Aquest cap de setmana se celebren les festes del barri de Sants, però la calor torna a donar guerra. Barcelona té una àmplia xarxa de refugis musicals molt enriquida l’últim any, amb tota mena de projectes que aposten per la música en directe —del blues al jazz passant per la salsa— a diversos punts de la ciutat i que engreixen un circuit complementat per les sales més veteranes.

A Sants mateix, a dos carrers de l’estació, hi ha un local petit i acollidor que ja ha fet més de 300 concerts des que va obrir les portes el juliol de 2022. En honor al mestre dels tangos, dos socis argentins ...

Aquest cap de setmana se celebren les festes del barri de Sants, però la calor torna a donar guerra. Barcelona té una àmplia xarxa de refugis musicals molt enriquida l’últim any, amb tota mena de projectes que aposten per la música en directe —del blues al jazz passant per la salsa— a diversos punts de la ciutat i que engreixen un circuit complementat per les sales més veteranes.

Casa Ástor

A Sants mateix, a dos carrers de l’estació, hi ha un local petit i acollidor que ja ha fet més de 300 concerts des que va obrir les portes el juliol de 2022. En honor al mestre dels tangos, dos socis argentins van muntar Casa Ástor amb una clara aposta pels espectacles en directe. El seu modest establiment es divideix en tres terços molt clars: l’escenari —on han aconseguit col·locar un piano de paret—, tot just deu taules i una barra de pel·lícula. De dimarts a diumenge ofereixen una programació ordenada en quatre eixos: jazz, blues, folk i tango. Els seus concerts i jam sessions —gratuïts o pagant menys de cinc euros normalment— s’han d’acompanyar dels seus còctels d’autor, com el Durazno Sangrando o l’Oblivion, a més dels seus irresistibles entrepans casolans.

Carrer de Santa Caterina, 6

Tinta Roja

Aquest negoci del Poble-sec a dues passes de l’avinguda del Paral·lel va fer reviure la seva agenda d’activitats després de la pandèmia a partir de dos pilars: música i teatre. També aposten pel blues i el jazz, a més d’altres gèneres com la bossa nova i fins i tot el flamenc. En l’altre vessant, a més de teatre, també fan monòlegs de stand up en castellà, anglès o francès.

Carrer de la Creu dels Molers, 17

Marula Café

En honor de la Fania All Star, el cantant i compositor colombià Chelo Saoko va agrupar fa un any i mig mig centenar de salsers de Catalunya i tot Llatinoamèrica per conformar la gran família de les Afro Latin Jam All Star. Cada dijous al Marula Café recreen un viatge en el temps al Puerto Rico o la Nova York de fa mig segle, on se citen ballarins professionals i fanàtics de les veus d’Héctor Lavoe, Willie Colón o Eddie Palmieri. També són l’orquestra fixa dels Bongo Lounge, que ha recuperat la mítica sala La Paloma cada mes. La sala, que presumeix de ser la més antiga de Barcelona (1903), lluita des de maig per la seva reobertura després de 16 anys tancada. El recinte del carrer Tigre es va caracteritzar per difondre els ritmes llatins cada cap de setmana, i als 2000 pels Bongo Lounge, que han recuperat de la mà dels Dope Brothers, que fusionen house, disco i funk en una sola nit.

Carrer dels Escudellers, 49

La Carioca

Som hereus de la salsa originada a Cuba que va explotar a Puerto Rico als anys seixanta, però també en aquella època la bossa nova feia eclosió a Rio de Janeiro. Dues sòcies d’aquesta ciutat brasilera gestionen des de fa cinc anys el restaurant La Carioca, a la Barceloneta, on cada setmana fan diverses trobades musicals. Hi té un espai preeminent aquesta bossa nova, amb versions de clàssics com Tom Jobim, Toquinho o Vinícius de Moraes, però altres nits també hi actuen formacions de samba. És també un dels pocs locals a Espanya, a més de la taverna Alabanda de Madrid, on s’organitzen rodes de choro: el germen de la música popular brasilera, amb precursors com Pixinguinha, caracteritzat per les seves complexes improvisacions en formacions instrumentals molt nombroses.

Plaça de Pau Vila, 1

Soda Acoustic

Gràcia és un dels bressols de la rumba catalana dels gitanos barcelonins dels anys cinquanta, però al Soda Acoustic també s’exposa el gran subgènere del jazz ideat per un gitano francobelga: el jazz manouche de Django Reinhardt (1910-1953). Els seus deixebles, concentrats a l’EMMCA de l’Hospitalet, toquen cada dimarts en aquestes sessions on es colen algunes figures internacionals d’aquest corrent musical que va canviar el panorama jazzístic a Europa els anys d’entreguerres. Les seves nits marcades per la improvisació amb violins, guitarres selmer o clarinets recreen l’ambient d’aquelles caravanes de la perifèria parisenca on es va gestar el jazz manouche.

Carrer de les Guilleries, 6

Ocaña

Per als qui vulguin endinsar-se encara més en les arrels del gipsy jazz i les seves melodies amb reminiscències orientals, la Sala Ocaña al Raval té la resposta. Perquè Reinhardt, un gegant del nivell de Duke Ellington, no només bevia del jazz nord-americà, sinó també del folklore romaní de l’est d’Europa. Cada dimecres, las Balkan sessions protagonitzades pel quintet Bratia exploren totes les músiques balcàniques de la regió amb tota mena de mescles: des de saxofons convencionals fina al tambor darbuka o el violí rabel.

Plaça Reial, 13-15

Jamboree

Cada diumenge a la nit es reuneixen a la clàssica Jamboree del Gòtic un grup nombrós de joves intèrprets de funk soul i rhythm and blues en les Jammin’ Cat.

Plaça Reial, 17