QuadernArt i arquitectura
19 fotos

160 anys d’amor per Barcelona

Fotografies de grans mestres resumeixen la vida de la ciutat des del 1855

Whatsapp
Facebook
Twitter
Linkedin
Tots els barris de la capital catalana engalanen els carrers durant la festa major. La decoració del barri de Gràcia ha obtingut tanta popularitat que, des dels anys vint, s'organitzen concursos que han arribat fins ara.Antonio Matarranz
A l'inici del segle XX, els vaixells de passatgers adquireixen grans dimensions. Els transatlàntics més prestigiosos són rebuts amb gran expectació als ports. Aquests mastodonts repliquen l'estructura social en miniatura, ja que separen els passatgers segons el seu estatus: els rics van en primera classe; els turistes, en segona; els emigrants i els més humils, en tercera.Autor desconegut
La dècada dels anys vint va estar marcada tant per la lluita obrera –que arrenca amb la vaga general del 1917– com per les grans celebracions. La plaça de Catalunya, nus central de la capital catalana, ha estat des de sempre escenari idoni per a festes, protestes o manifestacions. A la foto, un ball col·lectiu realitzat durant aquells anys.Alexandre Merletti
Als anys 20 es desferma la bogeria pels banys de mar, gràcies a les recomanacions dels metges. La gent va començar a gaudir de la platja de la Barceloneta, així com de la platja de Sant Sebastià, al Poblenou, la primera que va acceptar banyistes de tots dos sexes. És el moment en què també es fan populars piscines privades com la de la imatge, que pertany al Gran Casino de Sant Sebastià.Autor desconegut
El francès Lucien Rosin va muntar un negoci de postals a la Rambla de Santa Mònica, l'últim tram de la Rambla, a tocar del mar. El lloc, que apareix retratat sota un aiguat, venia imatges que es van convertir en un testimoni de la Barcelona d'aquella època.Autor desconegut
El teatre Circ Olympia va ser durant anys la sala de festes més popular de la ciutat. Acollia boxa, circ, concerts de jazz, números de revista i tot tipus d'espectacles. Un d'ells va ser el concurs de resistència, en què les parelles havien de ballar xarleston fins a l'extenuació, com es veu a la fotografia. Després de la Guerra Civil, l'edifici es va reciclar com a cinema i va funcionar durant alguns anys. No obstant això, el van acabar demolint el 1947.Pérez de Rozas
Els canvis polítics es van deixar notar, i molt, a la llista de carrers barcelonina. El carrer batejat originalment com 'Gran Via Diagonal' va passar a anomenar-se '14 d'abril' durant els anys de la Segona República i 'Generalísimo Franco' en les gairebé quatre dècades del franquisme. El 1979 la llista de carrers va prendre el seu nom actual, 'Diagonal'. Aquesta imatge es va capturar en aquest carrer.Pérez de Rozas
De cara a la Gran Exposición Universal del 1929, Barcelona rep la seva primera gran onada migratòria i s'embarca en una sèrie d'obres de modernització que canviaran el seu aspecte. Entre els projectes d'aquells anys s'inclouen l'estació de França, la plaça d'Espanya i la urbanització de Montjuïc.Leopoldo Plasencia Pons
Als anys cinquanta es consolida la indústria automobilística, de manera que cada vegada hi ha més cotxes circulant pels carrers de la ciutat. Les antigues llambordes que adornaven la capital catalana van anar decaient al ritme amb què proliferaven els tubs d'escapament.Leopoldo Pomés
Als anys seixanta i setanta són els de l'arribada de les minifaldilles, les turistes en biquini i les vespes. Les cases s'omplen de televisors en blanc i negre que retransmeten com l'home posa un peu a la Lluna. El fotògraf francès Plossu va fotografiar diverses joves a la ciutat a la fi del franquisme: els pantalons de campana i les samarretes escotades preludien el canvi d'època.Bernard Plossu
Amb l'arribada de la democràcia, el color torna als carrers. Celebracions com el Carnaval, prohibit durant anys, tornen a donar vida a les nits barcelonines. El popular passeig de Gràcia es mostrava noctàmbul i amb clarobscurs en aquesta imatge del fotògraf Francesc Català-Roca realitzada el 1982.Francesc Català-Roca
La democràcia va portar la llibertat, i això va quedar reflectit especialment al Paral·lel, l'avinguda més irreverent de la ciutat. En aquesta zona es concentraven 'music halls', cabarets, teatres i locals bohemis. Bona part de les llums de neó es van anar apagant a finals dels vuitanta i principis dels noranta.Carlos de Andrés
La Vila Olímpica s'erigeix a l'antiga zona industrial d'Icària, al Poblenou, en homenatge a l'illa utòpica creada pel filòsof socialista francès Étienne Cabet. La platja guanyada al mar en aquesta zona es va batejar com a Nova Icària. A les platges arriba també un fenomen que ha marcat a la ciutat en els últims anys: el turisme massiu.José María Alguersuari
La Casa Milà, coneguda com la Pedrera, edifici modernista d'Antoni Gaudí acabat el 1910 i amb unes ondulacions fascinants i orgàniques que l'han convertit en tot un símbol de Barcelona, juntament amb una altra de les construccions de l'arquitecte: la Sagrada Família.Juan Manuel Castro Prieto
El Parc de la Ciutadella va ser construcció militar, jardí i parc. També va acollir l'Exposició Universal, és seu del Parlamento i alberga el Zoo de la ciutat. Un exemple del caràcter burgès de Barcelona, amb les seves refinades escultures, el seu llac i els seus jardins inspirats en el jardí de Luxemburg de París.Txema Salvans
El telefèric que comunica el port amb Montjuïc és un mirador en moviment sobre tota la ciutat. Va ser construït per a l'Exposició Universal del 1929 i encara segueix funcionant. A la fotografia destaca el vermell intens de la cabina número 2.Mariano Herrera
Barcelona balla al ritme de festivals com el Primavera Sound, de música contemporània, i el Sónar, referència de la música electrònica.Nicolas Lafamour
Les protestes socials i la seva empremta a la ciutat, que ha viscut alguns aldarulls violents durant la recent crisi econòmica. Un dels moments de més tensió va ser la vaga general del 29 de març del 2012, quan es van produir destrosses en comerços, bancs i vies públiques.Kike del Olmo
L'espectacular imatge 'Les Rambles i Karin' serveix com a portada al llibre, editat per La Fábrica i l'Ajuntament de Barcelona, que recorre en imatges la vida de la ciutat des del 1855 fins a l'actualitat.Leopoldo Pomés