Xavier Torrens: “Sílvia Orriols vol la confrontació constant, si fas un cordó sanitari mostra-li indiferència”

Xavier Torrens (Essen, Alemanya, 1966) és professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona i autor de Salvar Catalunya (Pòrtic), el primer retrat de Sílvia Orriols. Hi analitza l’ascens de la ultradreta i el populisme a Catalunya i la dependència d’Aliança Catalana amb la seva líder, a qui identifica amb dirigents internacionals com Marine Le Pen, Giorgia Meloni, Geert Wilders, Alice Weidel, Donald Trump o Javier Milei.

Pregunta. Quina relació té amb Sílvia Orriols?

Resposta. No la coneixia de res, però quan va sortir Aliança Catalana a mi em va fer l’efecte que podia arrelar, que és una líder carismàtica, i vaig pensar que podia fer la primera recerca sobre aquest partit.

P. Li pregunto sobre la relació que hi manté perquè en el llibre explica que es va passar la nit electoral tancat en un amagatall, al seu costat. Sobta que ella li tingui tanta confiança.

R. El primer que vaig fer va ser establir un contacte amb ella per fer-li una entrevista. I vaig dir-li que no seria una entrevista d’avui per demà per a una ràdio, una tele ni un diari, sinó que era una cosa a més llarg termini, que pensava fer moltes entrevistes per poder escriure un llibre. I va dir que endavant. Va actuar amb mi com amb tots els periodistes que hi han anat a parlar.

P. Bé, això no és ben bé així. Sílvia Orriols va decidir limitar quins mitjans podien ser a la seva seu el dia de les eleccions catalanes.

R. Això va ser la nit electoral, però llavors jo ja havia mantingut un contacte amb ella. I em va sorprendre, perquè si poses el meu nom a Google veuràs que la meva tesi tracta sobre el racisme cultural i que vaig ser fundador de SOS Racisme a Reus. Em va sobtar que m’obrís les portes, però jo encantat de la vida. A partir d’aquí va anar agafant confiança, però crec que l’hauria agafat amb qualsevol perquè aplica una lògica: “M’és igual què diuen de mi, l’important és que es parli de mi”. Ella no fa teatre, és com és.

Com els altres nacionalpopulistes, Orriols no vol donar la imatge de política, sinó de líder antisistema

P. Creu que ha tingut més accés a Sílvia Orriols perquè ella ha pogut pensar que és poc crític amb els seus plantejaments?

R. No. A banda de la meva tesi doctoral sobre racisme cultural, m’he dedicat a treballar tota la vida sobre els extremismes. La raó crec que té més a veure amb el fet que, a diferència d’un periodista que un dia es deixa caure per Ripoll i després se’n va, jo hi vaig ser de manera continuada.

P. Amb el bagatge que té com a politòleg i amb el que ha pogut aprofundir sobre Sílvia Orriols, creu que Aliança Catalana és un partit perillós per a la democràcia a Catalunya?

R. Crec que és un risc per a la democràcia i una amenaça per a la cohesió social.

P. Presenta Sílvia Orriols com un personatge popular, que busca mostrar-se pròxima a la gent i que, suposadament, no vol fer de la política un mitjà per viure i guanyar diners. En canvi, ha vulnerat els estatuts del partit quan ha pres l’acta de diputada sense renunciar a l’alcaldia de Ripoll.

R. El seu objectiu vital és la idea d’una Catalunya catalana, i això ho plasma en totes les coses de la seva vida quotidiana. I el que fa és lògic en qualsevol partit nacionalpopulista, perquè Aliança Catalana s’ensorraria sense la figura de Sílvia Orriols.

P. Si algú que es pugui plantejar votar AC veu que la líder del partit ha mentit sobre aquest compromís, no seria legítim que pensi que rere aquesta mentida en vindran d’altres?

R. Un votant d’AC això no s’ho planteja. Per a l’electorat dels partits nacionalpopulistes no és important si el líder diu mentides o no, perquè dona per fet que tots els polítics en diuen, el que és important és que ella dona la imatge de ser una líder autèntica.

P. En el llibre diu que ella defineix la CUP com uns ganduls, Junts com uns calçasses i a ERC com uns traïdors a Catalunya. I presenta AC com l’esperança. Vol sortir del patró dels partits polítics convencionals, però, en canvi, una de les primeres coses que fa és copiar el que ella diu que fan els partits polítics convencionals: mentir.

R. Ella entén que per damunt de tot hi ha la Catalunya catalana, i això passa per davant de qualsevol cosa. No l’hi he preguntat, però crec que li pot haver sabut greu haver-se desmentit i ser ara diputada sense deixar de ser alcaldessa, però la prioritat és la que és: treballar per una Catalunya catalana

P. Repeteix la idea de Catalunya catalana però Aliança Catalana es queixa d’estar maltractada als mitjans, de no sentir-se representada pels líders del Procés i de quedar marginada en el context polític. Són, casualment, arguments que repetien partits com Ciutadans o el PP en plena efervescència del Procés.

R. Respecte del Procés, ella se sent diferent de la resta de partits independentistes perquè vol la independència ara, no en el futur. El tema dels mitjans de comunicació el tracta de la manera típica com fan els partits d’extrema dreta: els mitjans de comunicació són una part més del sistema, són un poder fàctic que ens controla. Hi ha una qüestió que es dona en qualsevol partit nacionalpopulista, és igual que sigui el de Le Pen, Meloni o Donald Trump: donar la imatge que no són polítics, sinó líders antisistema. I aquesta imatge també la dona ella.

Jordi Aragonés, responsable del programa electoral d’Aliança Catalana, ha passat de ser neoconservador a nacionalpopulista

P. En el llibre qüestiona la idoneïtat de fer un cordó sanitari per aïllar aquests partits. Què proposa?

R. Si es fa un cordó sanitari s’ha de fer de debò. No pot ser el que va passar durant la campanya electoral, quan un munt de polítics d’altres partits van entrar directament a mantenir una guerra dialèctica amb ella. Sílvia Orriols vol la confrontació constant, si fas un cordó sanitari mostra-li indiferència.

P. Explica que a la direcció d’Aliança Catalana hi ha una sobrerepresentació de gent que ha format part d’ERC i parla d’un cosí del president Pere Aragonès. Qui és i quin paper juga dins d’Aliança Catalana?

R. Jordi Aragonès és la persona que fa el programa electoral del partit i qui fa l’aposta per Sílvia Orriols, qui intueix que ella pot ser una líder. Ha passat de ser neoconservador a nacionalpopulista. Està construint el partit més a la dreta dins del catalanisme. I per a Aliança Catalana no és veritat que hi hagi 8 milions de catalans, perquè només és català qui parla català, qui vol un Estat català independent i qui assumeix els valors occidentals i compleix la llei. És el primer cop que un partit a Catalunya diu això.

P. Creu que Sílvia Orriols està satisfeta de com queda retratada en aquest llibre?

R. Doncs no ho sé. Ella va dir que no pensava llegir-lo fins que es jubilés. Hi ha personatges, és el cas de Javier Milei o Donald Trump, que els agrada que parlin d’ells encara que sigui malament.