El procés trenca la unitat patronal a Catalunya

El procés ha fet créixer la fractura al si de la patronal catalana Foment del Treball. Les diferències amb la Cecot, una de les seves organitzacions territorials, han arribat fins al punt que Foment n'ha plantejat l'expulsió. El president de la Cecot, Antoni Abad, vol concórrer a les eleccions de la gran patronal, que es faran a finals d'any. A Foment veuen aquest moviment com un nou intent del sobiranisme de controlar l'ent...

El procés ha fet créixer la fractura al si de la patronal catalana Foment del Treball. Les diferències amb la Cecot, una de les seves organitzacions territorials, han arribat fins al punt que Foment n'ha plantejat l'expulsió. El president de la Cecot, Antoni Abad, vol concórrer a les eleccions de la gran patronal, que es faran a finals d'any. A Foment veuen aquest moviment com un nou intent del sobiranisme de controlar l'entitat.

Les diferències entre Foment i la Cecot venen de lluny, però la patronal catalana no havia estat mai tan a prop d'adoptar una decisió tan dràstica com l'expulsió de la seva organització de les comarques del Vallès. Oficialment, la decisió obeeix al fet que la Cecot s'ha “extralimitat” en actuar fora del seu àmbit territorial. Això es va intentar corregir l'any passat amb un pacte en el qual es fixaven diversos mecanismes per resoldre aquest conflicte amb la finalitat de preservar “la unitat empresarial” a Catalunya. Però el procés independentista no només ha reobert l'enfrontament entre el president de Foment, Joaquim Gay de Montellà, i Abad, sinó que l'ha intensificat.

Totes dues organitzacions han assenyalat que les diferències no tenen res a veure amb la situació política. No obstant això, els motius esgrimits per plantejar un expedient d'expulsió de la Cecot —que es resoldrà després que aquesta patronal presenti els seus arguments— són la seva participació en la Taula per la Democràcia —creada després de la intervenció a diverses seus de la Generalitat el 20 de setembre—; la seva participació en les anomenades “aturades de país” del 3 d'octubre, i l'enviament d'una carta al ministre d'Economia, Luis de Guindos, en la qual Abad protestava per permetre que les empreses traslladessin el seu domicili social fora de Catalunya sense que la decisió passés per la junta d'accionistes.

Ruptura de la “unitat de criteri”

Abad va negar haver estat “deslleial” amb Foment, i va assegurar que pretén resoldre el nou conflicte per garantir la “unitat”. Fonts de l'organització van explicar que aquesta desavinença es deu també a diferències en el model de gestió i lideratge de Foment, que acusen d'una certa inactivitat. No obstant això, diverses fonts de la gran patronal van expressar dos temors: que es torni a repetir una operació com la del 2010, quan el sobiranisme va intentar prendre el control de l'entitat a través de la candidatura de Joaquim Boixareu, i que es trenqui la “unitat de criteri” dins de Foment.

L'antiga militància d'Abad a Convergència porta alguns directius a pensar que l'entorn del PDeCAT i Junts per Catalunya podria tornar a intentar agafar les regnes de Foment, que ha estat especialment crítica amb el procés i ha advertit de les conseqüències de la fugida d'empreses. Gay de Montellà, que sí que defensa un concert fiscal per a Catalunya, va demanar fa dues setmanes a la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, que intentés formar govern perquè els partits independentistes no prenguessin la iniciativa.

Malgrat que alguns directius de Foment es refereixen a Abad com un “cavall de Troia” de l'independentisme, des de la Cecot es nega aquest extrem. “Només hem demanat diàleg i vam participar en un fòrum que demanava un referèndum pactat”, diuen fonts de la patronal del Vallès. Ara com ara, la correlació de forces s'alinea amb Gay de Montellà, que va tirar endavant la proposta de l'expedient per 42 vots a favor i 9 en contra en una de les juntes més tenses que es recorden.