“Mujica omple més estadis que AC/DC”

A les quatre de la tarda l'aforament del Casinet d’Hostafrancs (Barcelona) estava complet. Hi caben 440 persones, però a fora n'hi havia més, unes dues mil, que anhelaven veure, tocar i, per descomptat, escoltar José Mujica, expresident de l'Uruguai. Acompanyat de la seva dona, Lucía Topolanski, havia de donar una conferència als seus paisans a la ciutat, organitzada per Casa Amèrica Catalunya i l'Associació d'Amics del país sud-americà.

La xerrada havia de començar...

A les quatre de la tarda l'aforament del Casinet d’Hostafrancs (Barcelona) estava complet. Hi caben 440 persones, però a fora n'hi havia més, unes dues mil, que anhelaven veure, tocar i, per descomptat, escoltar José Mujica, expresident de l'Uruguai. Acompanyat de la seva dona, Lucía Topolanski, havia de donar una conferència als seus paisans a la ciutat, organitzada per Casa Amèrica Catalunya i l'Associació d'Amics del país sud-americà.

La xerrada havia de començar a les cinc. Es va retardar. L'organització va aconseguir ficar a la sala, amb calçador, 330 persones més. Ja no hi cabia ni una agulla, però la gentada —de totes les edats i nacionalitats— no es conformava amb sentir Mujica a través dels altaveus instal·lats al pati. “No podíeu haver pensat en un lloc més ampli?”, cridaven alguns, enutjats. “Traieu-lo al pati”, deia la majoria.

“Els uruguaians vam quedar molt contents d'aquest president, que ha estat revolucionari per a l'Amèrica Llatina. Va aprovar el matrimoni gai, va legalitzar la marihuana i va reduir la pobresa del 30% al 8%. A més, va ser conseqüent amb el seu pensament. No va ser una pantomima”, deia Juan Fontana, mentre Alí, una estudiant de polítiques pakistanesa, assentia.

Un quart d'hora abans de l'hora prevista, el cotxe que portava Mujica entrava al recinte. “¡Pepe, Pepe, presidente, presidente!, ¡Arriba Pepe, eres lo más grande!”, se sentia. El vehicle no podia avançar. L'Alba gairebé es cola dins del cotxe. “Si no hi arriba a haver el vidre mig abaixat, li planto dos petons. Tant és, mira el que he aconseguit!”, deia emocionada mentre mostrava l'autògraf de l'exmandatari al llibre José Mujica, la revolució tranquil·la. El seu marit, Sergio, explicava que s'havien assabentat de la conferència per Facebook. “No ens ho podíem perdre. Pepe és únic. És un ídol. El més important: que va lluitar contra la corrupció endèmica del meu país”.

La gent continuava demanant a crits que els deixessin entrar. O que traguessin Mujica a l'exterior. “A aquest senyor el porten a l'Estadi Olímpic i omple més que AC/DC. Mujica és un referent per al món, que necessita més líders així”, deia Paco.

La situació podria haver-se complicat, però no va passar res, perquè de l'interior dels altaveus va començar a sonar la veu suau i franca de José Mujica. No hi va haver millor bàlsam, perquè el públic es va calmar i, simplement, va escoltar les seves paraules durant més d'una hora.

L'expresident de l'Uruguai va criticar que el “2015 el món s'oblidi dels compromisos que es van acordar”, en referència als propòsits dels Objetius de Desenvolupament del Mil·lenni fixats per l'ONU per aquest any, especialment l'eradicació de la pobresa extrema, que va atribuir a l'absència de “voluntat política”. Per això, va demanar “menys cimeres internacionals i més acords reals”, i va lamentar que el món seguís amb els mateixos problemes des dels anys 70 del segle XX, que “fins i tot s'han agreujat”.

A Europa, que va definir com un “continent ric, vell i astut”, li va etzibar: “Va fer molt imperialisme i ara és víctima del que va desfermar”. A primera fila l'escoltaven Jordi Turull (CiU), Miquel Iceta (PSC), David Fernàndez (CUP) i Alfred Bosch (ERC).

Mujica tampoc no va voler deixar un missatge pessimista i va recordar que “no hi ha hagut mai una època tan revolucionària per a la humanitat com aquesta”, mentre feia una crida al compromís polític. Sobretot dels ciutadans, perquè aquests “es divideixen entre els que es comprometen i els que no”.