Puigdemont exigeix a ERC governar des de Brussel·les

Carles Puigdemont no pensa cedir en el seu objectiu de dirigir Catalunya des de Brussel·les. La seva estratègia passa per que ERC accepti crear un Consell de la República i reformar la Llei de Presidència per incloure una eventual investidura telemàtica; i si, com és previsible, això últim no és possible, proposar un altre candidat però mantenint ell aquest càrrec simbòlic i amb poder. Les negociacions continuaven ahir enmig de la confusió: Junts per Catalunya va dir que l'acord era imminent i ERC es va desmarcar. ...

Carles Puigdemont no pensa cedir en el seu objectiu de dirigir Catalunya des de Brussel·les. La seva estratègia passa per que ERC accepti crear un Consell de la República i reformar la Llei de Presidència per incloure una eventual investidura telemàtica; i si, com és previsible, això últim no és possible, proposar un altre candidat però mantenint ell aquest càrrec simbòlic i amb poder. Les negociacions continuaven ahir enmig de la confusió: Junts per Catalunya va dir que l'acord era imminent i ERC es va desmarcar. La CUP es va obrir al fet que Puigdemont no sigui president.

Les negociacions van prosseguir sense que transcendissin, almenys en públic, avanços entre Junts per Catalunya i ERC, que continuen enredats en el jeroglífic de respectar la “legitimitat” que atorguen a Puigdemont, esquivant al Tribunal Constitucional, i formar un Govern efectiu. Els acords —com el de la investidura fallida— són de vegades efímers i queden en paper mullat. De moment, l'única cosa que és clar és que Puigdemont vol ser investit i si no pot seguir ostentant el poder des de Brussel·les.

Josep Rull, ex-conseller de Territori, va aclarir anit, en 8TB, que treballen en dues vies: aprovar en un ple del Parlament una proposta de resolució que obriria la legislatura per denunciar el 155 i “el frau de llei” que impedeix restituir a Puigdemont i al Govern. I, a més, reformar la Llei de la Presidència —no per lectura única— per permetre la investidura a distància. “No volem forçar els terminis”, va dir insinuant que els temps s'allargarien.

“Si el Govern fa paranys, nosaltres volem complir la llei perquè sigui possible el que va votar el poble”, diu l'ex-conseller Rull

L'estratègia matisa el full de ruta que Junts per Catalunya va explicar el dilluns a Brussel·les a la CUP i que aquesta, al seu torn, va comunicar als seus militants en una circular. El document diu que la idea és celebrar el dia 18 a la capital belga una assemblea de càrrecs electes secessionistes i investirsimbólicamente a Puigdemont com a “president de la república”. “Aquest nou espai exterior seria l'adreça real del Principat i emplacen al fet que formin part Junts per Catalunya, ERC, CUP i independents”, detallen els anticapitalistes. Rull va negar aquesta convocatòria i es va negar a parlar de “doble investidura”.

L'ex-conseller sí que va posar l'accent en dues idees que figuren en el document de la CUP: la de la proposta de resolució i la de reformar la Llei de Presidència per la via ordinària. Aquesta fórmula, sense forçar terminis, s'utilitzaria per vèncer les resistències d'ERC que intueix un recurs immediat del Constitucional. “Si el Govern fa paranys, nosaltres volem complir la llei perquè sigui possible el que va votar el poble”, va dir Rull. “Tenim l'obligació d'intentar-ho”. Malgrat tot, la CUP descriu en el seu relat que Junts per Catalunya ja els va comunicar que si és impossible investir a Puigdemont proposarien un altre. No van dir qui. Va quallant així la idea que pugui no ser president. “Aquesta possibilitat”, diu la CUP, “implicaria que la presidència a Barcelona tindria un caràcter simbòlic obeint els mandats de Brussel·les”.

La confusió va seguir tot el dia des que Elsa Artadi, de Junts per Catalunya, va dir que el pacte amb ERC era imminent i Sergi Sabrià (ERC) ho va negar. “Volem un que legitimi una investidura de Puigdemont i immediatament un Govern efectiu per acabar amb el 155 i fer polítiques republicanes”, va dir el portaveu. Esquerra segueix tenint entre els seus objectius que no hi hagi noves imputacions de polítics independentistes. Escarmentada després de la investidura , la CUP no es pronunciarà fins que els seus socis donin amb una solució. La seva idea no és una investidura simbòlica ni plegar-se al Constitucional. Nuria Gibert, portaveu de la CUP, en declaracions a la Xarxa, va dir que Puigdemont té “legitimitat”, però es va obrir a investir un altre candidat: “Això no va d'una sola persona. Va de milers”.