La causa del 9-N, pendent de la petició d’arxivament

L'espectacle entorn de la declaració d'Artur Mas com a imputat s'ha acabat. La causa judicial pel 9-N, per contra, segueix endavant. Després de nou mesos de calma relativa, en què amb prou feines s'han practicat diligències d'investigació, el procés arriba a un moment crucial. Les decisions que s'adoptin poden ser decisives per saber si la querella de la Fiscalia per desobediència avança o es paralitza.

Els advocats dels imputats havien defensat que abans de practicar noves proves havia de s...

L'espectacle entorn de la declaració d'Artur Mas com a imputat s'ha acabat. La causa judicial pel 9-N, per contra, segueix endavant. Després de nou mesos de calma relativa, en què amb prou feines s'han practicat diligències d'investigació, el procés arriba a un moment crucial. Les decisions que s'adoptin poden ser decisives per saber si la querella de la Fiscalia per desobediència avança o es paralitza.

Els advocats dels imputats havien defensat que abans de practicar noves proves havia de sentir-se la declaració dels seus clients com a imputats. Un cop fet el tràmit, els lletrats demanaran al jutge, la setmana vinent, que arxivi la causa per falta d'indicis. Els arguments de la defensa van quedar, en part, recollits a les declaracions d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau: són responsables de treure les urnes al carrer, sí, però no culpables d'un delicte de desobediència. Els tres van coincidir a assenyalar que, quan el Tribunal Constitucional va vetar la consulta (el 4 de novembre), el Govern català va deixar d'impulsar-la i el procés va quedar en mans dels voluntaris.

El jutge traslladarà les acusacions perquè es pronunciïn sobre aquesta petició. Tant l'acusació pública (la Fiscalia) com l'acusació popular (que exerceix el sindicat ultra Manos Limpias) s'hi oposarien. Manos Limpias ha avançat que, si es tanca l'afer, recorrerà en contra l'arxivament davant el Tribunal Suprem.

Aquest dilluns declaren cinc persones com a testimonis del 9-N. La seva declaració havia estat prevista per a uns dies abans de les eleccions, però després d'un recurs dels advocats, el TSJC les va ajornar. Els testimonis han estat sol·licitats per la Fiscalia per aclarir si el Govern va impulsar la consulta després del 4 de novembre (el període investigat pel TSJC, de fet, se centra en el termini d'aquests cinc dies). La declaració que més crida l'atenció és la de Dolores Agenjo, l'única directora d'un institut públic (a l'Hospitalet de Llobregat) que es va negar a cedir el centre com a local de votació. Agenjo –que va anar a la llista de Ciutadans en les últimes eleccions– va denunciar pressions i amenaces per la seva decisió.

L'estratègia de la Fiscalia passa per demostrar que, entre el 4 i el 9 de novembre, la Generalitat va seguir impulsant el procés i que no va quedar en absolut en mans de “voluntaris”. Segons la querella, la consulta va ser “planificada, afavorida i finançada” pel Govern.