Targeta vermella a l’os Goliat
Els atacs reiterats al bestiar d'aquest plantígrad introduït al Pirineu han fet que s'estudiï expulsar-lo
Com un nen entremaliat, però amb les urpes ben esmolades. Després de més de dos anys acumulant amonestacions, ara el rebel Goiat s'enfronta a l'expulsió. Però no de l'escola, sinó del Pirineu, perquè el Goiat no és un nano, sinó un os bru (Ursus arctos) amb el musell xato, el crani allargat i uns 200 quilos.
El Goiat (paraula que, en la variant pallaresa del català, significa noi) va ser capturat a Eslovènia i alliberat el 2016 al Parc Natural de l'Alt Pirineu, a Isil, en el marc del Programa europeu de reintroducció de l'os bru Pyroslife, que s'encarrega de deixar ana...
Com un nen entremaliat, però amb les urpes ben esmolades. Després de més de dos anys acumulant amonestacions, ara el rebel Goiat s'enfronta a l'expulsió. Però no de l'escola, sinó del Pirineu, perquè el Goiat no és un nano, sinó un os bru (Ursus arctos) amb el musell xato, el crani allargat i uns 200 quilos.
El Goiat (paraula que, en la variant pallaresa del català, significa noi) va ser capturat a Eslovènia i alliberat el 2016 al Parc Natural de l'Alt Pirineu, a Isil, en el marc del Programa europeu de reintroducció de l'os bru Pyroslife, que s'encarrega de deixar anar al medi exemplars d'aquest mamífer omnívor que als noranta va estar a punt de desaparèixer del Pirineu. El Goiat, no obstant això, des del principi ha mostrat un ímpetu depredador poc comú en la seva espècie, segons els experts. En total, una quinzena d'atacs a la ramaderia només des de l'abril passat que han posat el sector en peu de guerra. Entre les víctimes recents, sis egües i quatre poltres, a part d'ovelles. Abans n'hi havia hagut més. Ara, després de mesos de pressió del sector ramader, el Govern català proposa “capturar-lo i traslladar-lo”, segons va anunciar el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet. Es tractaria de la primera expulsió d'un plantígrad de la serralada fronterera.
En l'actualitat, la majoria dels ossos que habiten al Pirineu són fills, nets i fins i tot besnets de Pyros, un exemplar també d'origen eslovè alliberat el 1997 que copula fins i tot amb les seves netes. El Goiat va ser alliberat 11 anys després precisament per intentar frenar la consanguinitat que el fogós Pyros estenia entre els ja 43 exemplars que habiten la zona, que el 1996 només eren tres. A la serralada Cantàbrica s'estima que en viuen 300 més, segons dades de la Fundació Os Bru.
Quan i on es podria traslladar el rebel Goiat encara és un misteri. D'entrada, responsables de la Generalitat expliquen que aquesta decisió “no es pot prendre en calent” i la mesura, en qualsevol cas, ha de tenir el vistiplau de França, que també participa en el programa europeu. “Un únic exemplar no pot posar en perill la bona feina que s'ha fet durant 20 anys”, explica Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals de la Generalitat.
Una de les opcions seria traslladar-lo a un dels anomenats “santuaris” per a ossos, com ja es va fer el 2016 amb dos exemplars que vivien en un tancat del municipi aranès d'Arties (Vall d'Aran) i que es van portar al refugi d'ossos Medveotthon, a Hongria. “És una possibilitat, però encara no tenim cap proposta sobre la taula. Ara mateix estem estudiant, des del punt de vista tècnic, la viabilitat d'extreure l'animal del medi. Plantejar on portar-lo és un altre escenari”. Una altra opció seria la repatriació del Goiat a Eslovènia, “una mesura que no sembla gaire efectiva”, opina Miralles. L'últim i més radical dels escenaris seria sacrificar-lo. “Però abans hi ha moltes altres alternatives i a la gent li costaria entendre una decisió com aquesta”, afegeix.
Sigui com sigui, la presència del mamífer més gran que habita al Pirineu desperta passions i temors gairebé a parts iguals. Des d'Unió de Pagesos, el sindicat agrari majoritari de Catalunya, es mostren satisfets amb la proposta de Calvet, tot i que demanen més controls. “Nosaltres tenim clar que abans que els animals venen les persones. El Goiat ha demostrat que la introducció de l'os bru ha portat problemes. Ens hem de plantejar quin nombre d'animals podem albergar al territori. Hi ha molt desconeixement sobre les dificultats que afrontem al camp”, opina Joan Caball, coordinador nacional del sindicat. A l'altre bàndol hi ha els ecologistes. “Tenen raó a queixar-se que els urbanites de vegades no sabem del tot com viuen allà. Però entre tots, ens hem de posar d'acord per l'interès general i aconseguir que l'os bru pugui subsistir”, rebat Jaume Grau, d'Ecologistes en Acció.