La cooperant està “bé i en contacte amb la seva família”

Metges sense Fronteres (MSF) va arribar a la capital de Mali, Bamako, a mitjan novembre després que es confirmés el primer cas d'ebola al nord del país el 24 d'octubre. L'equip està format per 14 treballadors internacionals, entre els quals hi ha la metgessa navarresa que ha estat ingressada aquest divendres a l'hospital Carlos III de Madrid on "està bé, sana i en contacte amb la seva família”, explica Joan Tubau, director general de l'ONG, en conversa amb EL PAÍS.

L'organització va decidir ...

Metges sense Fronteres (MSF) va arribar a la capital de Mali, Bamako, a mitjan novembre després que es confirmés el primer cas d'ebola al nord del país el 24 d'octubre. L'equip està format per 14 treballadors internacionals, entre els quals hi ha la metgessa navarresa que ha estat ingressada aquest divendres a l'hospital Carlos III de Madrid on "està bé, sana i en contacte amb la seva família”, explica Joan Tubau, director general de l'ONG, en conversa amb EL PAÍS.

L'organització va decidir engegar el seu trasllat després que la sanitària sofrís un “contacte d'alta exposició”, diu Tubau. Es refereix a una punxada amb una agulla que havia estat en contacte amb material contaminat d'un malalt d'ebola, “però no amb la sang del pacient”, afegeix. Per al responsable de MSF es tracta d'“una bona notícia”, perquè normalment suposa contactar amb un element amb una menor càrrega viral que si fos aquest fluid. “Que se l'hagi aïllat de la manera que s'ha fet no significa que estigui contagiada”, destaca Tubau.

Els símptomes de l'ebola no es desenvolupen fins que no han passat 48 hores des del contagi. La metgessa de MSF, de la qual amb prou feines han transcendit dades personals per desig seu i de l'organització, es va punxar la matinada de dimecres a dijous. El termini de dos dies conclou dissabte. Independentment que es detectin o no símptomes abans d'aquest dia, es mantindrà un període d'observació de 21 dies fixat per protocols internacionals en què romandrà aïllada a la planta sisena del Carlos III, on van ser tractats d'ebola els missioners Miguel Pajares i Manuel García Viejo (que van morir) i l'auxiliar d'infermeria Teresa Romero, que va ser donada d'alta el passat 6 de novembre.

L'organització tampoc no ha informat de si se li faran anàlisis per detectar la possible presència del virus en aquestes primeres hores o en dies posteriors. Va ser ella mateixa qui va avisar de l'accident que va tenir amb l'agulla i es va iniciar el protocol d'evacuació mèdica. És el quart trasllat relacionat amb l'ebola del personal internacional de MSF. Va haver-hi tres casos previs a Noruega, els Estats Units i França. “Cap estava infectat i tots han estat donats d'alta”, explica Tubau al telèfon.

La cooperant ha estat traslladada a Espanya després que l'organització descartés portar-la a un hospital de Ginebra preparat per a l'ebola, però que “està ocupat per brigades cubanes”, afegeix el responsable de l'ONG. El vol, noliejat i pagat per l'assegurança de l'organització, es podia fer a Madrid “sense escales” en un avió medicalitzat, però sense les mesures d'aïllament que van tenir els vols noliejats i pagats pel Govern espanyol pels dos missioners repatriats a Madrid.

"No ens protegirem tancant fronteres"

Mali és el país africà menys afectat per la presència del virus fins avui. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut hi ha hagut sis morts dels 5.459 comptabilitzats d'un total de 15.351 infeccions. Tubau ha aprofitat per recordar que la situació en aquest continent “continua sent extraordinàriament greu, amb una necessitat que és molt superior a les capacitats que hi ha”.

Denuncia que els esforços de la comunitat internacional són “insuficients” per donar la resposta necessària al problema i demana “la intervenció directa dels estats i països amb capacitat per desplegar-se de manera instantània i posar a funcionar personal suficient” sobre el terreny, entre els quals hi ha Espanya.

L'impacte de l'ebola als països africans afectats (Libèria, Sierra Leone i Guinea, a més de Nigèria i el Senegal, declarats a l'octubre lliures del virus) ha fet que les necessitats mèdiques per atendre altres malalties, com la malària, o altres hospitalitzacions, com una cesària, “s'han vist absolutament alterades”. El responsable de MSF no creu que calguin casos com aquest perquè els governs occidentals se sensibilitzin més amb l'epidèmia, però sí que considera que les repatriacions que s'estan produint a Europa o els Estats Units “serveixen per adonar-se que és una epidèmia global de la qual no ens protegirem pensant que és un problema dels africans i tancant fronteres”.