Iceta assegura que el 21-D posarà fi a una etapa de “fracàs i frustració”

El PSC entoma les eleccions catalanes convocades per Mariano Rajoy per al 21 de desembre amb la intenció de "canviar el rumb de la política catalana". Segons ha explicat aquest dilluns el seu primer secretari, Miquel Iceta, els comicis serviran per posar punt final "a una etapa que només ha significat fracàs i frustració i que només ha servit per dividir els catalans".

En canvi, segons Iceta, si s'aconsegueix capgirar la representació al Parlament –actualment amb la majoria absoluta dels partits independentistes, amb 72 del total de 135 diputats– s'entraria en una nova etapa que tindria...

El PSC entoma les eleccions catalanes convocades per Mariano Rajoy per al 21 de desembre amb la intenció de "canviar el rumb de la política catalana". Segons ha explicat aquest dilluns el seu primer secretari, Miquel Iceta, els comicis serviran per posar punt final "a una etapa que només ha significat fracàs i frustració i que només ha servit per dividir els catalans".

En canvi, segons Iceta, si s'aconsegueix capgirar la representació al Parlament –actualment amb la majoria absoluta dels partits independentistes, amb 72 del total de 135 diputats– s'entraria en una nova etapa que tindria com a objectiu millorar l'autogovern i el finançament per a Catalunya i dirigir-se cap a una estructura federal de l'Estat.

Iceta ha concretat que el Consell Nacional del PSC del proper 11 de novembre aprovarà els noms dels quatre caps de llista provincials per a les eleccions, així com el programa electoral. Iceta ha confirmat que ell encapçalarà la de Barcelona. El líder del PSC ha descartat en aquesta cita amb les urnes fer unes primàries per la falta de temps. El secretari d'organització del PSC, Salvador Illa, serà el cap de la campanya, i la portaveu al Parlament, Eva Granados, serà també la portaveu de la campanya.

Sobre els possibles escenaris de futur postelectorals, Iceta ha assegurat que només arribaran a pactes "amb partits que vulguin acordar, però no amb els que vulguin trencar", ha dit en referència a no arribar a acords amb les formacions independentistes.  

Pactes municipals trencats

Els esdeveniments polítics segueixen passant factura al PSC en l'àmbit municipal i se segueix produint el degoteig de pactes municipals trencats signats entre els socialistes amb algun partit sobiranista.

El més rellevant fins ara és el de Terrassa (Vallès Occidental), la quarta ciutat en població i la segona en importància en què els socialistes ostenten l'alcaldia. Aquest dilluns a la tarda el PSC local ha emès un comunicat anunciant el trencament del pacte amb el PdeCAT, que es farà efectiu en un ple aquest divendres, per les "profundes discrepàncies en qüestions de política catalana i especialment en el que fa referència al procés que ha conduït a la fallida declaració d'independència de Catalunya i la traumàtica aplicació de l'article 155".

El PSC i el PdeCAT van signar un acord de govern el 2015 que va generar polèmica perquè s'esperava que els socialistes tornessin a entendre's amb els partits d'esquerra, com havien estat fent fins al moment. Ara els socialistes hauran de buscar nous suports, ja que només compten amb nou del total de 27 regidors que formen el ple.

Finalment, l'alcalde Jordi Ballart, ha decidit mantenir el seu càrrec, tot i que fa unes setmanes va advertir que deixaria l'alcaldia i el PSC -si el partit així ho acceptava- si la seva formació donava suport al 155. Ballart, a més, és un dels quatre alcaldes que va signar el manifest inicial desmarcant-se de la posició del PSC quant a la suspensió de l'autonomia de Catalunya.

Aquest dilluns l'alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals (PDeCAT), ha anunciat la ruptura del pacte de govern amb el PSC, arran del suport dels socialistes a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. “Després d'analitzar-ho en l'executiva del PDeCAT i en consultes amb els militants, i després que el divendres el PSOE donés el 155 i veient tot el que vindrà en els propers mesos, el pacte no pot continuar”, ha justificat l'alcalde en una entrevista a Ràdio Molins. L'acord entre socialistes i nacionalistes data del 2011 i es va reeditar el 2015, i ara el PDeCAT haurà de buscar nous suports al ple, ja que només té sis del total de 21 regidors.

També aquest dilluns l'Ajuntament de Manlleu (Osona), en mans d'ERC, ha anunciat la fi del seu pacte amb el PSC per “la complicitat” d'aquest partit “davant de l'atac contra les institucions catalanes” que ha suposat l'aplicació de l'article 155, segons ha informat el Consistori en un comunicat. La representant local del PSC Marta Moreta ha lamentat el trencament “unilateral” del pacte "per temes de nacionals i sense cap argument de ciutat".

Un dels divorcis més importants es va produir divendres i va afectar Girona, una alcaldia en mans del PDeCAT, que fins ara tenia el suport dels socialistes. L'alcaldessa Marta Madrenas va anunciar que el pacte es va trencar per “acord mutu” i per les "circumstàncies excepcionals que s'han produït al Parlament i el Senat". L'anunci es va fer després de l'aprovació a la Cambra d'una resolució per declarar la independència i, minuts després, de la llum verda del Senat a l'aplicació del 155 i la suspensió de l'autonomia. Segons l'alcaldessa, les dues formacions van analitzar "els escenaris de futur immediat i les contradiccions que es podrien produir al si del govern".