El ‘no’ als Pressupostos reobre la pugna electoral entre ERC i el PDeCAT
Els exconvergents han d'aclarir la convivència amb el nou partit de Puigdemont, que vol acaparar tot el poder intern
Una vegada confirmat aquest dimecres, amb el fiasco dels Pressupostos, que els partidaris de l'estratègia de la confrontació continuen dominant el panorama polític dins de l'independentisme i que les escasses veus que demanaven avançar cap al pragmatisme han fracassat, els dos grans partits secessionistes es disposen a disputar-se en les urnes l'hegemonia del seu espai polític. Malgrat que les enquestes ho posen en dubte, a l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont –que continua marcant el rumb de bona part de l'indepe...
Una vegada confirmat aquest dimecres, amb el fiasco dels Pressupostos, que els partidaris de l'estratègia de la confrontació continuen dominant el panorama polític dins de l'independentisme i que les escasses veus que demanaven avançar cap al pragmatisme han fracassat, els dos grans partits secessionistes es disposen a disputar-se en les urnes l'hegemonia del seu espai polític. Malgrat que les enquestes ho posen en dubte, a l'entorn de l'expresident Carles Puigdemont –que continua marcant el rumb de bona part de l'independentisme– s'insisteix que després de les eleccions podria haver-hi una majoria més favorable al diàleg amb un nou Govern de Pedro Sánchez, menys condicionat per la dreta. En aquest convenciment s'inscriuen les crides que en les últimes hores han fet tant el president de la Generalitat, Quim Torra, com el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà. En el segon cas ha estat especialment insistent a dir al Congrés que la negociació ha de ser possible “en un futur”.
La batalla electoral dins de l'independentisme s'endevina sense caserna, també dins dels mateixos partits i particularment al PDeCAT. Esquerra Republicana ja va superar amb claredat els hereus de Convergència Democràtica en les últimes eleccions generals del 2016. Els d'Oriol Junqueras van obtenir nou diputats respecte als vuit del PDeCAT i la diferència en vots va ser de més de 150.000. Ara els republicans aspiren a ampliar l'avantatge aprofitant-se del desori intern que domina l'espai exconvergent, en el qual encara no queda clar fins on controla el partit Carles Puigdemont des del seu refugi belga. El problema per a ERC serà com intentar presentar-se com un referent diferent a Puigdemont, i més moderat, tenint en compte que va ser el primer partit a presentar l'esmena a la totalitat que ha liquidat la legislatura. I caldrà veure fins a quin punt un eventual nou Govern del PSOE estaria disposat a tornar-se a arriscar en una operació de diàleg amb els mateixos independentistes que li han rebutjat els Pressupostos.
El PDeCAT té pendent aclarir la seva relació amb el nou partit de Puigdemont, la Crida. Es fusionaran? Es federaran? Trencaran? La decisió s'havia aparcat fins després de les eleccions municipals, però amb unes eleccions generals en l'horitzó la pressió ambiental per aclarir qui mana s'intensifica. Puigdemont no està disposat que el seu grup al congrés estigui ple de diputats que no combreguen amb les seves tesis més confrontadores i hi intentarà posar remei. En aquest sentit, l'entorn de l'expresident fugit de la justícia espanyola intentarà que encara tingui més protagonisme la vicepresidenta del PDeCAT i portaveu al Congrés, Míriam Nogueras, que s'ha destacat per les seves tesis contràries al diàleg.
Tant Esquerra com el PDeCAT pensen aprofitar a fons l'aparador del judici del procés per a la seva campanya electoral. En el cas dels segons tenen fins i tot damunt de la taula noms d'alguns dels encausats per formar part d'aquesta llista. Seria el cas de Josep Rull o Jordi Turull, expliquen fonts internes. Amb això esperen treure profit de l'impacte emocional que el judici i especialment la llarga presó preventiva dels seus líders continua provocant en les bases independentistes.
Damunt de la taula dels partits també hi haurà el debat de si incloure en les llistes del Congrés noms que en un futur puguin contribuir a un eventual diàleg si es donen les condicions. A alguns dirigents no se'ls escapa que molts dels actuals noms poden haver quedat “cremats” per l'abrupta interrupció del diàleg dels últims mesos entre el Govern espanyol i la Generalitat.