El ‘deute a l’ombra’ de la Generalitat supera els 30.000 milions

A més de les obligacions contretes amb la banca i el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), les finances de la Generalitat estan compromeses per un deute a l'ombra adquirit per dur a terme infraestructures. Aquests pagaments diferits representen 30.839 milions d'euros, segons el Departament d'Economia, i s'estenen fins a l'any 2108. Amb aquest finançament estructurat s'han sufragat des de presons fins a la Ciutat de la Justícia. Des del 2011, Economia ha reduït aquesta suma en 6.705 milio...

A més de les obligacions contretes amb la banca i el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), les finances de la Generalitat estan compromeses per un deute a l'ombra adquirit per dur a terme infraestructures. Aquests pagaments diferits representen 30.839 milions d'euros, segons el Departament d'Economia, i s'estenen fins a l'any 2108. Amb aquest finançament estructurat s'han sufragat des de presons fins a la Ciutat de la Justícia. Des del 2011, Economia ha reduït aquesta suma en 6.705 milions.

Per donar compliment a la declaració independentista aprovada per Junts pel Sí (JxSí) i la CUP, el pròxim Govern de la Generalitat haurà de renegociar part del deute i el “finançament estructurat”. Sota aquest paraigua hi ha diversos mètodes de pagament diferits, és a dir, que no repercuteixen en l'exercici en curs però que hauran d'anar abonant els governs futurs. Aquestes les fórmules, entre les quals hi ha els drets de superfície o els peatges a l'ombra, van ser emprades intensament pel tripartit, encara que els informes de la Sindicatura de Comptes assenyalen que han seguit sent usats pel Govern de CiU.

Segons el Departament d'Economia, en l'actualitat aquest finançament extrapressupostari arriba als 30.839 milions d'euros. Fonts de la conselleria que dirigeix Andreu Mas-Colell expliquen que des del 2011 han anat treballant per renegociar aquests pagaments, de manera que han aconseguit reduir-los en 6.705 milions d'euros. Aquesta herència, que els governs van passant als següents, ha compromès el Pressupost d'alguns anys. De fet, en el Pla Econòmic Financer que l'Executiu català va remetre al Ministeri d'Hisenda fa tres anys per al període 2012-2014 ja advertia que “el marge de maniobra” de la Generalitat per aconseguir els “objectius” d'estabilitat pressupostària estaven condicionats per aquests “pagaments diferits”, que al principi eren de 3.500 milions.

L'últim informe de la Sindicatura de Comptes sobre el pressupost de la Generalitat del 2012 assenyalava els principals compromisos derivats d'aquest finançament: 16.876 milions per a la línia 9 entre el 2013 i el 2055; 1.372 milions per a la Ciutat de la Justícia fins al 2039; 6.413 milions per a carreteres fins al 2041; 2.672 milions fins al 2042 per aixecar i mantenir comissaries, jutjats i presons, i 299,11 milions fins al 2108 per un cànon d'uns terrenys al Consorci Zona Franca.

Les inversions de Mas

Malgrat que Economia ha reduït els pagaments, també els ha seguit usant. Segons un informe elaborat per la Plataforma Auditoria Ciudadana del Deute, l'Executiu d'Artur Mas el 2012 va executar inversions per valor de 518,3 milions amb càrrec a exercicis posteriors.

La resolució de JxSí i la CUP també insta a renegociar amb la banca espanyola els interessos del deute per destinar més fons a programes socials. Dels 67.885 milions d'euros de deute que la Generalitat tenia al juny, segons el Banc d'Espanya, 11.628 milions corresponien a la banca resident. D'aquests, 6.230 milions corresponen a crèdits a llarg termini, les amortitzacions dels quals estan cobertes pel FLA. La resta respon a préstecs a curt termini que, segons Economia, s'han renegociat, de manera que amb prou feines en queda una quarta part per acordar.