Els cecs denuncien la reforma del passeig de Gràcia
Els invidents alerten que no hi ha marques tàctils per distingir la calçada de la vorera
L'ACIC (Associació Catalana per a la Integració del Cec) ha publicat un vídeo en què denuncia, amb enregistraments explícits, el perill que representa per a la seva integritat moure's pels laterals del reformat passeig de Gràcia de Barcelona. En igualar la calçada de servei amb la vorera, els cecs no distingeixen si són a la zona de vianants o la dels taxis, cotxes, motos, furgonetes i bicis, i aquest és el perill. L'obra va començar al gener, és a punt de finalitzar i costarà 7,4 milions d'euros.
El president de l'ACIC, José Carrey, as...
Regístrate gratis para seguir leyendo
Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
L'ACIC (Associació Catalana per a la Integració del Cec) ha publicat un vídeo en què denuncia, amb enregistraments explícits, el perill que representa per a la seva integritat moure's pels laterals del reformat passeig de Gràcia de Barcelona. En igualar la calçada de servei amb la vorera, els cecs no distingeixen si són a la zona de vianants o la dels taxis, cotxes, motos, furgonetes i bicis, i aquest és el perill. L'obra va començar al gener, és a punt de finalitzar i costarà 7,4 milions d'euros.
El president de l'ACIC, José Carrey, assegura que l'associació ja fa “vuit mesos que alerta, verbalment i per escrit, de la perillositat de la reforma i que proposa fórmules de millora en fòrums com la Mesa d'Entitats de Persones amb Discapacitat de l'Ajuntament o en reunions amb el regidor del ram, Eduard Freixedes”. L'associació va publicar el vídeo a finals de la setmana passada i l'Ajuntament ha reaccionat convocant l'associació per aquest dijous.
“Al juliol vam fer una visita sobre el terreny i els vam mostrar que excepte si es circula pels camins tàctils no hi ha cap indicador físic que alerti que s'entra a la calçada”, explica Carrey. Fins i tot les marques rugoses dels camins són difícils de distingir amb el bastó, assegura. La proposta de l'associació era, com s'ha fet en reurbanitzacions a Terrassa, indicar amb botons rugosos tot el límit al llarg de la calçada. L'associació exigeix, d'entrada, una solució “concreta i puntual” i a mitjà i llarg termini una “solució urbanística que doni una resposta satisfactòria a la seguretat de les persones cegues”. Carrey assegura que els responsables municipals han arribat a afirmar “verbalment, no per escrit”, que la solució que proposen els col·lectius d'invidents “no és estètica”.