El finançament públic per a projectes d’investigació cau gairebé un 40%

Un nou informe elaborat per les universitats espanyoles recull amb grans xifres l'empremta que la crisi ha deixat en la investigació dels campus. Entre el 2010 i el 2013, els fons públics per investigar van caure un 28%, de 1.217 a 877 milions d'euros. La caiguda de la inversió directa per a projectes d'investigació encara és més significativa. Aquesta partida va caure un 38%, de 599 a 373 milions, segons un treball elaborat des dels mateixos campus que reflecteix ...

Un nou informe elaborat per les universitats espanyoles recull amb grans xifres l'empremta que la crisi ha deixat en la investigació dels campus. Entre el 2010 i el 2013, els fons públics per investigar van caure un 28%, de 1.217 a 877 milions d'euros. La caiguda de la inversió directa per a projectes d'investigació encara és més significativa. Aquesta partida va caure un 38%, de 599 a 373 milions, segons un treball elaborat des dels mateixos campus que reflecteix la pèrdua de fons i també l'encara difícil relació entre la universitat i l'empresa.

L'Enquesta d'Investigació i Transferència de Coneixement de les Universitats Espanyoles 2012-2013, presentada aquest dilluns, és una radiografia elaborada amb les dades que envien les mateixes universitats sobre la seva producció científica. Participen en aquesta última edició 65 campus que, segons els autors, representen gairebé el 100% de l'activitat investigadora d'aquestes institucions. El recorregut per les xifres "reflecteix clarament la situació d'intensa crisi econòmica, especialment a les administracions públiques”, segons les seves pròpies conclusions.

Són els fons públics nacionals els que més se'n ressenten, mentre que augmenten les partides per investigar procedents de la Unió Europea. Els diners de l'Estat per a fons d'investigació van caure més de la meitat (51%), de 635, 8 milions d'euros a 311,4 milions. El seu pes en el total d'inversions és cada vegada inferior. Ha passat de suposar més de la meitat de la font de recursos el 2010 a poc més d'un terç el 2013.

Durant el mateix període es van perdre gairebé 100 milions d'euros dels fons autonòmics (de 286,7 a 188 milions), mentre que els programes de finançament europeu han passat de 176 a 277 milions d'euros durant el mateix període.

Davant d'això, els rectors han reclamat més atenció de les administracions en la presentació de l'informe d'aquest dilluns. La investigació "es tradueix en professionals de màxim nivell, en riquesa i en la millora de les condicions de vida i de feina de tothom", segons José María Sanz, vicepresident de la Crue i rector de la Universitat Autònoma de Madrid.

La transferència a les empreses

La transferència del coneixement de les universitats a les empreses, una de les assignatures pendents dels campus segons reflecteixen diferents informes, també s'ha ressentit durant la crisi. Els projectes que han elaborat per encàrrec de la indústria han passat de 331 a 252. Els ingressos per llicències de patents passen de 1.498 milions a 923 del 2010 al 2014, i es manté la creació de spin-off (empresa sorgida d'una línia d'investigació) amb 131 davant de 134 el 2014.

El treball, que inclou xifres dels pressupostos executats de les universitats, ha estat elaborat per la Conferència de Rectors d'Espanya (Crue), la xarxa OTRI (Oficines de Transferència de Resultats d'Investigació) i les unitats de gestió de la investigació (UGI).

José Carlos Gómez Sal, president de la R+D+I de la Crue, ha destacat en la presentació de l'informe que la situació generada a les universitats amb les retallades “no serà irreparable” si “ràpidament es redreça el timó” i es recuperen els nivells d'inversió previs a la crisi.

L’“obsessió” amb la verificació de dades

La reducció de fons públics és la principal trava que es critica des dels campus però no l'única. El president de la xarxa OTRI, Roberto Prieto, assegura que la universitat destina un “60% del temps” a tràmits burocràtics de les investigacions, com la justificació de les subvencions rebudes els detalls de les quals poden ser requerits per part de l'Administració fins a quatre anys després que se'ls concedeixin.

Prieto ha indicat, fins i tot, que coneix “investigadors molt desanimats perquè han de dedicar el 90%” del seu temps a justificar despeses en una “obsessió absoluta” per part del Ministeri d'Economia (responsable del gruix del finançament estatal). “No estic dient que no hi hagi seguiment dels diners públics però sí que no paralitzi” l'activitat universitària, segons Prieto.