Barcelona tindrà 40 hotels més els mesos vinents

La suspensió de llicències per obrir nous establiments hotelers a Barcelona aturarà prop de 30 projectes que havien sol·licitat operar i una altra quinzena que, segons els hotelers, estaven ultimant la petició. Això no significa, tanmateix, que el mercat quedi paralitzat. En aquests moments, a la ciutat es poden engegar 40 projectes d'allotjaments turístics, segons va confirmar ahir l'Ajuntament de Barcelona. Entre els establiments que disposen de llicència hi ha l'hotel de Rec Comtal que promou...

La suspensió de llicències per obrir nous establiments hotelers a Barcelona aturarà prop de 30 projectes que havien sol·licitat operar i una altra quinzena que, segons els hotelers, estaven ultimant la petició. Això no significa, tanmateix, que el mercat quedi paralitzat. En aquests moments, a la ciutat es poden engegar 40 projectes d'allotjaments turístics, segons va confirmar ahir l'Ajuntament de Barcelona. Entre els establiments que disposen de llicència hi ha l'hotel de Rec Comtal que promou Núñez i Navarro, el Soho House de Duc de Medinacelli, el que ocuparà l'antiga seu d'Agrupació Mútua a la Gran Via, o el que hi haurà a l'avinguda de Francesc Cambó.

La capital catalana té ara, segons el Gremi d'Hotels de Barcelona, 377 establiments que sumen 34.769 habitacions i 68.003 llits. Aquestes xifres no tenen en compte l'oferta d'hostals i pensions, que l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) xifra en 251. En tot cas, quan culminin els projectes que ja tenen la llicència de l'Ajuntament, el nombre d'establiments de la capital catalana superarà els 400.

L'oferta de Barcelona suposa que hi ha 21,5 habitacions per cada mil habitants. La mitjana de les vuit principals destinacions turístiques d'Europa és de 15 habitacions per cada mil residents. Per sobre d'aquesta proporció, a més de Barcelona, hi ha Amsterdam (45 habitacions per cada mil persones) i París (36 habitacions per cada mil), segons es desprèn de l'encreuament de les dades d'habitacions que declara que té cada ciutat i la població recollida a l'oficina estadística Eurostat. Per sota de Barcelona hi ha Milà, Roma, Londres i, molt lluny, Istanbul.

Jordi Ficapal, director de l'Observatori de Turisme Responsable de la Facultat de Turisme Sant Ignasi, de la Universitat Ramon Llull, recorda, no obstant això, que el problema de Barcelona va més enllà dels turistes que pernocten a la ciutat. “La percepció de càrrega de la gent és al centre per l'afluència de visitants de dies procedents d'altres localitats de la costa o de creueristes que passen el dia a Barcelona”, explica el professor.

Ficapal indica que ciutats com Londres aconsegueixen que els turistes surtin de la capital per visitar altres ciutats, mentre que la dinàmica que es produeix a la capital catalana és la inversa. “Els viatgers vénen a confluir a Barcelona, però no s'ha aconseguit que els qui pernocten a la ciutat vagin a altres zones de l'interior, la qual cosa podria servir per descongestionar la ciutat”, explica. Així i tot, Ficapal és crític amb la moratòria. Malgrat que considera que l'oferta que hi ha ara pot absorbir el creixement de la demanda, també opina que la “inseguretat jurídica” pot perjudicar la marca Barcelona.

Ahir el portaveu del Grup Popular al Congrés, Rafael Hernando, va considerar un “disbarat, irresponsable i terrible” la decisió de Colau. En canvi, el conseller de Turisme d'Andalusia, Javier Fernández, va dir que espera amb els “braços oberts” els inversors que es troben amb dificultats a Barcelona, però va afegir: “Estan en el seu dret i així ho han votat els ciutadans, que han volgut que Colau sigui la seva alcaldessa”.