El zoo de Barcelona perd 180.000 visitants en dos anys
El director del parc defensa un canvi de paradigma i aposta per transformar la instal·lació en un centre de conservació de la biodiversitat
El zoo de Barcelona no tancarà. La decisió la va prendre el govern de l’alcaldessa Ada Colau a l’abril del 2017, després de fer-se seves les conclusions d’un grup de treball en el qual estaven representades entitats de tota mena, entre les quals hi havia animalistes partidaris de clausurar el zoo. Es va apostar per deixar el parc a la Ciutadella i se’n va encarregar la direcció al biòleg Antoni Alarcón. ...
El zoo de Barcelona no tancarà. La decisió la va prendre el govern de l’alcaldessa Ada Colau a l’abril del 2017, després de fer-se seves les conclusions d’un grup de treball en el qual estaven representades entitats de tota mena, entre les quals hi havia animalistes partidaris de clausurar el zoo. Es va apostar per deixar el parc a la Ciutadella i se’n va encarregar la direcció al biòleg Antoni Alarcón. L’exhibició d’animals “perquè sí” deixava de ser una prioritat. Canvi de paradigma. Alarcón sap que queda molta feina per fer perquè el públic oblidi les gàbies del segle XX. A més, té un llast: les visites han caigut en picat.
El 2015, 1.049.376 persones van visitar el parc. El 2016 en van ser 1.007.343 i l’any passat, 870.370 (gairebé 180.000 menys en dos anys). També han caigut dràsticament els membres del ZooClub i els participants en casals educatius. Un descens que no fa perillar el futur de la instal·lació perquè el Consistori entén que “hi ha un canvi de paradigma”. El març passat, Alarcón va fer públic el seu full de ruta fins al 2031. El parc aposta per convertir-se en un referent de la conservació, la investigació i la divulgació animal.
Les espècies passaran de 300 a 200 i es prioritzarà la fauna autòctona. A mesura que es vagin arribant a la fi de les seves vides, els elefants, els camells o els cangurs desapareixeran del zoo. En definitiva, totes aquelles espècies no autòctones que no estiguin amenaçades en estat salvatge, no tindran cabuda al parc. N’arribaran altres com el linx ibèric. De fet, alguns, com el tritó del Montseny o la llúdria del Besòs, ja han arribat.
El full de ruta marca una inversió fins al 2031 de més de 64 milions d’euros, el 50% dels quals es dedicaran a modificar les instal·lacions dels animals. L’aposta ja està feta. La filosofia sembla pròpia del segle XXI, però no acaba de resultar atractiva i els resultats econòmics són els que són. Entrar al zoo costa 21,40 euros als adults i 12,95 euros als nens. La tarifa del ZooClub, que permet entrar a les famílies al parc tot l’any, és de 94 euros.
Amb aquests preus, els ingressos del parc s’han reduït de 12 milions d’euros a 10 milions en només dos anys. El 2015 hi havia 94.434 membres del club; el 2016, 102.879, i l’any passat, 78.765. Un altre dels ingressos que rep el parc i que alhora serveix per conscienciar els més petits són els casals educatius. El 2015 van tenir 1.002 participants; el 2016, en van ser 964, i l’any passat, 895.
El director apunta que la caiguda de visitants és a causa de diversos factors. En primer lloc, per una política de repartir menys invitacions gratuïtes. Però afegeix: “Hi ha hagut moltes campanyes des d’entitats animalistes contràries al zoo que, sense dir sempre la veritat, han fet mal”. Amb tot, intenta evitar les excuses: “La societat ha canviat i està preocupada pel benestar dels animals i precisament això és el que hem de comunicar”. Alarcón defensa que el zoo realitza més de 200 projectes de conservació i d’investigació. “El zoo surt del zoo. En pocs anys hem invertit més de dos milions d’euros en beques d’investigació i projectes”.
Durant l’època en què l’alcaldia la presidia Joan Clos es va anunciar que el parc es traslladaria al Vallès i es van frenar les inversions. “També hem tingut obres que s’han allargat massa, la qual cosa feia més complicada la visita”, afegeix el director. “La meva idea és canviar tant el concepte de zoo que m’encantaria fins i tot transformar el nom pel de Centre de Conservació de la Diversitat. L’objectiu és canviar el xip de la ciutadania i fer entendre que el parc és un benefici per a la societat, que cal conservar i salvaguardar l’evolució del planeta”, defensa.