El poder de la (Santa) Baldana

La processó d’una nova santa pels carrers de Tortosa va causar molta controvèrsia fa mig any; ara Josep Piñol dobla l’aposta amb el llançament de la confraria virtual

La processó de la Santa Baldana, de l'artista Josep Piñol, als carrers de Tortosa, on l'embotit típic són unes botifarres negres que es diuen baldanes. ©Sarah PérezSarah Pérez (Sarah Pérez)

A Tortosa, el primer dimecres de juny va passar un miracle o una tragèdia. Tot depèn del punt de vista. La Santa Baldana —amb el pas decorat amb centenars de botifarres negres en honor a l’embotit típic de la ciutat— va passejar-se en processó des de l’Auditori fins al parc municipal Teodor Gonzàlez. Un cop allà, es va escenificar un banquet que commemorava que aquesta santa hagués portat abundància als tortosins en una època de fam. Així es tancaven els dos actes de La Gran Bacanal, una acció artística de Josep Piñol (Tivenys, 1994), comissionada pel col·lectiu Konvent i que formava part de la programació del VII Foro de Cultura y Ruralidades que el Ministerio de Cultura celebrava enguany a la capital de l’Ebre. Però aquesta intersecció entre allò sagrat i profà, allò diví i mundà, no va acontentar tothom. I és que a Tortosa hi ha tres temes delicats: el monument franquista que encara acampa al mig del riu, el Bisbat i la Verge de la Cinta. Això també ho sabia Piñol, que ja intuïa que s’exposava a un linxament social si prenia aquest camí. Però el seu art no hi entén d’autocensura.

La bola es va fer gran en qüestió de ­dies. La Reial Arxiconfraria de la Nostra Senyora de la Cinta i el Bisbat de Tortosa van fer públics uns comunicats en què demanaven respecte. L’associació ultracatòlica Abogados Cristianos va anar més lluny, amb una demanda per escarni dels sentiments religiosos, replicant l’estratègia utilitzada contra el gag de la Virgen del Rocío de l’Està Passant de TV3, que va acabar arxivada. Fa unes setmanes, el jutge va obrir diligèn­cies per la Santa Baldana i el proper mes de gener prendrà declaració a Piñol, els tres comissaris i la ballarina Sònia Gómez. Tot apunta que el periple judicial morirà allà. Però, mentrestant, s’ha tornat a fer passar un tràngol als artistes que incomoden. “Arran de tot això, m’he preguntat: la religió és pública o és privada? En tot cas, la llibertat és pública. Si la fe es pot manifestar en espais públics, tinc tot el dret de reinterpretar-la als mateixos llocs públics. Crec que és un diàleg que enriqueix la nostra convivència”, assegura l’artista.

“He repensat els set pecats capitals i els he convertit en set objectes d’edició limitada que il·luminen l’ombra dels nostres pecats”

El discurs de Piñol en cap cas és bel·ligerant i reaccionari. Al contrari, ell s’aferra als seus propis valors cristians per defensar-lo. “Si ser cristià és qüestionar, reflexionar i reinterpretar la meva humanitat, soc més cristià que molts. Ara, el que no soc és catòlic. No em limito a una visió pandogmàtica”, confessa. A tot això, la Santa Baldana —que ni tan sols és una verge— no deixa de ser una faula, una imatge fictícia, un personatge que s’apropia d’una iconografia per posar sobre la taula un debat sobre els excessos i la identitat. “Em sorprèn que resulti tan amenaçant la introducció d’aquest nou relat, quan en realitat estem exposats contínuament a imatges molt fortes que hem acabat assumint”, continua Piñol, que aquests darrers mesos no s’ha cansat de repetir que mai ha tingut la intenció d’ofendre ningú. “Vivim en una societat on falta més concòrdia. Però també soc conscient que una acció com aquesta en altres països seria inconcebible, tot i que és molt trist haver de passar pel jutjat”, sentencia.

La graella en forma de creu.Luca Chemello

Tot i la polèmica, el culte a la Santa Baldana no perilla. “Tinc un mandat”, exclama Piñol, que vol seguir explorant la sacralitat des d’una visió crítica i transgressora. “Pero Josep, esta santa existe?”, li van preguntar una assistent al Foro. “Claro que existe, ¿qué no la ve?”, va respondre ell, que troba “màgica” aquesta confusió entre ficció i realitat quan es presenta un relat versemblant. Justament avui, coincidint amb la Inmaculada Concepció, Piñol estrena la confraria virtual. “He repensat els set pecats capitals i els he convertit en set objectes d’edició limitada que il·luminen l’ombra dels nostres pecats”, explica. A Santabal­da­­­na.cat­ hi ha molta ironia: trobareu la gorra antisupèrbia, el pack de dues baldanes antiavarícia, un rosari de 36 baldanetes antienveja... I així fins a arribar a l’objecte estrella, una graella miraculosa en forma de creu que serà el millor antídot per a la gola. “Els beneficis aniran destinats a finançar nous miracles de la santa. No subestimeu mai el poder d’una baldana”. Amén.

Más información

Arxivat A