‘Elling’, a La Villarroel: Companys al psiquiàtric i amics per sempre

Els projectes poden néixer del desig d’un director o de l’encàrrec d’un teatre. També poden venir d’un intèrpret, quan té prou poder de persuasió per convèncer uns productors i seduir el públic. Aquest és el cas d’Elling, la comèdia que s’acaba d’estrenar a ...

Els projectes poden néixer del desig d’un director o de l’encàrrec d’un teatre. També poden venir d’un intèrpret, quan té prou poder de persuasió per convèncer uns productors i seduir el públic. Aquest és el cas d’Elling, la comèdia que s’acaba d’estrenar a La Villarroel, protagonitzada per David Verdaguer i Albert Prat, amics i companys de professió des de fa més de vint anys. Tots dos van fundar la companyia El Nacional No Ens Vol el 2001, acabats de sortir de l’escola de teatre, i ara són caps de cartell d’aquest muntatge dirigit per Carrió. L’Elling i el Kjell són dos homes especials, que després de compartir habitació en un centre psiquiàtric són traslladats a un pis tutelat a Oslo. Un treballador social (Òscar Muñoz) s’encarregarà que la parella demostri la seva autonomia en les tasques de la vida quotidiana, i ells s’enfrontaran al món amb la innocència i la franquesa dels nens.

Som davant d’una història amb aires de conte, una faula amable que evita el conflicte: quan apareix un personatge o una subtrama que sembla que ha de complicar les coses, tot s’acaba dissolent com una aspirina en un got d’aigua. Queralt Casasayas interpreta els personatges femenins de l’obra, des d’una infermera reganyaire a una poeta contemporània, i destaca quan fa de veïna embarassada que s’enamora de la bondat del Kjell. Albert Ribalta és un poeta retirat que confia en el talent de l’Elling com a escriptor: el públic, desconfiat, pensa que intentarà enganyar el protagonista. Res més a prop de la realitat: Elling és un conte feliç, una història senzilla on aparentment no passa nada. Al final, és més important la bondat de les persones que totes les etiquetes que ens compartimenten segons la nostra salut mental.

Pau Carrió firma un muntatge àgil, gràcies a una efectiva escenografia de Sebastià Brosa a base de mòduls de fusta. David Verdaguer construeix un Elling tendre i amb moltes capes, observador lúcid i intel·ligent, sarcàstic a estones, que carrega una motxilla amb algun fantasma. Albert Prat (que fa dos dies protagonitzava El gos) firma un Kjell adorable: un ésser pur i tot emoció, com un nen de vuit anys, però amb els desitjos propis d’un adult. Són, bàsicament, dos amics i companys de vida. Epi i Blas amb patologies mentals. Dos homes que es donen la mà.