El retard en l’aprovació del 30% fa perdre gairebé 300 pisos socials
Les llicències de projectes residencials sol·licitades des de l’octubre sumarien 282 habitatges assequibles
El retard de la Generalitat a l’hora d’aprovar definitivament la reforma urbanística de l’Ajuntament de Barcelona que obliga els promotors a destinar un 30% dels seus projectes residencials a habitatge social està servint a les immobiliàries per esquivar la imposició. Des que el ple del Consistori va votar la nova norma i es va aprovar definitivament al setembre, els promotors han sol·licitat a l’Ajuntament 234 llicències de nous projectes, segons fonts municipals. D’aquestes, 40 edificis tenen...
El retard de la Generalitat a l’hora d’aprovar definitivament la reforma urbanística de l’Ajuntament de Barcelona que obliga els promotors a destinar un 30% dels seus projectes residencials a habitatge social està servint a les immobiliàries per esquivar la imposició. Des que el ple del Consistori va votar la nova norma i es va aprovar definitivament al setembre, els promotors han sol·licitat a l’Ajuntament 234 llicències de nous projectes, segons fonts municipals. D’aquestes, 40 edificis tenen més de 600 metres quadrats i es veurien afectats pel canvi. En total, sumen 940 pisos, dels quals 282 (el 30%) haurien de ser a un preu assequible.
Com que es tracta d’una reforma important del Pla General Metropolità (PGM), la imposició als promotors de destinar un 30% dels seus projectes a habitatge assequible ha de ser aprovada definitivament per la Generalitat en la subcomissió d’Urbanisme, que depèn del Departament de Territori. Des de fa mesos, el Govern de Quim Torra assegura que avala qualsevol fórmula per ampliar el parc d’habitatge social, però ha expressat dubtes sobre la modificació. I la setmana passada el conseller Damià Calvet va expressar dubtes sobre la “solidesa jurídica” de la reforma i va plantejar que els promotors que van comprar sòl o edificis per reformar durant el primer semestre del 2016 estiguin exempts de reservar el 30%. L’ajornament de l’aprovació va obrir una bretxa entre el Govern i l’alcaldessa Ada Colau i tots dos van intercanviar durs retrets.
La tinenta d’alcalde d’Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, es mostra indignada amb el retard i recorda que al ple de l’Ajuntament la mesura va obtenir el suport del PDeCAT i ERC, que governen a la Generalitat.
Sanz assenyala que aquests gairebé 300 pisos són el que el govern municipal va calcular que obtindria en un any. “Vam dir que la mesura del 30% serviria per aconseguir entre 300 i 400 pisos a preu assequible l’any, perquè respon al ritme de llicències que tramitem en un any. Doncs resulta que en dos mesos s’ha presentat un volum de llicències equivalent a un any”, lamenta. “En persones”, afegeix, “estaríem parlant d’unes 700 persones amb la possibilitat d’accedir a un habitatge assequible en un moment d’emergència habitacional”.
300 compravendes en sis mesos
La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, assegura que durant el primer semestre del 2016 les operacions de compravenda de solars o edificis per derrocar o rehabilitar habitatge van ser elevades. Unes 300, sosté. I és just en aquest període quan la Generalitat planteja una excepció i que els promotors no hagin de cedir el 30% dels seus pisos per al parc assequible. La norma aprovada per l’Ajuntament fixava un 20%, un percentatge que no figura a la Llei del Dret a l’Habitatge, que segons la Generalitat només planteja zero cessions o un 30%.