Comiat a l’Avenida de la Victoria
El franquisme va rebatejar artèries importants de la ciutat com l'avinguda de Pedralbes i encara hi ha un tram on es conserva ben visible l'antic nom
Durant 40 anys, entre el març del 1939 i el desembre del 1979, l’avinguda de Pedralbes es va anomenar Avenida de la Victoria. Dos mesos després de ser Barcelona conquerida per les tropes franquistes, la nova autoritat va rebatejar artèries importants de la ciutat, entre les quals l’avinguda de Pedralbes. La democràcia va arribar i el nomenclàtor va tornar a la normalitat, excepte per reductes com el de l’avinguda de Pedralbes, 22-24, on encara es conserva ben visible l’antic nom, “en recuerdo de la victoria del Ejército del Generalísimo contra el comunismo”, segons deia el decret municipal del...
Durant 40 anys, entre el març del 1939 i el desembre del 1979, l’avinguda de Pedralbes es va anomenar Avenida de la Victoria. Dos mesos després de ser Barcelona conquerida per les tropes franquistes, la nova autoritat va rebatejar artèries importants de la ciutat, entre les quals l’avinguda de Pedralbes. La democràcia va arribar i el nomenclàtor va tornar a la normalitat, excepte per reductes com el de l’avinguda de Pedralbes, 22-24, on encara es conserva ben visible l’antic nom, “en recuerdo de la victoria del Ejército del Generalísimo contra el comunismo”, segons deia el decret municipal del 7 de març del 1939.
El rètol en lletres de ferro diu “Avenida de la Victoria 22-24”. Just a sota hi ha la placa de rigor amb el nom actual. A la façana on és aquest vestigi de la dictadura hi ha una oficina bancària; a l’altra banda de l’avinguda, les cotxeres de la finca Güell, construïdes per Gaudí a finals del segle XIX. Diego, el gitano més popular de Pedralbes, és al semàfor de la cantonada demanant monedes: ho fa des de fa dècades. El rètol pertany a la comunitat de propietaris del passeig Manuel Girona número 2. L’únic immoble que hi ha registrat a l'avinguda de Pedralbes, 22-24 –l’equivalent modern del rètol predemocràtic– és una estafeta de correus.
L’Ajuntament en demanarà la retirada
L’Ajuntament de Barcelona ha respost a la petició d’informació d’EL PAÍS anunciant que sol·licitaran als propietaris que retirin el rètol antic perquè podria causar confusió: “Com que en aquest cas concret la normativa no regula de manera específica situacions com la plantejada, des del punt de vista de la gestió i competències del nomenclàtor, es procedirà a notificar als propietaris implicats la incidència detectada, informant-los de la necessitat de retirar el rètol per tal d'evitar les confusions que genera”. L’ajuntament confirma que no es tracta d’una placa municipal sinó de titularitat privada, col·locada allà pel constructor. De fet, a la cantonada de Manuel Girona hi ha un rètol similar amb el nom d’aquest passeig.
La majoria de veïns de la zona qüestionats a peu de carrer no havien parat mai atenció en aquest rètol. La indiferència és per part de tothom, fins i tot per part dels que coneixen la seva presència: al bar, a la farmàcia, fins i tot una veïna que enxampo al portal admet que ho troba retrògrad, però que no n’hi ha per a tant. L’administrador de la finca, Pol Botella, assegura que l’Ajuntament encara no els ha notificat res sobre retirar la placa però que si així l’hi comuniquen, no hi haurà inconvenient per fer-ho.
Aquell 7 de març del 1939 l’Ajuntament va aprovar altres canvis en el nomenclàtor: va néixer l’avinguda Generalísimo Franco, la plaça Calvo Sotelo i el passeig General Mola. El rètol de l’Avenida de la Victoria és un dels tres últims rètols de carrers de la dictadura que queden a Barcelona, segons l’Institut Municipal de Paisatge Urbà. A la capital catalana encara hi hauria un centenar de símbols franquistes, sense comptar les plaques d’habitatge, segons el darrer recompte fet per l’Ajuntament.
Edifici i hotel Victoria
L’empremta de la victòria de l’exèrcit del generalíssim en aquesta zona de Pedralbes va més enllà de la placa del carrer. El bloc de pisos de Manuel Girona, 2, es diu Edifici Victoria. Al carrer de sota hi ha l’aparthotel Victoria, de la cadena AC Marriott. Allà hi va residir durant unes setmanes del 2014 la infanta Cristina. L’hotel és a tocar de la seu de La Caixa.
La zona té un altre punt polèmic pel que fa a la memòria històrica: la continuació del passeig Manuel Girona és el carrer Jordi Girona, un dels catalans que van col·laborar activament en l’alçament del 1936, any en què va morir “suposadament assassinat”, segons l’Institut de Paisatge Urbà. Durant el franquisme el carrer es va dir Jorge Girona. Els Girona eren un llinatge històric de banquers i empresaris, propietaris de bona part dels terrenys d’aquest barri juntament amb els Güell. ICV-EUiA va intentar retirar el 2013 el nom de Jordi Girona, però l’Associació de Veïns de Zona Universitària s’hi va oposar per les molèsties que això podia causar. El 2009 ja van recollir 200 firmes per mantenir el nom.