Exculpats 13 empresaris del ‘clan dels asfalters’
La jutgessa ordena que segueixi oberta la causa només contra un directiu per la presumpta trama d'adjudicacions a Girona
La investigació sobre el que es va batejar com a clan dels asfalters ha quedat en paper mullat. Cinc anys després que s'iniciessin les perquisicions per irregularitats en l'adjudicació d'obres en carreteres de la província de Girona, la jutgessa ha exculpat 13 dels 14 empresaris implicats. Ara la causa únicament segueix oberta contra Xavier E., un alt directiu de Construcciones Rubau que, segons la interlocutòria, “va mantenir converses telefòniques” amb representants d'altres companyies per presentar ofertes similars i...
La investigació sobre el que es va batejar com a clan dels asfalters ha quedat en paper mullat. Cinc anys després que s'iniciessin les perquisicions per irregularitats en l'adjudicació d'obres en carreteres de la província de Girona, la jutgessa ha exculpat 13 dels 14 empresaris implicats. Ara la causa únicament segueix oberta contra Xavier E., un alt directiu de Construcciones Rubau que, segons la interlocutòria, “va mantenir converses telefòniques” amb representants d'altres companyies per presentar ofertes similars i “alterar la lliure competència”. L'únic condemnat per una peça separada d'aquest cas és un excàrrec de l'empresa pública GISA.
La causa que s'ha arxivat ara és la peça principal del cas GISA. El 2011 la Guàrdia Civil va destapar un suposat entramat d'adjudicacions irregulars d'obres a les carreteres de Girona per part de l'ens públic GISA, més tard rebatejat com a Infraestructures.cat. Segons les investigacions, un grup d'empresaris de la construcció van crear un cartell per presentar ofertes econòmiques molt similars i adjudicar-se els treballs per asfaltar un tram de l'AP-7.
El sumari del cas va revelar les converses telefòniques entre alguns d'aquests empresaris i càrrecs de GISA; en concret, del qui era gerent de carreteres de l'empresa pública a Girona, Jordi Vergé. La implicació d'aquest funcionari va portar la titular del jutjat d'instrucció número 5 de Barcelona a obrir una peça separada. El passat mes de febrer, aquesta causa es va saldar amb la condemna de Vergé i de dos empresaris de Rubau –Josep Rubau i Joan Mozo– per un delicte de suborn.
Vergé va acceptar que el condemnessin a una pena de 16.000 euros de multa per haver rebut 35.000 euros com a regal de la constructora. La sentència, que com que es va dictar amb la conformitat de l'acusat és ferma, no recull que Vergé rebés els diners a canvi de cap gestió. L'excàrrec sosté que va acceptar la pena perquè el jutjarien per un jurat popular i aquesta circumstància, en un context de descrèdit de la classe política, li generava “incertesa”.
Però Vergé ha vist ara com la peça principal de GISA queda en gairebé res. La Fiscalia va demanar l'arxivament per a 13 dels empresaris, que ha estat assumit per la jutgessa perquè els indicis recollits contra ells “no són suficients per acreditar” el delicte.