Els naufragis protagonitzen la Nit de Santa Llúcia

Els naufragis, literals i metafòrics, van protagonitzar divendres la 66a edició de la Nit de Santa Llúcia, la vetllada que organitza l'entitat Òmnium Cultural i que s'ha convertit en la cita per excel·lència de les lletres catalanes, va recordar Jordi Cuixart, president de l'organització. I és que els enfonsaments, tant familiars com professionals, les fugides a illes del Carib, els enfonsaments vitals i els accidents marítims van copar alguns arguments de les obres premiades. Amb aquesta última tragèdia, per exemple, a...

Els naufragis, literals i metafòrics, van protagonitzar divendres la 66a edició de la Nit de Santa Llúcia, la vetllada que organitza l'entitat Òmnium Cultural i que s'ha convertit en la cita per excel·lència de les lletres catalanes, va recordar Jordi Cuixart, president de l'organització. I és que els enfonsaments, tant familiars com professionals, les fugides a illes del Carib, els enfonsaments vitals i els accidents marítims van copar alguns arguments de les obres premiades. Amb aquesta última tragèdia, per exemple, arrenca El setè àngel, obra de David Cirici (Barcelona, 1954) guanyadora del 57è Premi Sant Jordi de novel·la.

El seu protagonista, l'Ernest, és un publicista d'èxit de mitjana edat. Però un estiu, quan navega amb el seu veler entre les illes gregues de Patmos i Icària, un succés trastoca la seva vida: Emprèn les vacances amb el seu fill Marc, la seva actual parella, la francesa Sophie, i el fill d'aquesta, Max, quan de sobte comença un temporal. A alta mar es fa de nit mentre les ones enfurismades colpegen el vaixell. El veler acaba enrocant contra les restes d'un naufragi. A causa del xoc, el fill de l'Ernest cau a l'aigua. La desaparició del nen, que té 7 anys, deslliga la histèria a la família. L'Ernest, a prop de la bogeria, acabarà recorrent els tanatoris de l'illa de Lesbos creient que en Marc ha mort engolit per les onades.

“Tots hem comprovat com la solidesa que ens fa ser feliços és efímera. De vegades ens sentim triomfadors, a la feina, a la família, i de cop tot se'n va a l'aigua", va relatar Cirici, que en la seva vida real, com l'Ernest, es va dedicar durant 24 anys a la publicitat. “Per raons personals tenia moltes ganes d'explicar aquests enfonsaments. Els escriptors ens transformem en personatges de novel·la per explicar-nos a nosaltres mateixos", va afegir Cirici.

L'autor de la novel·la infantil Molsa (Edebé, 2013) rebrà 60.000 euros aportats per Edicions Proa i la Fundació Enciclopèdia Catalana. La primera editorial publicarà El setè àngel el febrer del 2017 després de ser escollit entre els 33 originals per “unanimitat”, va dir la productora Isona Passola, membre del jurat. La novel·la va atrapar Passola de seguida, va revelar, perquè l'Ernest ha de lluitar contra tres naufragis: el seu enfonsament personal, el naufragi real del seu fill i, a més, l'enfonsament de l'Europa actual. “El protagonista se submergeix en un infern i, ara mateix, per a nosaltres l'infern està al Mediterrani”, va desgranar Cirici, que ha publicat cinc novel·les com El lladre de Guernica (Proa, 2015) a més d'una dotzena d'obres de narrativa infantil i juvenil.

D'aquesta manera, la crisi dels refugiats té un paper fonamental a l'obra: El petit Marc serà rescatat per una llanxa repleta de famílies de l'Afganistan i Síria, que intenten arribar a les costes gregues.

Un altre tipus d'enfonsament, en aquest cas en forma d'avorriment vital, teixeix els versos de La ciutat cansada, obra guanyadora del 58è premi Carles Riba de Poesia. L'autora, Maria Cabrera (Girona, 1983), se centra en l'esgotament de les idees, de les relacions, de l'amor, mentre traça un recorregut trist per una urbs. “En el paisatge es projecten les emocions. És un enfonsament, un cansament d'un mateix”, va opinar Cabrera, autora de dos llibres de poemes més, Jonàs (Galerada, 2004) i La matinada clara (Papers amb Accent, 2010). “Un amic diu que escric un llibre per dècada. Escriure m'agita molt internament”, va confessar Cabrera, els versos de la qual ha musicat Sílvia Pérez Cruz. Edicions Proa publicarà al febrer el premi Carles Riba, dotat de 3.000 euros i al qual s'hi van presentar 64 originals.

En canvi, l'escriptora Jenn Díaz (Barcelona, 1988) va aconseguir el 19è Premi Mercè Rodoreda de Contes amb La vida familiar. Aquí, una adolescent descobreix l'amor i la mort alhora que una mare es troba sola davant de les pors del seu fill. “El llibre parla de mi i del meu entorn. És la meva obra més arriscada”, va confessar Díaz, autora de Belfondo (Principal dels llibres, 2011) o Mare i filla (Amsterdam, 2015). El Premi Mercè Rodoreda, dotat de 6.000 euros i pel qual competien 38 originals, representa l'estrena de Díaz en l'àmbit del relat.

En el lliurament dels guardons, celebrat a l'Hospitalet de Llobregat i presentat per la pallassa Alba Sarraute, la nota d'humor la va posar Martín Piñol (Barcelona, 1979), premiat per Sentinels amb el 43è Premi Joaquim Ruyra de novel·la juvenil, al qual s'hi postulaven 13 originals. L'obra fabula amb un concurs en què hi participen súper herois. En l'edició més marítima de la Nit de Santa Llúcia, a més, un nen de nou anys també va decidir escapolir-se d'un vaixell al Carib. Amb aquesta premissa arrenca L'illa de Paidonèsia, relat d'Oriol Canosa (Tarragona, 1975) que va aconseguir el 54è Premi Josep M. Folch i Torres de novel·la. En la trama, indicada per a lectors a partir de 8 anys, Nicolau viatja amb els seus pares, però les seves baralles l'empenyen a fugir fins a una petita illa en la qual fundarà un país amb molts ressons de la hipocresia social actual.

La llista de premiats es va completar amb el 7è premi Òmnium de Comunicació, que va rebre la revista Enderrock, i el Premi Internacional J.B. Cendrós, que va recollir la traductora nord-americana Mary Ann Newman. Finalment, el jurat del Premi Frederic Roda de Teatre va declarar desert aquest guardó.