Mas descarta la consulta

El president de la Generalitat, Artur Mas, va admetre ahir davant els partits que han impulsat la consulta sobiranista del proper 9 de novembre que la votació no pot celebrar-se per falta de garanties legals, i els va proposar l'alternativa d'organitzar un procés de participació ciutadana per conèixer l'opinió dels catalans sobre el futur polític de la comunitat. En una tensa...

El president de la Generalitat, Artur Mas, va admetre ahir davant els partits que han impulsat la consulta sobiranista del proper 9 de novembre que la votació no pot celebrar-se per falta de garanties legals, i els va proposar l'alternativa d'organitzar un procés de participació ciutadana per conèixer l'opinió dels catalans sobre el futur polític de la comunitat. En una tensa reunió que va començar al migdia i que es va allargar fins a les onze de la nit, Mas va reclamar el suport de CiU, Esquerra, Iniciativa i la CUP per organitzar aquest procés alternatiu. No ho va aconseguir i avui detallarà els seus plans. Amb tot això va tornar a obrir-se la porta a unes eleccions autonòmiques anticipades.

El pla de Mas, que la Generalitat va descartar públicament i de manera contundent fa tot just quatre dies, es basa a treure el màxim partit als articles que el Tribunal Constitucional no ha suspès de la llei catalana de consultes. Fonts de les formacions reunides ahir amb el president van explicar que l'objectiu seria celebrar el que la llei denomina “procés participatiu”, que es pot concretar de tres maneres: enquestes, audiències públiques i fòrums de participació.

En principi, cap d'aquestes modalitats preveu que hi hagi urnes al carrer, i això disgusta profundament els partits sobiranistes, que fins ara han donat suport al president català. La falta de suport de les formacions va obligar a allargar la reunió per evitar donar oficialment per trencat el consens entre el president i els quatre grups. En un intent de convèncer els seus socis, Mas va assegurar que el procés participatiu sí que podria incloure urnes, cosa que avui detallarà.

El coordinador general de CDC, Josep Rull, va assegurar ahir a la nit a les xarxes socials que no es renuncia a votar. “El president explicarà com es vota el 9-N i com superem l'agressió de l’Estat espanyol”, va dir sense afegir més detalls. Altres fonts dels partits sobiranistes van apuntar que el pla de Mas podria ser posar urnes custodiades per voluntaris que utilitzarien un cens elaborat a partir de les inscripcions dels mateixos votants. Tot això no té res a veure amb les garanties legals que oferia el decret suspès pel Tribunal Constitucional a instàncies del Govern central.

En una imatge de desmarcatge d'aquests plans, el primer a sortir de la reunió d'ahir va ser el cap de files d’Iniciativa, Joan Herrera. L'ecosocialista va confirmar que el Govern havia descartat fer la consulta tal com estava prevista, però va evitar donar detalls de l'opció que proposa l’Executiu de CiU. Sí que va dir que Iniciativa tenia la seva pròpia via: “Hem plantejat una alternativa de mobilització”, va assegurar. La seva proposta es basaria a convertir el 9-N en una jornada de protesta en la qual també hi hauria una declaració pel dret a decidir tant als Ajuntaments com al Parlament. També David Fernández, de la CUP, va sortir de la reunió abans que es donés per acabada formalment.

L'alternativa disgusta profundament  bona part

Davant d’aquesta situació, Artur Mas compareixerà aquest matí per explicar quin és el seu pla. En principi, el president explicarà els detalls del procés participatiu i el dubte és si obrirà el camí a unes eleccions anticipades en clau plebiscitària sobre la independència. Els dos escenaris són molt complicats. El procés participatiu ho és perquè és difícil que els terminis per convocar-lo encaixin amb el calendari del 9 de novembre. Les eleccions anticipades també obren un panorama farcit d'incerteses per Mas, ja que està lluny de tenir garantida la llista conjunta que buscava amb Esquerra Republicana. La formació d’Oriol Junqueras, poc inclinada fins ara a presentar-se al costat de CiU, avui encara és més lluny, perquè se sent estafada pel president.

Malgrat la furibunda reacció d'Esquerra Republicana i de la CUP, ja fa dies que hi havia seriosos dubtes sobre la celebració de la consulta. La suspensió del decret va impedir a la Generalitat complir els terminis per fer el cens i seleccionar els col·legis electorals. Malgrat això, els independentistes seguien insistint que es podia fer la consulta.