La fiscal demana 11 anys de presó per a l’exlíder de la UPM per malversació
Antoni Marsal està acusat d'apropiar-se de 600.000 euros de la patronal del metall amb factures falses
La Fiscalia ha demanat 11 anys de presó per a l'empresari Antoni Marsal per haver saquejat, presumptament, els fons de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM), l'entitat que va presidir entre els anys 2006 i 2012. En el seu escrit d'acusació, la fiscal del cas atribueix a Marsal dos delictes: un de malversació de fons públics i un altre de falsedat documental, segons han explicat a EL PAÍS fonts judicials. L'empresari va emetre, suposadament, factures falses a la UPM per apoderar-se de 600.000 euros. La meitat dels diners procedeix de subvencions que l'Estat i la Generalitat concedeixen a la patr...
La Fiscalia ha demanat 11 anys de presó per a l'empresari Antoni Marsal per haver saquejat, presumptament, els fons de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM), l'entitat que va presidir entre els anys 2006 i 2012. En el seu escrit d'acusació, la fiscal del cas atribueix a Marsal dos delictes: un de malversació de fons públics i un altre de falsedat documental, segons han explicat a EL PAÍS fonts judicials. L'empresari va emetre, suposadament, factures falses a la UPM per apoderar-se de 600.000 euros. La meitat dels diners procedeix de subvencions que l'Estat i la Generalitat concedeixen a la patronal del metall perquè els destini a formar treballadors del sector.
L'escrit de la fiscal també es dirigeix contra Ángel Hermosilla, que va ser número dos de Marsal a la UPM. Hermosilla afronta una petició de nou anys pels mateixos delictes. Segons la investigació, va autoritzar els pagaments a les empreses de Marsal i va avalar altres imports a la seva esposa per treballs ficticis, segons la interlocutòria judicial que va posar fi a la instrucció. La fiscal planteja, com a alternativa a la malversació i per al cas que els fons no es considerin públics, un delicte de frau de subvencions.
Per a la resta d'acusats, la fiscal demana penes inferiors. Es tracta de dos extreballadores de la UPM –la responsable de formació, Magdalena Grau, i la d'administració, Isabel López– que havien de “vetllar per la correcta destinació dels fons” públics i privats que gestionava l'entitat i no ho van fer. Tant Grau com López es van adherir, el 2012, a la carta que els treballadors de la patronal del metall van escriure a Marsal en què denunciaven irregularitats en la seva gestió.
Aquesta carta va suposar el començament d'una investigació que també portarà a la banqueta Ángel Blesa, cap de la inspecció d'Hisenda a Catalunya els anys noranta i ara assessor fiscal. La Fiscalia li demana quatre anys per haver col·laborat amb Marsal en la malversació.