L’Audiència Nacional reobre la causa contra els quatre acompanyants de Puigdemont a Alemanya

L'Audiència Nacional ha ordenat aquest dijous reobrir la investigació per delicte d'encobriment de rebel·lió contra les quatre persones que acompanyaven l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont quan va ser detingut el 25 de març del 2018 a Alemanya. D'aquesta manera, la secció tercera de la sala penal estima el recurs presentat per la Fiscalia contra la interlocutòria de sobreseïment que va dictar el jutge Diego de Egea a l'octubre. Aquest magistrat va considerar llavors que els quatre investigats “no tenien con...

L'Audiència Nacional ha ordenat aquest dijous reobrir la investigació per delicte d'encobriment de rebel·lió contra les quatre persones que acompanyaven l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont quan va ser detingut el 25 de març del 2018 a Alemanya. D'aquesta manera, la secció tercera de la sala penal estima el recurs presentat per la Fiscalia contra la interlocutòria de sobreseïment que va dictar el jutge Diego de Egea a l'octubre. Aquest magistrat va considerar llavors que els quatre investigats “no tenien coneixement de l'activació de l'ordre europea de detenció i lliurament” de Puigdemont que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena havia activat dos dies abans, quan va saber que el polític fugit era a Finlàndia i preveia tornar a Bèlgica, on ha fixat la seva residència després d'abandonar Espanya arran de la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017.

Ara, l'Audiència Nacional entén que els quatre investigats —l'empresari Josep Maria Matamala, l'historiador Josep Lluís Alay i dos mossos— necessàriament havien de conèixer la situació de fugit de la justícia de l'expresident de la Generalitat quan van decidir acompanyar-lo en el seu viatge per carretera de tornada a Bèlgica. El recurs de la Fiscalia incidia en aquesta idea, i recordava que era públic i notori que en aquell moment Puigdemont era investigat per un delicte de rebel·lió i que havia fugit per no comparèixer davant de la justícia. Ara, l'Audiència Nacional fa seu aquest plantejament i considera que hi ha "prou indicis de la comissió del delicte d'encobriment”.

La interlocutòria de la sala recalca com a prova "l'inusual trajecte" que l'empresari, l'historiador i els dos mossos van fer —més de 2.000 quilòmetres— i que per als magistrats és indicatiu que la finalitat última era "dificultar la possible detenció del senyor Puigdemont en el seu retorn a Bèlgica. És difícil imaginar un altre motiu per fer un viatge tan llarg, incòmode i fins i tot arriscat, quan tenien a la seva disposició sistemes més ràpids, còmodes i assegurances”, afegeix en la seva resolució. D'aquesta manera, l'Audiència Nacional rebutja l'argument esgrimit pels tres investigats que van comparèixer davant del jutge —l'empresari Matamala no va arribar a declarar— que la intenció última de Puigdemont era "posar-se a la disposició de les autoritats belgues".