Més Sixena a la venda

L'última vegada que es va posar a la venda una peça del monestir de Sixena la cosa va acabar com el rosari de l'aurora. Va ser el gener del 2016. Una galeria subhastava un bressol ornamental de plata del segle XVII del monestir d'Osca fins que els Mossos el van retirar perquè estava catalogat des del 1994 per la Generalitat com a bé cultural. Pocs dies després, la policia nacional, amb la denúncia sot...

L'última vegada que es va posar a la venda una peça del monestir de Sixena la cosa va acabar com el rosari de l'aurora. Va ser el gener del 2016. Una galeria subhastava un bressol ornamental de plata del segle XVII del monestir d'Osca fins que els Mossos el van retirar perquè estava catalogat des del 1994 per la Generalitat com a bé cultural. Pocs dies després, la policia nacional, amb la denúncia sota el braç, el va portar de casa dels qui fins llavors n'eren els propietaris i el va dipositar al Museu de Saragossa, on continua. Malgrat l'experiència negativa, propiciada pel clima més que crispat que es viu pels dos contenciosos que enfronten Catalunya i Aragó pels béns del monestir —els objectes venuts per les monges i les pintures murals arrencades de la sala capitular el 1936 que s'exhibeixen al MNAC—, els propietaris d'una altra de les obres d'art del monestir no han dubtat a posar-la a la venda. Es tracta de la Presentació de Jesús al temple, una de les 34 taules que se suposa que tenia el retaule major del monestir situat a l'absis principal de l'església. Aquesta enorme obra renaixentista, de vuit per set metres, va ser realitzada per l'anomenat Pintor de Sixena, considerat un dels principals exponents del renaixement aragonès, entre el 1515 i el 1519.

La taula, que subhasta el 31 de maig la sala barcelonina Balclis per un preu de sortida de 85.000 euros, prové “d'una col·lecció particular”, es limita a assegurar Enric Carranco, l'especialista en pintura de la sala. Des del 1956, fins a una data indeterminada, va pertànyer a la col·lecció del comte de Torroella de Montgrí i és inèdita al mercat. Mai s'havia venut en una subhasta pública.

A diferència del que va passar amb el bressol i amb altres obres que s'han subhastat en els últims anys, que han afegit nous elements a l'enfrontament aferrissat d'aquestes dues comunitats veïnes, aquí no hi haurà conflicte. Mentrestant, fonts del Govern d'Aragó ni admeten ni neguen el seu interès per l'obra i es limiten a dir: “el Govern d'Aragó està al corrent de la subhasta i quan acabi, podrem dir què s'ha fet i les raons”; des de la Generalitat de Catalunya asseguren de manera rotunda: “La posició és no comprar”.

“Nosaltres som aliens a qualsevol polèmica. El mercat és el que és. La peça és magnífica, té totes les virtuts, i la nostra obligació és posar-la a la disposició dels museus i col·leccionistes. En aquest cas els hereus d'uns col·leccionistes ens demanen vendre-la i és el que fem. No conec cap sala de subhastes que esperi que una circumstància sigui més o menys favorable per treure una peça a la venda”, explica Carranco, sobre la idoneïtat de vendre aquesta obra en aquest moment, convençut que “qualsevol cosa que s'allunyi de l'àmbit artístic no influeix per res en la voluntat d'un col·leccionista. No crec que la polèmica hi influeixi en res. Només interessa que sigui autèntica i tot sigui legal”.

Com molts dels retaules que van arribar al mercat, el major de Sixena es va desmuntar al segle XVII i substituït per un nou retaule escultòric i les taules guardades en diferents dependències del monestir. No va ser fins al segle XIX quan va començar la dispersió de les diferents taules. Les primeres van ser les 14 traslladades a l'església de l'Albelda, a Tamarit de Llitera, que van ser destruïdes durant la Guerra Civil. El Museu d'Osca té quatre taules més, dues més al Museu de Belles Arts de Saragossa i quatre al Museu Diocesà de Lleida. El MNAC des del 1956 té una taula que havia estat part de la col·lecció Muntadas. El maig del 2003 va ser venuda l'última d'aquestes peces en una casa de subhastes de Madrid. Abans havia estat en una col·lecció dels Estats Units i després de Londres. La va comprar el Ministeri de Cultura per 90.000 euros que la va lliurar al dipòsit del Museu del Prado, on és des de llavors exposada al públic. “L'obra que venem és de la mateixa procedència i de la mateixa grandària que la del Prado, per això està taxada a un preu similar”, rebla Carranco.