Macron: “Sumem les nostres esperances en lloc d’oposar les nostres pors”

Emmanuel Macron va exhortar, aquest diumenge, desenes de dirigents globals reunits a París a cooperar i defensar les institucions internacionals per evitar els errors que van portar als conflictes del segle XX. “Sumem les nostres esperances en lloc d’oposar les nostres pors”, va dir el president francès en la commemoració del centenari de la fi dels combats de la I Guerra Mundial al front occidental.

Al peu de l’Arc del Triomf, so...

Emmanuel Macron va exhortar, aquest diumenge, desenes de dirigents globals reunits a París a cooperar i defensar les institucions internacionals per evitar els errors que van portar als conflictes del segle XX. “Sumem les nostres esperances en lloc d’oposar les nostres pors”, va dir el president francès en la commemoració del centenari de la fi dels combats de la I Guerra Mundial al front occidental.

Al peu de l’Arc del Triomf, sota una pluja persistent, es va escenificar la fractura entre dues visions: la dels defensors de l’anomenat ordre liberal, amb Macron i la cancellera alemanya Angela Merkel al capdavant, i els qui el qüestionen, com el nord-americà Donald Trump. Entre l’audiència, es trobaven també el president rus, Vladímir Putin, i el turc, Recep Tayip Erdogan.

“El patriotisme és el contrari exacte al nacionalisme. El nacionalisme és la seva traïció”, va dir Macron, que va carregar contra l’“egoisme d’un poble que només vetlla pels seus interessos”. Les seves paraules es podien entendre com una crítica a l’America first (Amèrica primer), un dels eslògans de Trump, o a la seva reivindicació del nacionalisme, fa uns dies, durant la campanya per a les eleccions legislatives als Estats Units. “Dient els nostres interessos primer i què importen els dels altres”, va afegir el president francès, “s’esborra el que una nació té de més preuat, el que la fa viure, el que la fa ser gran, el més important: els seus valors morals”.

A les onze del matí van sonar les campanes a tot França, com fa 100 anys, quan a les 11 del dia 11 del mes 11 de l’any 18 va entrar en vigor l’armistici signat la matinada del mateix dia en un vagó de tren estacionat en una via enmig del bosc de Compiègne, al nord de París. L’armistici va acabar amb quatre anys de guerra que, com va recordar Macron, va deixar 10 milions de morts, 6 milions de ferits i mutilats, 3 milions de vídues, 6 milions d’orfes i milions de víctimes civils. L’alto el foc va desembocar en el Tractat de Versalles uns mesos després. Les condicions lleonines imposades als derrotats, segons molts historiadors, van alimentar el revengisme que va contribuir a la II Guerra Mundial.

Macron havia preparat una cerimònia mil·limetrada, sense desfilades militars, amb la lectura de cartes i fragments de testimonis de la Gran Guerra i música interpretada pel violoncel·lista Yo-Yo Ma. Era una commemoració de la història, amb la presència de desenes de caps d’Estat i de Govern, entre els quals hi havia Felipe VI. També era una manera de col·locar París, França, i a ell mateix, per unes hores, en el centre de la política mundial. I, finalment, una reafirmació del que es podria denominar una via Macron —favorable al multilateralisme, al lliure comerç i a una Unión Europea integrada— en un moment de replegament nacionalista i desinterès dels Estats Units, l’impulsor i garant històric de les institucions internacionals, en aquestes mateixes institucions.

El president francès va voler posar als seus homòlegs davant una disjuntiva: o aquesta arquitectura, nascuda després de la II Guerra Mundial, es preserva i es modernitza, o el món corre el risc d’encaminar-se cap a noves catàstrofes.

“Ho sé, els dimonis antics ressorgeixen, preparats per complir amb la seva obra de caos i mort. Noves ideologies manipulen les religions i promouen un obscurantisme contagiós. La història amenaça de vegades amb reprendre el seu curs tràgic i comprometre la nostra herència de pau que crèiem definitivament segellada amb la sang dels nostres ancestres”, va dir Macron en un discurs de 20 minuts.