La repressió del desig
La pel·lícula que hauria de veure qualsevol afectat pel celibat i pel vot de castedat de l'Església catòlica
Al gra: la pel·lícula que hauria de veure qualsevol afectat pel celibat i pel vot de castedat de l'Església catòlica, i per algunes de les seves conseqüències, començant pel de més amunt, a qui amb tota probabilitat interessarien les seves reflexions. Amarás al prójimo és una polèmica, valentísima producció polonesa (que vingui del país de Joan Pau II tampoc és trivial) sobre un bon, un gran sacerdot, i un ésser humà imperfecte, com tots; que és capaç d'estimar, que té impulsos, necessitats, emocionals, sexuals, i que encara que, més legalment que moralment, vol contenir-se, no ho aco...
Al gra: la pel·lícula que hauria de veure qualsevol afectat pel celibat i pel vot de castedat de l'Església catòlica, i per algunes de les seves conseqüències, començant pel de més amunt, a qui amb tota probabilitat interessarien les seves reflexions. Amarás al prójimo és una polèmica, valentísima producció polonesa (que vingui del país de Joan Pau II tampoc és trivial) sobre un bon, un gran sacerdot, i un ésser humà imperfecte, com tots; que és capaç d'estimar, que té impulsos, necessitats, emocionals, sexuals, i que encara que, més legalment que moralment, vol contenir-se, no ho aconsegueix. Reprimir el desig, aquesta quimera.
Amb fotografia i posada en escena a l'estil Dogma 95, tons groguencs, càmera nerviosa, la pel·lícula s'arrossega en tots els seus vessants. El formal, perquè Malgoska Szumowska, la seva directora i coguionista (que és una dona també sembla una dada substancial) demostra poder narratiu i visual, a més d'introduir efectes de conjunció a la contra de gran valor, com aquesta cançó rock que il·lustra una processó i que l'acaba convertint en una desfilada de modernitat soterrada. I també en el vessant intern, perquè no es talla (aquest ball del capellà borratxo abraçat a un retrat de Benet XVI!), perquè dóna respostes (“jo no sóc un pedòfil, a mi no m'agraden els nens; jo el que sóc és marieta!”) i perquè culmina amb un plànol tan perfecte, en la seva conclusió narrativa i en la seva tesi moral, que només cal rendir-se davant la magnitud de la proposta.