Mares solteres per elecció

Les relacions no li acabaven de funcionar i tenia molt clar que, abans que la dona d'algú, volia ser mare. Així que als 36 anys la Txell Viñals va portar al món l’Aran, un nen que ara ja té 4 anys i des del primer dia ha viscut en una família monoparental. Gràcies a la reproducció assistida i un donant, ella va poder realitzar la seva il·lusió, però també hi va ajudar el suport econòmic i moral del seu entorn. En una situació semblant es va trobar la Sònia Peris. Després de trencar una relació amb qui ja creia que seria el pare dels seus fills als 37 anys, una edat en què el rellotge biològic ...

Les relacions no li acabaven de funcionar i tenia molt clar que, abans que la dona d'algú, volia ser mare. Així que als 36 anys la Txell Viñals va portar al món l’Aran, un nen que ara ja té 4 anys i des del primer dia ha viscut en una família monoparental. Gràcies a la reproducció assistida i un donant, ella va poder realitzar la seva il·lusió, però també hi va ajudar el suport econòmic i moral del seu entorn. En una situació semblant es va trobar la Sònia Peris. Després de trencar una relació amb qui ja creia que seria el pare dels seus fills als 37 anys, una edat en què el rellotge biològic fa minvar la fertilitat, no va dubtar a ser mare sola recorrent també a un donant i una inseminació. El seu fill Jan ara té 7 anys, i explica que aleshores la informació sobre aquesta opció no estava tan a l’abast com ara.

Per a la Txell, que viu a Lliçà de Vall (Vallès Oriental), no ha estat una experiència dura. De fet, ella tenia tan clar que la maternitat era una condició indispensable per a la seva vida que se la va preparar molt bé. Els dos anys abans va fer un curs de programació neurolingüística, en què va treballar el seu creixement personal, i va “visualitzar la seva maternitat” com a exercici. “La meva ha sigut una maternitat molt conscient, sabent on em ficava”, explica. Sabia que no disposava d’avis que poguessin fer de cangur, perquè els seus pares ja eren grans, i que la seva llibertat minvaria, afegeix.

Ja fa un temps que el seu fill li fa preguntes, perquè la majoria de companys tenen pare, però el seu entorn és molt plural i amb poques famílies convencionals, fins i tot n’hi ha alguna altra com la seva, de manera que no se sent gaire diferent. La Txell li dóna respostes de la manera que considera més natural i adequada a la seva edat. Com a la majoria de mares del món, el seu fill la fa molt feliç i assegura que ser mare sola té algun avantatge, com no haver de discutir-se amb ningú. Aquesta part positiva també és la primera que destaca la Sònia, però a la vegada, amb una riallada de sinceritat, lamenta no tenir algun cap de setmana lliure, com els passa a les seves amigues separades els dies que els fills es queden amb el pare. Veient algunes ruptures molt complicades al seu entorn, ella afirma orgullosa que el seu fill “ha crescut només amb una mare, però sempre ha tingut estabilitat”. De fet, es deixa anar i opina que "la maternitat amb una parella al costat no sempre és més fàcil, quan el pare no s'hi implica fins i tot pot resultar més dura”.

“Mai és com t’ho imaginaves fins que ho vius, però crec que el mateix els passa a les mares que tenen parella”, segueix la Sònia, que no dubta a admetre que ha viscut aquesta experiència amb sentiments contraposats, sobretot al principi, quan els moments en què es deia “on m’he ficat” es barrejaven amb una explosió d'alegria i amor incondicional per la criatura que tenia entre braços. Precisament per tenir més suport, quan esperava el nadó, es va traslladar a viure a Vilanova i la Geltrú (Garraf), al pis del costat dels seus pares, de manera que ha rebut una gran ajuda de l'àvia. Tot el seu entorn sempre li ha donat molt suport, i ella ha volgut ser molt clara amb en Jan. Encara que li costi entendre-ho, sempre li ha explicat que no té pare, que la seva mare el va poder concebre amb un donant i a través d’una inseminació. “És el motor de la meva vida, jo sento que som una família”, afirma amb emoció.

Conseqüència d'un canvi molt més gran

Aquest nou tipus de família “són una conseqüència d’un canvi estructural molt més gran”, explica Albert Esteve Palós, director del Centre d’Estudis Demogràfics (CED), que té a veure amb l’endarreriment de l’edat de tenir fills i un augment de persones que no formen una parella estable de llarg recorregut. Per a la fecunditat, és una bona notícia que cada vegada sigui més comuna aquesta opció, assegura, perquè d'una altra manera, potser aquestes dones, si no ho fessin soles, no arribarien a fer créixer la demografia, i suposa un pas més en la liberalització o individualització de les decisions reproductives. És difícil tenir xifres del tot fiables, però segons l’últim informe disponible de l’Estadística de la Reproducció Humana Assistida a Catalunya, de les 15.977 dones que van recórrer a un d’aquests tractaments, un 6,3% van fer constar que no tenien parella, però s’ha de tenir en compte que un 2,9% no van donar aquesta informació. També cal tenir en compte que algunes dones poden tenir fills soles per altres vies, encara que en aquest grup hi entren les que no ho havien decidit prèviament, i en aquest sentit dóna pistes la dada de l’Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) que diu que un 8,2% de les dones que van ser mares el 2013 no tenien una unió estable. Encara que incipient, la maternitat en solitari és una possibilitat que va en augment, afirma Esteve.