Més becaris, però més pobres
La quantia de les ajudes universitàries baixa 466 euros de mitjana des del 2010, un 18% Augmenten els beneficiaris que només reben la matrícula gratuïta
Cada vegada són més, però disposen de molt menys. El nombre de becaris de les universitats espanyoles s'ha disparat un 20% els últims quatre cursos, fins a 317.000 persones, però l'ajuda mitjana que reben per viure cada any, a part de la matrícula gratuïta, cau en picat. La quantia s'ha reduït 466 euros fins a quedar en 2.063 per estudiant i any, amb un descens mitjà del 18%.
...
Cada vegada són més, però disposen de molt menys. El nombre de becaris de les universitats espanyoles s'ha disparat un 20% els últims quatre cursos, fins a 317.000 persones, però l'ajuda mitjana que reben per viure cada any, a part de la matrícula gratuïta, cau en picat. La quantia s'ha reduït 466 euros fins a quedar en 2.063 per estudiant i any, amb un descens mitjà del 18%.
Els responsables del Ministeri d'Educació reiteren en cada compareixença pública que hi ha més beneficiaris que mai de les ajudes estatals. “La taxa de becaris en proporció al conjunt d'estudiants matriculats ha pujat sensiblement”, va subratllar el ministre José Ignacio Wert en l'última comissió d'educació duta a terme el 17 de desembre passat.
Les dades oficials sobre l'evolució de les beques del seu departament, a les quals ha tingut accés aquest diari, donen detalls de les diferents realitats que hi ha darrere d'aquest increment de nous becaris, afavorit substancialment per la crisi econòmica. Els beneficiaris que més pugen són els que només reben el pagament de les taxes, als quals les ajudes els cobreixen la matrícula universitària però no l'allotjament, el material, el desplaçament... Si quatre cursos enrere els de la matrícula gratuïta representaven amb prou feines l'11% del total (una mica més de 30.000 persones), el 2013-2014 la xifra gairebé s'havia doblat, fins a superar els 58.000 universitaris, gairebé un 20% de tots els que van obtenir ajuda (vegeu quadre).
El descens de les ajudes mitjanes que reben els estudiants queda lluny també de l'última recomanació del Consell Escolar de l'Estat. Aquest organisme —del qual formen part l'Administració, les famílies, la patronal, els sindicats i els empresaris, entre d'altres— recomanava al Govern espanyol en el seu últim dictamen sobre beques emès a l'abril que augmentessin les quanties per mantenir el poder adquisitiu, ja que "s'entén que les beques són prestacions socials bàsiques, essencials per a les economies de moltes famílies”.
El sistema de repartiment va tenir un canvi radical el 2012, al mateix temps que les taxes universitàries es van incrementar de forma substancial. El Govern central va modificar els criteris per obtenir una beca i hi va afegir criteris acadèmics, a més dels econòmics, que suposen principalment aconseguir una nota mínima de 5,5 per optar a la matrícula gratuïta i obtenir almenys un 6,5 en l'expedient per optar a l'ajuda general. Va incloure un barem, que conté una part d'ajuda fixa i una altra de variable, que depèn del nombre de demandants i del pressupost. La quantitat màxima que rebria un estudiant voreja els 4.000 euros.
L'oposició, els rectors universitaris i les associacions d'estudiants han reclamat insistentment al Govern espanyol que elimini aquests requisits acadèmics específics per a l'obtenció d'una beca. Atès que tot el sistema públic universitari està subvencionat —qualsevol estudiant paga entorn d'un 20% del cost real de la plaça—, consideren que augmentar les dificultats als qui menys recursos tenen atempta contra la igualtat d'oportunitats.
“El canvi de model ha perjudicat sobretot els que tenen menys capacitat econòmica. És cert que ara hi ha més becaris, però s'haurien de concentrar els recursos públics en els que veritablement els necessiten, en lloc de repartir quantitats més petites”, segons l'expert en finançament universitari José Antonio Hernández Armenteros, molt crític amb el nou model.
El pressupost general per a totes les beques educatives ha caigut en 275 milions en els dos últims cursos fins a 1.472 milions, segons les dades presentades per Educació al setembre. El ministeri va destacar llavors que “l'anterior sistema de beques [el de les ajudes fixes sense el repartiment d'una quantitat variable que aplica ara el ministeri] era insostenible perquè sistemàticament es gastava una quantitat notablement superior a la pressupostada”. L'equip de Wert assegura que, els últims anys de l'anterior Govern socialista, es va produir un deute de 1.000 milions d'euros en ajudes que el PSOE nega.
Educació afegeix que el seu model ha millorat les qualificacions dels estudiants. Wert va indicar en l'última comissió que la nota mitjana havia passat de 6,8 a 7,4 en un curs. “Les beques no serveixen per millorar el rendiment acadèmic sinó per suplir problemes econòmics”, replica Hernández Armenteros. El professor de la Universitat de Jaén suggereix que, si la intenció és millorar el rendiment, es poden emprar les normes de permanència i progrés que hi ha en tots els campus i afecten tots els estudiants. Aquestes normes inclouen bàsicament un nombre mínim de crèdits que cal aprovar i un termini màxim de temps per fer-ho. Uns 30.000 alumnes són expulsats cada any de les carreres per baix rendiment, segons les estimacions d'experts.