Núñez, a un pas de la presó
L’Audiència rebutja el recurs de l'empresari, condemnat a dos anys pel cas Hisenda
Josep Lluís Núñez, empresari i expresident del FC Barcelona, és a un sol pas d'ingressar a la presó pel cas Hisenda, considerat el major episodi de corrupció de Catalunya. La Secció Novena de l’Audiència de Barcelona, el mateix òrgan que el va condemnar inicialment a sis anys de presó per suborn —el Suprem va rebaixar més tard la pena— ha desestimat una de les últimes bases que tenia entre mans per eludir la seva estada entre reixes. Els magistrats han rebutjat la seva petició de suspendre l'execució de la pena mentre es tramita l'indult que ha demanat el Govern.
La resolució p...
Josep Lluís Núñez, empresari i expresident del FC Barcelona, és a un sol pas d'ingressar a la presó pel cas Hisenda, considerat el major episodi de corrupció de Catalunya. La Secció Novena de l’Audiència de Barcelona, el mateix òrgan que el va condemnar inicialment a sis anys de presó per suborn —el Suprem va rebaixar més tard la pena— ha desestimat una de les últimes bases que tenia entre mans per eludir la seva estada entre reixes. Els magistrats han rebutjat la seva petició de suspendre l'execució de la pena mentre es tramita l'indult que ha demanat el Govern.
La resolució porta l'empresari i el seu fill, Josep Lluís, a la presó. La interlocutòria no ordena, no obstant això, el seu ingrés a la presó i assenyala que encara cal interposar un recurs de súplica. Però aquest recurs serà vist pel mateix tribunal, motiu pel qual, molt probablement, serà desestimat i pare i fill hauran de complir la pena imposada.
Els magistrats basen la seva decisió en la perspectiva que el Govern no concedirà l'indult als condemnats pel cas Hisenda. “L'explicitat públicament per l'anterior responsable del Ministeri de Justícia [Alberto Ruiz-Gallardón] i alts càrrecs de l’Estat és que en matèria de delictes relacionats amb la corrupció no s'atorgarà cap tipus d’indult”. Les expectatives que li sigui concedida aquesta gràcia “resulten francament encara menys esperançadores”, per la qual cosa no és necessari suspendre la pena.
La interlocutòria carrega amb duresa contra la institució de l'indult, un “mal costum de l'arbitrarietat règia de l'antic règim” l'atorgament del qual ha de ser “excepcional” i per causes “objectives de caràcter social o humanitari”. I basen la seva decisió en l'expectativa que el Govern, en el cas dels condemnats pel cas Hisenda, no el concedirà. “La utilització que s’ha estat fent” de l'indult, afegeixen, “qüestiona seriosament el seu encaix en l'ordenament jurídic” i és contrari “al principi de separació de poders”.
El segon pilar sobre el qual pivota la decisió judicial és la “gravetat” dels fets i la seva “repercussió social”. El juliol del 2011, l’Audiència de Barcelona va condemnar a sis anys de presó el constructor i el seu fill per subornar inspectors d’Hisenda perquè fessin els ulls grossos en les revisions. D'aquesta manera, els Núñez i altres condemnats van aconseguir eludir el pagament d'impostos i defraudar a l'erari públic uns 13 milions d'euros. El gener passat, el Tribunal Suprem va esmenar en part aquesta sentència i va rebaixar la condemna a dos anys i dos mesos de presó en apreciar que s'havien produït dilacions indegudes en la causa judicial.
La reducció de la pena de presó va portar els Núñez a demanar l'indult al Govern de Mariano Rajoy i a sol·licitar que, mentre es prenia la decisió, no ingressessin a la presó. La Secció Novena ha compartit ara el criteri de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat i s'ha oposat a suspendre l'execució de la pena.
Els Núñez van participar en una “autèntica trama de corrupció per defraudar l’Estat espanyol”, formada per inspectors d’Hisenda i grans empresaris. Es tracta, segueix la interlocutòria, de “conductes gravíssimes en termes de repercussió social i institucional”. Tots dos es van enriquir “a costa de la resta de ciutadans”. El fet que els implicats tinguessin “rellevància social i professional incideix més encara en el retret social i, per tant, penal”.
El cas Hisenda va arrencar el 1999, quan es va descobrir que dos inspectors d’Hisenda tenien dos comptes a Suïssa per pagaments realitzats pel financer Javier de la Osa. La investigació es va allargar vuit anys i el judici es va celebrar el 2009.