Com a mínim 941 persones dormen al carrer a Barcelona
El recompte de l'Ajuntament i les entitats xifra en 2.914 les persones sense llar a la capital
El recompte de la Xarxa d'Atenció a les Persones sense Llar (XAPSLL) ha permès aquesta matinada actualitzar la foto fixa de la problemàtica dels sense sostre a la capital catalana. Els 900 voluntaris que van ajudar a escombrar els carrers i equipaments de Barcelona van comptar un total de 2.914 persones, un augment del 818 respecte a les 2.096 que es van comptabilitzar el 2011. Del recompte, 941 persones dormien al ras i 1.672 en diferents centres socials.
Des de les 00.00 fins ben entr...
El recompte de la Xarxa d'Atenció a les Persones sense Llar (XAPSLL) ha permès aquesta matinada actualitzar la foto fixa de la problemàtica dels sense sostre a la capital catalana. Els 900 voluntaris que van ajudar a escombrar els carrers i equipaments de Barcelona van comptar un total de 2.914 persones, un augment del 818 respecte a les 2.096 que es van comptabilitzar el 2011. Del recompte, 941 persones dormien al ras i 1.672 en diferents centres socials.
Des de les 00.00 fins ben entrada la matinada els equips van recórrer els barris de la ciutat i es van dedicar a organitzar les dades del recompte. Es tracta d'una activitat que no només busca mesurar quantitativament el problema a la ciutat, sinó sensibilitzar els veïns sobre la realitat que, per la seva quotidianitat, acaba per diluir-se en el paisatge urbà. Cap barri n'està exempt. Tampoc el de més renda de la ciutat i que supera set vegades el de menors ingressos: Pedralbes.
Allà hi ha un sense sostre a cada caixer, un espai que permet tancar-se i passar la nit amb un mínim de seguretat i sense sobresalts. Aquesta tendència també es repeteix a la resta de la ciutat, i és una de les metàfores més cruels de la pobresa extrema i de la crisi. L'equip que ha rastrejat els voltants de l'avinguda de Pedralbes ha comptabilitzat tres homes sense sostre i tots dormien dins de les entitats bancàries.
L'escena es repetia de caixer en caixer. Les sabates al costat del cap, un diari o en el millor dels casos una manta que serveix de matalàs. I alguna cosa per tapar-se la cara i poder suportar així la intensitat de la il·luminació que no s'apaga a la nit. I les poques pertinences, en petites motxilles o bosses, a mà per si hi ha algun incident.
En el recompte no es preveia conversar amb les persones o despertar-les. La seva presència només es consignava mitjançant una aplicació –que al principi no va funcionar com havia de fer-ho– i en uns formularis i mapes impresos. Per primera vegada també es van rastrejar zones com la muntanya de Montjuïc i els vessants de Nou Barris.