El Suprem considera que les pistoles de ‘paintball’ no són una joguina
L’alt tribunal equipara aquestes armes a les d’aire comprimit, motiu pel qual el seu ús requerirà una targeta municipal
El Tribunal Suprem estableix que les pistoles de paintball no són joguines i necessiten targetes d'armes. La sala contenciosa administrativa ha avalat la inclusió de les armes que es fan servir en els jocs d'airsoft (una altra modalitat de jocs de guerra) i paintball (joc amb pistoles que disparen boles de pintura) en la categoria quarta del Reglament d'Armes junt amb les carabines i les pistoles d'aire o un altre gas comprimit.
Els magistrats han estimat el recurs presentat per ...
El Tribunal Suprem estableix que les pistoles de paintball no són joguines i necessiten targetes d'armes. La sala contenciosa administrativa ha avalat la inclusió de les armes que es fan servir en els jocs d'airsoft (una altra modalitat de jocs de guerra) i paintball (joc amb pistoles que disparen boles de pintura) en la categoria quarta del Reglament d'Armes junt amb les carabines i les pistoles d'aire o un altre gas comprimit.
Els magistrats han estimat el recurs presentat per l'advocat de l'Estat i han anul·lat la sentència de l'Audiència Nacional, que va revocar l'ordre del Ministeri de l'Interior sobre el règim aplicable a les armes que s'utilitzen en aquestes activitats ludicoesportives. Aquestes armes poden ser automàtiques o accionades per molla o ressort. Les d'aire comprimit que es fan servir també en paintball i airsoft ja estaven incloses en aquest reglament. L'Audiència va considerar que Interior s'havia extralimitat en definir un nou tipus d'arma sense estar habilitat per fer-ho, una conclusió que ara revoca el Suprem.
Els magistrats afirmen que el caràcter lúdic i esportiu de les armes no és un obstacle perquè siguin incloses en el Reglament d'Armes i sosté que Interior té competències per fer-ho. Així mateix, indica que no pot al·legar-se que es tracti d'imitacions d'armes de foc reals, “assimilables a joguines”, ni que siguin inofensives en circumstàncies normals o que tinguin una finalitat lúdica o esportiva. “Malgrat que el reglament d'armes no ofereix una definició genèrica d'armes, es dedueix que s'empra el terme en la seva accepció comuna més àmplia que ofereix el Diccionario de la lengua española en primer lloc, la d'“instruments, mitjans o màquines destinades a atacar o defensar-se”, però sense que necessàriament es tracti d'armes reals en el sentit que tinguin com a funció específica o siguin susceptibles de produir danys físics o lesions”.
L'alt tribunal determina també que, a partir d'ara, farà falta una targeta d'armes (no una llicència) expedida pels alcaldes del terme municipal on es vulguin utilitzar. Aquests requisits, afegeixen els magistrats, no suposaran limitacions per al seu comerç, circulació o ús. En el cas d'un establiment que ofereixi aquests jocs, serà l'empresa la que haurà de disposar de la targeta, no l'usuari.