Un èxit descomptat

Artur Mas va lamentar ahir que la reacció dominant en els partits i mitjans de comunicació de Madrid a la gran manifestació del divendres a Barcelona hagi estat el desdeny, si no el menyspreu. Si s'ha de jutjar per les seves paraules, s'esperava una altra cosa. Altura de mires, va dir. Si així és, no deixa de ser una ingenuïtat. És il·lusori pensar que el Partit Popular, el Govern central i els mitjans afins es limitarien a prendre nota de l'existència d'un potent moviment independentista en una part del país, així, asèpticament, com si es tractés del cas quebequès o l'escocès. Que potser es p...

Artur Mas va lamentar ahir que la reacció dominant en els partits i mitjans de comunicació de Madrid a la gran manifestació del divendres a Barcelona hagi estat el desdeny, si no el menyspreu. Si s'ha de jutjar per les seves paraules, s'esperava una altra cosa. Altura de mires, va dir. Si així és, no deixa de ser una ingenuïtat. És il·lusori pensar que el Partit Popular, el Govern central i els mitjans afins es limitarien a prendre nota de l'existència d'un potent moviment independentista en una part del país, així, asèpticament, com si es tractés del cas quebequès o l'escocès. Que potser es pensava que l'aplaudirien?

El que passa és, naturalment, una altra cosa. Amb la manifestació de la Diada està passant una cosa molt semblant a la del juliol amb la xiulada a l'himne espanyol en la final de la Copa del Rei. Com que no era cap novetat, sinó una repetició del que havia passat en altres finals amb públic català i basc, els mitjans conservadors, llançats a defensar l'himne i el Rei, van iniciar setmanes abans una campanya de desqualificació preventiva dels qui gosessin afrontar-los. I quan la gran esbroncada es va consumar, van omplir les ones i els papers d'improperis contra ells. Amb això van evitar que passés com el 2012, quan la gran xiulada va ser encertadament interpretada com una expressió de malestar pels diversos escàndols polítics: la corrupció al PP i a Bankia, les caceres del Rei, les despeses del president del Tribunal Supremo, etcètera.

En aquest 2015 és diferent: les expressions de desafecte al règim polític o les expansions de l'independentisme català estaven ja previstes, es donaven per descomptades. L'endemà de la gran manifestació independentista, a la capital de l'Estat que sent l'amenaça d'una pèrdua territorial, se senten veus i es publiquen articles dedicats, no a analitzar-la, sinó a combatre-la.

Aquesta és, no obstant això, només una part de la ressaca d'aquest Onze de Setembre convertit en arrencada de campanya electoral. No tot el que s'ha sentit o escrit com a reacció és pura desqualificació. A l'hora de preguntar-se com és possible que s'hagi arribat a aquest punt, ahir creixia i creixia la idea que, en realitat, el PP de Mariano Rajoy enfoca aquesta campanya catalana com un bon principi de la seva, la de les eleccions generals de desembre, a les quals vol presentar-se no com el que és: el president sota el mandat del qual va créixer com mai l'independentisme català, sinó com aquell que el rebutja i el combat. I si cola, cola.