Petició de gairebé tres anys per als pares de la nena raptada a l’Hospitalet

La Fiscalia els acusa d'abandonament de menors per permetre que un veí la portés a Bolívia, on la va agredir sexualment

La Fiscalia de Barcelona demana dos anys i nou mesos de presó per als pares d'una nena de l'Hospitalet de Llobregat per abandonament de menors per permetre que un veí la portés a Bolívia, on la va agredir sexualment i la va forçar a treballar al camp.

Segons l'escrit d'acusació, els acusats Abdelaziz I. i Fátima Z. H. van convenir "amb afany lucratiu" amb el segrestador, Grover Morales, que s'endugués la seva filla a Bolívia i van signar una autorització notarial que autoritzava el viatge en contra de la voluntat de la menor.

La nena va estar amb el seu raptor entre el 26 d'agost...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

La Fiscalia de Barcelona demana dos anys i nou mesos de presó per als pares d'una nena de l'Hospitalet de Llobregat per abandonament de menors per permetre que un veí la portés a Bolívia, on la va agredir sexualment i la va forçar a treballar al camp.

Segons l'escrit d'acusació, els acusats Abdelaziz I. i Fátima Z. H. van convenir "amb afany lucratiu" amb el segrestador, Grover Morales, que s'endugués la seva filla a Bolívia i van signar una autorització notarial que autoritzava el viatge en contra de la voluntat de la menor.

La nena va estar amb el seu raptor entre el 26 d'agost de 2013 i el 8 de març del 2014, i va passar la majoria d'aquest temps a la zona selvàtica de Chapare "amb pocs aliments, privació d'aprenentatge, sotmesa a llargues caminades i treballant en dures condicions laborals agrícoles", a més de ser víctima de reiterades agressions sexuals.

La menor, que tenia nou anys quan van passar els fets, va estar set mesos segrestada i va ser alliberada després en un poblat amazònic de la província del Chapare, a Bolívia. La història del segrest va ser, com a mínim, estranya. Els mateixos pares van denunciar la desaparició de la seva filla, però avisant la policia que sabien que era a Bolívia, en mans d'un ciutadà d'aquell país, amb el qual havien fet amistat. Van explicar que, a causa de la confiança que hi tenien, havien permès que la seva filla anés de vacances a Sud-amèrica en companyia de l'amic, i que una vegada van ser en terres bolivianes, van perdre el contacte amb ells.

Arxivat A