El memorial de greuges de Nou Barris
El districte és el més pobre, amb més rendes mínimes i més beneficiaris de Serveis Socials Las entitats demanen a l'Ajuntament polítiques diferents
El cabreig a Nou Barris és un fenomen d'anys enrere. Es podria dir que es troba a l'ADN del més nou dels districtes de Barcelona. Gràcies a la lluita, a la insistència, a la protesta, va arribar fins allà l'autobús, es van pavimentar els carrers i l'aluminosi s'acosta cada vegada més a ser un capítol del passat. La desocupació, les retallades i el tancament d'alguns equipaments han revifat el seu caràcter combatiu. El novembre del 2012, en plena crisi i enmig dels calius del 15-M, va sorgir Nou Barris Cabrejada, una plataforma que agrupa més de 100 entitats del districte. Dos...
Regístrate gratis para seguir leyendo
Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
El cabreig a Nou Barris és un fenomen d'anys enrere. Es podria dir que es troba a l'ADN del més nou dels districtes de Barcelona. Gràcies a la lluita, a la insistència, a la protesta, va arribar fins allà l'autobús, es van pavimentar els carrers i l'aluminosi s'acosta cada vegada més a ser un capítol del passat. La desocupació, les retallades i el tancament d'alguns equipaments han revifat el seu caràcter combatiu. El novembre del 2012, en plena crisi i enmig dels calius del 15-M, va sorgir Nou Barris Cabrejada, una plataforma que agrupa més de 100 entitats del districte. Dos anys després, la lluita continua. Per intentar cridar l'atenció de l'Ajuntament, aquesta vegada no només sortiran al carrer al desembre. S'han omplert de dades.
La plataforma va presentar ahir un informe fet amb dades oficials i les seves observacions del territori, una espècie de memorial de greuges amb el qual volen justificar objectivament les seves protestes. El document es titula No és pobresa, és injustícia i busca que el Consistori canviï la seva política cap al districte. “Els recursos són insuficients, ens estem dedicant a posar pegats, solucions de caràcter assistencial que no ens permeten anar a les causes estructurals”, va dir Carolina Recio, una de les portaveus.
El text recull per exemple, que el 80% de les queixes que va rebre la Síndica de Greuges de Barcelona sobre habitatge provenen del districte de Nou Barris. Sis dels deu barris més pobres de la ciutat es troben allà, i la seva renda per capita és 8.000 euros més baixa que la mitjana de la ciutat (18.912). O que dos de cada deu expedients de renda mínima d'inserció de la ciutat es troben en aquest districte.
Encara que es coneguin, les xifres no deixen de ser dures. Hi ha cinc desnonaments al dia. Tres de cada deu veïns de Can Peguera són atesos per Serveis Socials. Al districte s'hi realitzen el 15% de les intervencions de l'Àrea de Qualitat de Vida. Una part de les beques menjador de tota la ciutat s'assignen a Nou Barris.
“Volem diàleg”, va assegurar el líder veïnal Pep Ortiz. Una oferta que es complica quan des del Consistori es veu després de les protestes és la mà negra de nous moviments.