El 43% dels barcelonins paguen més lloguer del que poden assumir

Els lloguers i els preus de l'habitatge no paren de pujar a Barcelona i la seva àrea metropolitana. I els sous es mantenen, si és que es té feina. El resultat és de primer d'economia domèstica: l'esforç que es destina a pagar l'habitatge augmenta. I augmenta tant que cada vegada està posant més famílies en risc, segons les primeres dades que ha publicat l'...

Els lloguers i els preus de l'habitatge no paren de pujar a Barcelona i la seva àrea metropolitana. I els sous es mantenen, si és que es té feina. El resultat és de primer d'economia domèstica: l'esforç que es destina a pagar l'habitatge augmenta. I augmenta tant que cada vegada està posant més famílies en risc, segons les primeres dades que ha publicat l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona.

En el cas del lloguer, l'Observatori ha constatat que un 43% de les famílies hi destinen més del 40% dels ingressos, un percentatge que els estàndards europeus anomenen "taxa de sobrecàrrega". En aquest sentit, la taxa de sobrecàrrega de Barcelona i la seva àrea supera en un 65% la de la mitjana europea (del 28%).

Les primeres dades publicades per l'Observatori Metropolità, que pretenen aportar informació per dissenyar polítiques públiques no són gens tranquil·litzadores. Al contrari, perquè evidencien les dificultats de la població per mantenir-se a casa seva. Indiquen, per exemple, que en només tres anys el preu de compra de l'obra nova ha pujat un 20%; el de la segona mà, un 43%; i els lloguers, un 30%. O que els lloguers indefinits estan en perill d'extinció, i només representen un 2%. O que es dobla la població pendent de pagar hipoteca, que passa de l'11% al 22%. O que les compravendes per part de societats ja arriben gairebé el 18%. O que a Barcelona ciutat ja es paga més per viure de lloguer (824 euros al mes) que no pas en pisos de compra (818 euros d'hipoteca mitjana). 

Hi ha altres dades cridaneres, com la que apunta que a Barcelona cau el percentatge de veïns que quan canvien de domicili es queden a la ciutat. És el que es coneix com a taxa d'autocontenció. De fregar el 80% el 2013 ha caigut progressivament fins al 73% el 2016. Per barris, la taxa ha baixat del 26% el 2013 al 22% el 2016. "La caiguda mostra que augmenten els qui no es poden mantenir al municipi o al barri" on viuen, ha subratllat la presidenta de l'Observatori, Carme Trilla. "Unes dades en les quals cal posar màxima atenció", ha alertat.

De fet, l'Observatori destaca "l'increment i la cronificació de persones mal allotjades": 4.300 sensesostre, 4.600 persones sense habitatge propi, 18.300 a punt de tenir problemes per pagar lloguers o hipoteques o 4.700 en habitatges sobreocupats. Unes xifres que han provocat que es disparin els sol·licitants d'habitatge públic a la capital, però sobretot s'han disparat a l'entorn, fins a arribar a les 73.000 persones.

Respecte a la taxa de sobrecàrrega, Trilla ha alertat que sumant habitatge i lloguer, a l'àrea de Barcelona hi ha 300.000 famílies en situació de risc, perquè destinen més del 40% de la renda a pagar-se el sostre. Mentrestant, Barcelona i la seva àrea metropolitana segueixen tenint un parc d'habitatge social molt reduït, d'entre l'1% i el 2% del total, una xifra ridícula si es compara amb altres ciutats europees. A Amsterdam el parc públic arriba gairebé al 50%, a Berlín és del 30%, a Londres supera el 20% i a París està per sobre del 15%.

Amb les més de 50 pàgines de xifres a la mà, Trilla ha fet recomanacions, com combinar les accions per pal·liar les emergències amb accions estructurals "més contundents". Per exemple, utilitzar el planejament urbanístic per augmentar el parc públic d'habitatge, amb cessions i reserves de sòl per a habitatge protegit.

En aquest sentit, els alcaldes presents en la presentació, encapçalats per la de Barcelona, Ada Colau, que presideix l'Àrea Metropolitana, han tornat a recordar que les seves competències són limitades i, mentre breguen diàriament amb el drama, l'Estat ha reduït un 70% el pressupost per a habitatge. Una dada que també ha posat sobre la taula el secretari d'Habitatge de la Generalitat, Carles Sala. Antoni Balmón, alcalde de Cornellà i vicepresident de l'Àrea Metropolitana, ha lamentat que "torni a sortir més a compte comprar que llogar un habitatge". Des de la Diputació de Barcelona, la seva presidenta i alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa ha defensat "intervenir en el preu del lloguer de manera consensuada amb mesures polítiques en l'índex de referència i equiparant-lo als estàndards europeus".