'altres purament èpica però sempre efectiva, de les que aixequen la moral del personal.

Entre bromes, crítiques directes al Brexit i un poti-poti de músiques enganxoses de debò, la vetllada va transcórrer en un tres i no res, cosa que de vegades és d'agrair. El públic va abandonar el Grec amb un somriure però no feia l'efecte que ho fessin profundament impressionats pel desastre, segons va repetir Herbert, que suposa el Brexit. No tot el que es cantava era fàcil d'entendre, probablement si s'haguessin facilitat els textos o una explicació mínimament detallada, el factor crítica social de l'obra hauria arribat més al públic, que es va quedar a la superfície. I, com que la superfície era divertida, es va divertir. Tal com es va presentar a Montjuïc, el continent es va cruspir el contingut.

Aquesta nova obra, en què ha estat enfeinat aquests dos últims anys Matthew Herbert, no és als antípodes dels seus històrics treballs però gairebé. L'electrònica hi ocupa un paper anecdòtic i fins i tot els seus jocs amb un micròfon telescòpic o gravant el públic trencaven la continuïtat del que s'exposava. Tant la big band de Herbert, amb diversos reforços locals que fins i tot van tenir espai per fer algun solo, com les 60 veus del cor de l'Esmuc van brillar a una gran altura.

Amb tot l'escenari ple d'avions de paper, Matthew Herbert va triomfar. El Sónar va acabar amb grans dosis de bon humor i una mica de crítica social.